Indes de minaccia de borineri

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

L’indes de minaccia de borineri (o indes SWEAT - da la lengua inglesa severe weather threat index) a l’è on indes per considerà in che manera sia la variazion de la direzion e la velocità del vent sia la variazion de la temperadura con la quòta i contribuissen a la possibilità de fenòmen atmosferich violent o ben de tromb d’aria in del cas che sti chì sìen portàa adrèe di super-cèllul. [1][2].Con fenòmen atmosferich violent (Severe Weather iscì me ‘l se dis in di Stat Unii) i american designen quèj con tempèsta pussée gròssa de 13 mm de diametro oppur in del nòst caso de vent pussée svèlt de 93km/h. [3]

Indoe al’è la temperadura de rosada a la quòta che la soa pression a l’è de 850hPa; a l’è la velocità del vent in noeud a la pression de 850hPa; a l’è la velocità del vent in noeud a la pression de 500hPa; S= sen (dir vent_{500hPa}-dir vent_{850hPa}) a l’è el sen de la differenza angolar tra i direzion del vent a 500 hPa e a 850 hPa; = indes total di totaj =

Interpretazion[Modifega | modifica 'l sorgent]

SWEAT Interpretazion
<270 minga favorevol per i tromb d’aria
270-300 bassa probabilitàa de tromb d’aria
300-400 moderada probabilitàa de tromb d’aria
400-600 elevada probabilitàa de tromb d’aria
600-300 altissima probabilitàa de tromb d’aria

Tuttamanch l’indes l’è fidabil in di Stat Unìi ma men in Italia de già che el servìss de valutà la possibilità de tromb d’aria che comganen i super-cèllul, inveci in Italia la pupart di tromb d’aria compagnen nò i super-cèllul, ma puttòst i temporal a cèllula multipla. [1]

De sorapù a gh'è anca de regordà che qualsessìa indes deperlù l’è nò assée de prevedè i temporaj, de già che per el svilupp de on temporal la serviss ona spinta iniziàl, o ben l’aria la gh’ha de vèss rusada a levà su per ona quaj reson che la pò vèss: [4]

  • frontal, o ben se ‘l riva on front frècc;
  • orografica, o ben se l’aria l’è rusada a’nda su quand che el vent l’incontra ona cadèna motagnosa
  • per fòrt riscaldament, o ben se l’aria scaldada la ven pussé calda de quella intorna e la va su.

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. 1,0 1,1 Gabriele Formentini (2009). Temporali e e Tornado (in italian). Alpha Test, 133. ISBN 978-88-483-0992-9. 
  2. NWS JetStream – Weather Glossary: A's. Srh.noaa.gov (8 giugn 2011). Recuveraa el 2013-11-20.
  3. Severe Wheater Threath Index (SWEAT). ?? (15 luj 2017). Recuveraa el 2017-07-15.
  4. Gabriele Formentini (2009). Temporali e e Tornado (in italian). Alpha Test, 128. ISBN 978-88-483-0992-9.