Super-cèllula

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

Vos principala: Temporal.

La corrent ascendenta la taca a pirlà insèma con la colòna de aria
Ona super-cèllula. I vari tipi de temporaj minga a super-cèllula (cèllula ùnega, linej de temporaj, cèllula multipla) hinn compagn in del so aspètt, inveci i super-cèllul se desferenzien per el so girament.

Ona super-cèllula a l’è on temporal caratterizzàa de la presenza de on meso-ciclon, o ben ona corrent ascendenta giranta che la po’ vèss larga fin a 32km e che la pò durà fina anca per quatter or.[1][2]In di particolar condizion tèrmodinamich la corrent ascendenta de on temporal la diventa giranta, iscì el sistèma el se auto-alimenta grazie al girament. La nivola la ghe roeuda intorna a la corrent ascendenta e la corrent discendenta la ven trada dent de noeuv ind quèla ascendenta. [3]

Ona super-cèllula la nass ‘me cèllula ùnega, cèllula multipla o linea de temporaj, e poeu la diventa ‘na super-cèllula. La corrent ascedenta giranta la pò ingenerà 'na tromba d’aria[4], de tutt i maner domà del 30% o men di super-cèllul a ven foeura ona tromba d’aria.[5] De sorapù ona super-cèllula la produs tanta tempèsta, di vent fòrt e on consistent rebùff discendent.

Condizion atmosferegh per el sò svilupp[Modifega | modifica 'l sorgent]

De già che per el svilupp de ona super – cèllula in important ona forta correnta ascendenta e el girament, se poden doperà di indes de valutà sti fattór chì:

Per savenn pussee, varda l'articol Energia potenzial convettiva disponibil.
Per savenn pussee, varda l'articol Indes de minaccia de borineri.
Per savenn pussee, varda l'articol Indes de sollevament.
Per savenn pussee, varda l'articol Forbes del vent.
Per savenn pussee, varda l'articol Numer complessiv del Richardson.

Ona super-cèllula la nass in orizzontal cont on girament giamò present (o ben tecnicament per via de on’alta fòrbes del vent); l’alta fòrbes del vent la caosa de la vorticità orizzontala che poeu la ven tirada su in vertical fin a la scima de la nivula per mèzz de ona fòrta corrent ascendenta. Al princippi, ancasì , l’è mej che ghe sia anca ona inversadura tèrmica ai quòt medi (2-4 km) che la faga el mestée del covèrc per el svilupp vertical de la corrent ascendenta, covèrc che poe el salta via quand che la riva de l’aria pussée frèccia in quòta e la corrent ascendenta la va su d’ona manera eplosiva, [6] fin anca a fa formà la cupola del cumulonemb quand che l’aria la sbora foeura de la sommitàa de la nivola. I precipitazion pussée fòrt se formen proppi in del sit la correnta ascendenta calda e ùmeda, intanta che la va su la ciappa denter l’aria pussée frèccia che riva in quòta per advezion. El fòrt contrast de temperadùra l’indùs fòrt condensa e precipitazion, e indoe se ciappen denter i dò corrent se forma on mur (nivola a mur), e la nivola la pò sbassass a formà ona nivola a pedrioeu e in casi estrèmm anca ona tromba d’aria.

la fòrbes del vent ( in ross ) la comanda el vèrs de rotazion (in verd)
La corrent ascendenta la piega el girament e le tira su (in bloeu)
La corrent ascendenta la taca a pirlà insèma a la colòna d’aria

Element notabil[Modifega | modifica 'l sorgent]

Struttura de ona super-cèllula, vista da nòrd-ovest in del’Emisfero Nord.
Linea de fianch denanz de on fòrt temporal
Ona nivola a mensola de ona super-cèllula a debol precipitazion. La nivola a mensola se forma quand che ona massa d’aria pussée frèccia la scorr sòta ona massa d’aria pussée calda e ùmeda ( el front di rebùff e donca la fa leva su [7]
Schema di element de ona super-cèllula: traduzion de la lengua inglesa: overshooting top= cupola del cumulonemb; anvil=incudin; shelf cloud= nivola a mensola; precipitation= precipitazion; wall cloud= nivola a mur; precipitazion –free base= zòna sòta el cumulonemb senza pioeuva; flanking line= linea de fianch; mammatus cloud= nivula mammatus

Elemént essenziaj de ‘na super-cèllula hinn:

  • ona enòrme base che la va innanz, e la pirla (in sens orari in del’emisfero nòrd) de sòlit la gh'ha ona nivula a mensola;
  • la nivola a mur e la nivula a coa da la part contraria rispètt a la base che la và innanz (de sòlit a sud-òvest in del’emisfero sud).

Sti tri element chì hinn essenziaj, peou pòden anca vèssegh:

  • di possibil fass de nivol a la base del temporal adrèe al fluss in entrada che l’alimenta el temporal, che vànn vèrs el center del temporal (adrèe al fluss in entrada);

[10]

  • ona possibil linea de fianch, ch’a l’è ona linea de cumul medi e congèst che la se forma adrée al fluss in entrada arent a la correnta ascedenta principal, a l’è important per la formazion de la linea la discesa de la corrent discendenta, soratutt de ona soa part che la va de drée (ciamada RFD) rispétt a la corrent ascendenta, e la ruza l’aria che la va su a fa su di nìvol e temporaj pussé piccoj che poeu tenden a vegnì tirà dent de noeuv ind la corrent ascendenta principal.[11] [10]
  • ona incudin sòtt-vent. L’incudin la se forma quand che l’aria de la corrent ascendenta la pò nò andà su pussée perché l’è rivada a la fin de la tropofera indoe la comenza l’inversadura tèrmica de la stratosfera. L’inversadura tèrmica la blòcca ògni salida e iscì l’aria la ghe se spantega addòss a fa su on’incudin. [12] [10]
  • di fass de fòrt precipitazion[10].
  • i nivul mammatus che hinn di nivol fàa su de acqueri che riessen minga a vegnì giò perchè incontren de l’aria pussée sècca che je fà svaporà o anca perché l’acqua intanta che la ven giò la se scalda per via de perché la pression che la va su come che la quòta la diminuiss e donca svapóren.[13]
  • ona zona senza precipitazion (a sud in del’emisfero nòrd) sòta la corrent ascendenta.

Mòto[Modifega | modifica 'l sorgent]

I super-cèllul, de sòlit hinn isolàa di alter temporaj, ancabèn ‘na quaj vòlta poden vèss inclùs ind ‘na linea de temporaj. I super-cèllul, a differenza di alter tipi de temporaj a se moeuven minga second el fluss medi di vent ma gh’hànn ‘na direzion de sòlit pussée girada a drizza o men despèss a sinistra (second indoe la gira la fòrbes del vent).

Organizzazion di corrent de ‘na super-cèllula classica[Modifega | modifica 'l sorgent]

Modèlll de ona super-cèllula. RFD, FFD, incav a V: (V-notch in lengua ingklese), U: corrent ascendenta principal, I: Superfice de contatt (Interface da la lengua inglesa) tra corrent ascendenta e discendenta, H: eco a rampìn (hook echo da la lingua inglesa)

La super-cèllula a l’è on ciclon de media scala caratterizzàa de ona corrent ascendenta giranta al center e in sul fianch dedrèe e dò zòn per i corrent discendent, vuna in del sò fianch innanz (FFD- da la lengua inglesa forward flank downdraft) e l’altra ind la sò fianch de drèe (RFD- da la lengua inglesa rear flank downdraft). La corrent discendenta in sul fianch innanz (FFD) a l’è generalment l’area di precipitazion pussée fòrt e spantegàda; in sul bòrd che ’l va innanz de sta corrent discendent chì, a se forma ona nivola a mensola indoe che l’aria reffreggiata da la pioeva la se spantega intorna e l’incontra l’aria de foeura pussé calda e ùmeda. [14]

La supercèllula, ancabèn la sìa pussée piccola de on ciclon extra-tropical, o ben de media scala (o meso-scala) la gh’ha on pseudo-front cald e on pseudo-front frècc compagn de quèj di ciclon extra-tropicaj. El front cald el se forma in su la linea de confin tra el fluss in entrada e l’FFD, inveci el front frècc el se forma in su la linea de confin tra el fluss in enetrada e l’RFD. Ancasì se forma on front di rebùff che l’è la linea indoe el va innanz l’FFD. [14]

La corrent in sul fianch dedrée la se forma quand che i vent principaj ai quòt medi ghe vann addòss a la corrent ascendeta principal e tachen a giragh intorna in tucc i direzion, el fluss che ‘l va in sul dedrèe el divent l’RFD che l’è ona corrent d’aria che la pò fa di dagn spantegàa per via del èvent fòrt e la se ved al radar ‘me on eco a rampin.


L’occlusion: el moment pussee pericolos[Modifega | modifica 'l sorgent]

E com’è che ’l succed ind on ciclon extra-tropical quand ch’el front frècc el raggòng quèll cald a se ingenera on front occlus, se parla donca de meso-cliclon occlus. A l’è proppi el moment dell’occlusion a ris’c de tromb d’aria perché lilinscì la vorticità de la corrent ascendenta la ven sarada denter ind ona zòna ristrètta. [15]

Esauriment de ‘na super-cèllula[Modifega | modifica 'l sorgent]

El collàss de ona super-cèllula el po’ succed per càosa de:

  • occlusion, perché dòpo l’occlusion la corrent discedenta l’è pussée fòrta de quella ascendenta;
  • alter reson che fànn vegnì men la fòrbes del vent.

Ona super-cèllula innanz de collassà la pò traformàss in on sistèma a cèllula multipla oppùr in dona super-cèllula a fòrt precipitazion [16]

Anàlisi al radar[Modifega | modifica 'l sorgent]

Al radar la super-cèllula l’è redonda a fass concentrich con valor de precipitazion altissim in del center, e ‘na coa de pioeuv débol indoe a gh’è l’incudin sòtt-vent. Alter caratteristich, che pòden vèssegh, de che se capìss che l’è ‘na super-cèllula hinn: [17]

  • on incav a V: adrèe a la direzion che’l temporal el ven innanz; la se forma perché l’acqua e el giazz di precipitazion hinn spostàa di fòrt vent in quòta;

Inscambi l’eco a rampìn el l’è inscì perchè gh’è di acqueri girant intorna al meso-ciclon.

Variazion rispètt a la super-cèllula classica[Modifega | modifica 'l sorgent]

Gh’è trii tipi de super-cèllul: classich, a bassa precipitazion (LP - da la lengua inglesa low precipitation) pussée comun in di clima sècch e a fòrt precipitazion (HP - da la lengua inglesa high-precipitation pussé comun in di clima ùmed).

Super-cèllul a dèbol precipitazion[Modifega | modifica 'l sorgent]

Modèll de ona super-cèllula a debol precipitazion
Aspètt a la vista de ona super-cèllula a debol precipitazion

Ona super-cèllula a dèbol precipitazion l’è compagna de quèlla classica ma se ingenera con aria minga tròpp ùmeda e pòden portà domà scarsi precipitazion (anca se de tutt i maner la tempèsta la pò vèss puttòst gròssa) o anca nagòtt. La se sviluppa in condizion de Energia potenzial convettiva disponibil bassa e fòrbes del vent alta. Al Radar per quèl tipo de super-cèllula chì se formarà mai on eco a rampin. [18] La correnta ascendenta a l’è de sòlit pussée inclinada el so mòto l’è devià de men respètt a i alter tipi de super-cèllul e i corrent discendent hinn pussée debol sia denanz che dedrée (RFD e FFD)[19] A se reconóss a la vista per via di sò scannelladur laminàa i sui sò fianch a la base de la corrent ascendenta e per ‘na nètta torr central. [18] e l’è pussée piccola rispètt di super-cèllul classich e la se starlatta pussée a la svèlta [20] [21]

De sorapù rarament se porta adrée di tromb d’aria[22]

Super-cèllul a fòrt precipitazion[Modifega | modifica 'l sorgent]

Modèll de ‘na super-cèllula a fòrt precipitazion
Super-cèllula a fòrt precipitazion

In quèl caso chì, inveci, ancabén la struttura la sia l’istèssa de la super-cèllula classica, i vent hinn puttòst debol ai quòt pussée in alt, e hinn nò assèe fòrt de fa inclinà la corrent ascendenta. In chèla manera chì a se ingenererànn precipitazion pussèe fòrt (che ghe vann denter anca in de la correnta ascendenta principal che, de conseguenza la se indeboliss) ma la tempèsta de sòlit pussée piccola. Al radar , al contrari de la super-cèllula a debol precipitazion poden vedèss l’incav a V e l’eco a rampin. [23]

Mini-super-cèllul[Modifega | modifica 'l sorgent]

I mini super-cèllul hinn minga facil de vèss prevedùd cont i sòlit parametri tèrmodinamich (LFC, LCL…), se formen con valor del CAPE bass ( 500-100 J/kg), indes de sollevament infra 0 e -4°C, alta forbes del vent in di bass strat. [24]

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. (2000) Glossary of Meteorology, 2nd, American Meteorological Society. ISBN 978-1-878220-34-9. 
  2. ON THE MESOCYCLONE "DRY INTRUSION" AND TORNADOGENESIS, Archived at: Arqiviad qé: [1] , Leslie R. Lemon
  3. Gabriele Formentini (2009). Temporali e e Tornado (in italian). Alpha Test, 210. ISBN 978-88-483-0992-9. 
  4. Gabriele Formentini (2009). Temporali e e Tornado (in italian). Alpha Test, 211. ISBN 978-88-483-0992-9. 
  5. Louisville, KY. NOAA. Recuveraa el 24 January 2016.
  6. https://www.centrometeoitaliano.it/notizie-meteo/supercella-nei-cieli-dell-italia-suggestivo-video-in-time-lapse-del-fenomeno-21-06-2015-28587/
  7. <https://www.inmeteo.net/2018/08/29/shelf-cloud-nube-mensola-temporale-come-si-forma/
  8. (1974) "Cloud top height variability of strong convective cells". Journal of Applied Meteorology 13 (8): 918Modell:Ndash922. DOI:<0917:cthvos>2.0.co;2 10.1175/1520-0450(1974)013<0917:cthvos>2.0.co;2. 
  9. Overshooting Tops – Satellite-Based Detection Methods. EUMETSAT (9 June 2011). Recuveraa el 10 May 2019.
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 (2009) Temporali e e Tornado (in italian). Alpha Test, 211-216. ISBN 978-88-483-0992-9. 
  11. https://www.theweatherprediction.com/habyhints/354/
  12. http://www.fenomenitemporaleschi.it/cumulonembo.htm
  13. http://www.fenomenitemporaleschi.it/cumulonembo.htm
  14. 14,0 14,1 (2009) Temporali e e Tornado (in italian). Alpha Test, 226-228. ISBN 978-88-483-0992-9. 
  15. Gabriele Formentini (2009). Temporali e e Tornado (in italian). Alpha Test, 230. ISBN 978-88-483-0992-9. 
  16. Gabriele Formentini (2009). Temporali e e Tornado (in italian). Alpha Test, 234. ISBN 978-88-483-0992-9. 
  17. (2009) Temporali e e Tornado (in italian). Alpha Test, 216-224. ISBN 978-88-483-0992-9. 
  18. 18,0 18,1 Gabriele Formentini (2009). Temporali e e Tornado (in italian). Alpha Test, 234. ISBN 978-88-483-0992-9. 
  19. Rasmussen, Erik N. (1998). "Variations in Supercell Morphology. Part I: Observations of the Role of Upper-Level Storm-Relative Flow". Mon. Wea. Rev. 126 (9): 2406–21. DOI:<2406:VISMPI>2.0.CO;2 10.1175/1520-0493(1998)126<2406:VISMPI>2.0.CO;2. 
  20. Bluestein, Howard B. (1983). "A Synoptic and Photographic Climatology of Low-Precipitation Severe Thunderstorms in the Southern Plains". Mon. Wea. Rev. 111 (10): 2034–46. DOI:<2034:ASAPCO>2.0.CO;2 10.1175/1520-0493(1983)111<2034:ASAPCO>2.0.CO;2. 
  21. Bluestein, Howard B. (2008). "On the Decay of Supercells through a "Downscale Transition": Visual Documentation". Mon. Wea. Rev. 136 (10): 4013–28. DOI:10.1175/2008MWR2358.1. 
  22. RADAR CHARACTERISTICS OF SUPERCELLS. theweatherprediction.com. Recuveraa el 24 January 2016.
  23. Gabriele Formentini (2009). Temporali e e Tornado (in italian). Alpha Test, 235. ISBN 978-88-483-0992-9. 
  24. Gabriele Formentini (2009). Temporali e e Tornado (in italian). Alpha Test, 234. ISBN 978-88-483-0992-9.