Rebùff discendent

De Wikipedia
Salta a la navigazzion Và a cercà
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Alber tràa giò d’on rebùff discendent

El rebùff discendent a l’è on fenòmen meteorològich fàa su de fòrt rebùff de vent che vegnen giò e poe se moeuven con mòto orizzontal in sortida del front del temporal che ‘l va innanz. I colp de vent poden ‘vègh velocitàa important arènt a 100 km/h o anca pussée. I dagn che fan hinn spandùu in su un superfice de bon pussé estès rispètto a quèlla indoe ghe passaria ona tromba d’aria ch’ a l’è on fenòmen pussée locàl e caratterizzàa de rebùff de vent ch’i pirlen d’ona manera ciclònica. El rebùff discendent, dato che ghe va insèma cont i temporaj, l’è despèss compagnàa de fòrt precipitazión e fùlmen. Con rebùff discendent se voeur designà ona colòna d’aria che la ven giò a la svèlta e la ciapa denter el soeul e donca la se slarga foeura in tucc i direzion, con mòto orizzontal. [1].

Descrizion[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'impàtt contra el soeul el crea on s’ciòpp improvvis e ‘l ne ven foeura despèss on vòrtis che ‘l pirla con ass orizzontàl; dato che ‘l fluss d’aria in entrada che ‘l va vèrs el temporale el corr via arent al fluss in sortida che l’alimenta el rebùff discendent dent in del temporal, gh’hinn camp de vent molt visin tra de lor che gh’hànn vun ona direzion contraria rispètt all’alter e velocitàa puttòst alta; on rebuff discendent l pò restà al soeul anca per 30 minùt in del cas de fenòmen specialmént violent. [1].

Micro-rebùff e macro-rebùff[Modifega | modifica 'l sorgent]

I rebuff discendent che riguarden ona area pussée pìccola de 4 km de diametro e per on temp inferiór de 2-5 minut a se ciamen micro-rebùff; quèj pussée gròss, inveci, se ciamen macro-rebùff e poden vèss fàa su de vari micr-rebùff e i quaj, anca lor, a sò vòlta, poden vèss fa su de rebuff pussèe piccol[1]. I rebùff hinn provocàa del squilìbri tra “corrent ascendent” e “ corrent discendent” e vegnen foeura de sòlit de nivul càregh de pioeuva, la tempardura di quaj a l’è pussée bassa de quella dell’aria che la stà intorna. La differenza de temperadura la detèrmina ona pression pussée alta dent ind la nivula e de bilancià sta differenza chì la nivula medésima la càscia aria de foeura; chè’l fluss che chì el pò fàa su el “rebùff discendent”[1].

Rebùff ùmed e rebùff sècch[Modifega | modifica 'l sorgent]

I rebùff ùmed succeden in del cors di aquéri, quand che la pioeuva la svapóra a la svèlta intanta che la travèrsa el stratt de aria pussée calda sòta la nivula: l'aria la ven frèccia de bon (raffreddamént per svaporamént) e la borla giò de bass; i sit indoe gh’è i rebuff ùmed hinn quèj indoe gh’è i bind de pioeuva o tempèsta che vegnen giò del cumulonemb [2].

I rebùff sècch inveci se formen sòta nivul a forma de cumul che s’hinn formàa per via del riscaldamént d’on terrén ùmed e s’hinn sviluppà ind on ambient pòver de vapor d’acqua; l'aria sècca, che se porten adrée i corrent in entrada e la va su denter ind la nivula, la indùs el svamporamént di gott che fan su la nivula e la pioeuva; la massa d’aria la ven frèccia (raffreddament per svaporamént) e la borla giò al soeul; on “ rebùff discendent sècch” a l’è difficil de vèss reconossùu perchè che tutt’al pù a se podarà vedè ona cèrta sollevazión de pólver dal soeul e la comparsa de ona virga, o ben de precipitazion ch’i svaporen innanz de rivà giò al soeul. [3].

Generalmént a se po’ di che se el fondamènt del cumulonemb l’è alt, quèst el voeur dì che gh’è pòca de umiditàa, pòch de precipitaziòn e fòrt corrent discendent, donca el ris’c de on “ rebùff discendent sècch” el sarà pussée; se, a l’incontrari, el fondamént de la nivula l’è bass, quèste l voeur dì che a gh’è ne tanta de umiditàa, fòrt precipitazion e débol corrent discendent, donca l’è pussée probabil el “ rebùff ùmed”.[3].

Rebùff discendent e tromb d’aria[Modifega | modifica 'l sorgent]

El rebùff discendent a l’è de sòlit pussée fòrt in sul bòrd de la cèllula temporalesca che la va innanz; i s’ciòpp de vent fànn tanti dagn , compagn di quej di tromb d’aria, soratùtt se el front di rebùff el comprénd ona nivula scura de la forma de borlon dètta “nivola a borlon” che la pò fàa pensàa a on fenòmen de tipo vorticós; ma in realtàa i vent del rebùff discedent gh’hann semper mòto drìtt e mai girànt[4].

Minga domà in sul bòrd, ma anca de foeura e sòta el fondamènt del cumulonemb se formen di turborenz, in quèl càs chì se formen perchè i se alternen a la svèlta el fluss in entrada e quèl in sortida. Anca la corrent ascendenta di cumulonemb l’è minga ona colòna d’aria regolàr ma l’è fada su de ona serie de gròss bóll d’aria che vànn su, e infra de lor gh’hinn vòrtes e descendénz, che pòden paré compagn de on buìment in di crescénz de la nivula. [5].

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Formentini et al. 2009, p. 12.
  2. Formentini et al. 2009, p. 13-14.
  3. 3,0 3,1 Formentini et al. 2009, p. 14.
  4. Formentini et al. 2009, p. 15-16.
  5. Formentini et al. 2009, p. 16.

Bibliografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Mario Giuliacci (a cura di), Temporali e tornado, Milano, Alpha Test, 2009.