Temporal a cèllula multipla

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

Vos principala: Temporal.

Auto-riproduzion del temporal: di noeuv cèllul se foeurmen adrèe grazie al front de rebùff de quèj che vegnen innanz.

El temporal a cèllula multipla a l’è on temporal fàa su de pussée de vuna cèllula de temporal, che ciascheduna la se troeuva a on stadi divèrs e la ciapa el turno de quèlla che la dòmina finchè el grupp de cèllul el se meouv.

Ona singola cèllula de temporal a l’è ona nivola bona de ingenerà on temporal. Ind la soa fase de formazion a l’è on cumulus congestus o on cumulonimbus calvus, ind la soa fase madura a l’è on cumulonimbus incus, quand che ona cèllula madura l’è adrèe a mangiàass foeura in su l’incuden se formen i cirri fals. I cèllul noeuv se foeurmen perché l’aria arenta al soeul l’è ruzada a ’ndà su de quella che la vèn giò de una cèllula pussée matura per via del sò front de rebùff che ‘l và innanz. El frònt de rebùff cont i so ventàd ruza l’aria che ‘l gh’hà denanz che che per dagh del spazzi de andà innanz la va su e la fa su on neouva corrent ascendenta de ona noeuva cèllula (o ben de ona nivola del temporal). Inveci i cèllul madùr poeu se starlatten a la fin de la sò vita. In quèlla manera chi el temporal el se auto-riprodùss. [1] Ona distanza tra i cèllul de 5-10 km, ona vita media de ona cèllula de 45 minut e on temp medio de riproduzion de 15 minut hinn di caratteristich tipich de on temporal a cèllula multipla. [2]

Calcol de la traiettòria: metod del Corfidi[Modifega | modifica 'l sorgent]

Odògrafo de on tipich temporal a cèllula multipla

Per calcolà la traiettòria del sistèma a se dopera el métod del Corfidi [3] che ‘l considera l’interazion infra el vent medio ind la troposfera e i fluss in entrada e quèll in sortida del temèporal che pòden desturbà el mòto lineàr del sistema.

Second quèll metod chì la velocità de spostament di cèllul -cell motion in lengua inglesa (VCL) a l’è:

indoe a l’è el vettor de la velocità a la quòta che la soa pression atmosferega a l’è xxx hPa, donca la velòcità de spostament de ona cèllula in deperlée a l’è la media di velocità a vari quòt ind la troposfera.

A gh’è poeu anca on’altra velocità de considerà, quèlla che ‘l sistema el se propaga per auto-riproduzion(VPROP), che l’è l’istèss de la velocità del fluss in sortida del temporal (che la gh’hà segn contrari de quèlla del fluss in entrada ) l’interèssa domà i strat de bass de la troposfera (pression de circa 850hPa).

La velocità del sistema - storm motion in Lengua inglesa (VMBE) a l’è el vettor risultànt de la sòma di sti do chì:

Riproduzion sora-vent e sòta-vent[Modifega | modifica 'l sorgent]

Quand che VCL e VPROP menen el sistèma pu o manc de la stèssa part (o ben quand che |VMBE|>|VCL|) alora se parla de riproduzion sòta-vent. Quand che inveci VCL e VPROP hinn vuna contraria de l’altra (o ben quand che |VMBE|<|VCL|) alora se parla de riproduzion sora-vent. A l'è quèlla situazion chì a vèss pussée pericolosa de già che soratutt quand che VMBE l’è bassa o nagòtt el temporal el se autoriproduss in sui stèss àrej e ‘l po’ vess bon de ingenerà inondazion (Temporal auto-rigenerant) [4]

Per savenn pussee, varda l'articol Temporal auto-rigenerant.

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. Gabriele Formentini (2009). Temporali e e Tornado (in italian). Alpha Test, 192-195. ISBN 978-88-483-0992-9. 
  2. Gabriele Formentini (2009). Temporali e e Tornado (in italian). Alpha Test, 195. ISBN 978-88-483-0992-9. 
  3. Gabriele Formentini (2009). Temporali e e Tornado (in italian). Alpha Test, 196-197. ISBN 978-88-483-0992-9. 
  4. Gabriele Formentini (2009). Temporali e e Tornado (in italian). Alpha Test, 197-199. ISBN 978-88-483-0992-9.