Temporal a cèllula unega

De Wikipedia
Salta a la navigazzion Và a cercà
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

1leftarrow.pngVos principala: Temporal.

Cumulonemb de on temporal a cèllula ùnega

I temporaj a cèllula ùnega hinn di temporaj isolàa che gh’hann domà vuna corrent ascendenta principàl. Quèj temporaj chì hinn i tipich temporaj de l’estàa di zòn temperàa. I succeden anca ind l’aria frèccia e instabil dòpo el passàgg de on front frècc che a l’è passàa in sul mar d’ inverna.

I temporaj a cèllula ùnega hinn fa su domà de vun cumulonemb in deperlùu e duren pòch perché i corrent ascendent e discendent hinn puttòst verticaj e minga piegà e donca se ostacolen vuna l’altra fin a portà a la nivola a mangiàss foeura.

Condizion atmosferegh per el sò svilupp[Modifega | modifica 'l sorgent]

I cèllul unègh pòden sviluppàss in condizion de alta pression ma con valor minga tròpp elevàa (1012-1018 hPa) e scars vent (<30km/h), iscì de vèss possibil ai mass d’aria del sit a scaldàss e donca andà su. [1]

I condizion de scars vent e forbes del vent, de sorapù hinn tal de fa che i corrent ascendent e discendent sìen nò piegà , ma pròppi verticaj inscì de disturbass ,de già che el fluss in sortida del temporal el reffrèggia tutta l’aria intorna al temporal inscì de bloccà el fluss in entrada [2]

Mòto[Modifega | modifica 'l sorgent]

El mòto di temporaj a cèllula ùnega el ghe và adréée al fluss medi del vent ai vari quòt che ghe vann addòss al cumulonemb.

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. Gabriele Formentini (2009). Temporali e e Tornado (in italian). Alpha Test, 190. ISBN 978-88-483-0992-9. 
  2. Gabriele Formentini (2009). Temporali e e Tornado (in italian). Alpha Test, 185. ISBN 978-88-483-0992-9.