Sundri

De Wikipedia
(Rimandad de Sondri)
Lombard Oriental Chèst artìcol a l'è scricc in Lombàrd, ortograféa bergamasca del Dücàt.


Sundri
Comun
Sundri - Bandera Sundri - Stema
(detai)
Sundri - Sœmeanza
Sundri - Sœmeanza
Dats aministrativ
Stat
Italia
Rejon  Lombardia
Provinça
Sondri
Politega
Sindeg
Orgen lejislativ Consili comunal
Territore
Coordinade 46°10′10.99″N 9°52′12″E / 46.169719°N 9.87°E46.169719; 9.87
OSM 46963
Voltituden 360 m s.l.m
Superfix 20,88 km²
Abitants 21 066 ab.
(1º genar 2023)
Densitaa 1008.91 ab./km²
Confin Busasgia, Cajöö, Castiun, Faed, Spriana, La Tur e Muntagna
Fus orari UTC+01:00 e UTC+02:00
Varie
Prefiss 0342
Codex postal 23100
Sigla autom. SO
Codex ISTAT 014061
Codex catastal I829
Sant protetor Gervas e Protas
Cl. climatega
Cl. sismega
Localizazion
Sundri - Localizazion
Sundri - Localizazion
Sit istituzional
Panorama de la sità sóta la nif

Sundri (Sondrio in Italià; in Todèsch Sonders o Sünders: in Rumànc istoricamènt Sunder) l’è öna sità de la Lumbardéa che la fà pò pruinsa e che la se tróa ‘n del fónt al de la Altelina sö i rie del fiöm Ada.

In Lumbardéa, tra i sità che i fà prunisa, l’è la piö picinina de töte, desà che la gh’à 21 778 abitàncc (dàto del des 2015 [1]), 'na superfìce de 20,43 km² e 'na densità de 1 066 ab./km².

A Sundri gh'è nasìt, tra i óter, ol Giulio Tremonti.

De èt[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Ol castèl Masegra del méla e trì (1300) che l’ se tróa sö sö öna culina apröf a la sità,
  • La sità ègia co la contrada Sarpatècc che la ména sö fina al castèl,
  • La césa di Sancc Gervasio e Protasio patroni de la sità col campanìl in preda sgrèsa, progetàt da ‘l artista e architèt Pietro Ligari,
  • Ol palàs Sassi de' Lavizzari ‘ndóe gh’è ‘l Müséo Altelinés de Storia e de Art.

Evulusiù demogràfica[Modifega | modifica 'l sorgent]



Abitant censid

Ol sit[Modifega | modifica 'l sorgent]

Riferimèncc[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. Statìstiche demogràfiche ISTAT. Statìstiche sö la popolasiù del Istitùto Nasiunàl de Statìstica relatìve al 31 de Dezember 2015.