Progettazion acustica di ambient

De Wikipedia
Salta a la navigazzion Và a cercà
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

La progettazión acùstica di ambiént a l’è ‘l procèss in del cors del quàl a se fànn di scèrni tècnich sora i caratterìstich di ambiént al fin de fà de manera che ‘l son el gh’abìa el giust rivèrber segond l'utilizzazión de l’ambiént e a l’istèss temp el sia minga desturbàa di rumór che vegnen del defoeura. Donca, la progéttazion acustica la gh'hà denter sia i trattamént de fònoisolament sia i quèj de fònoassorbimént. Se ciapom in cosiderazión du ambiént vun arént a l’alter, separàa infra de lor per mèzz d'on mur, in vun di quàj gh’è denter ona sorgént sonòra, el livèll de pression sonòra de l’ambiént ricevént l’è:

Indoe:

L1 l’è el livèll de pressión sonòra in de l’ambiént indoe el son el ven emettùu [ dB ] (varda►Propagazion del son in di ambient saraa o confinaa);
R l’è el podè fonoisolànt del mur divisòri (varda ► Isolament acustich) [ dB ];
S l’è la superfice de separazión infra du ambiént [ meter quadraa ];
A l’è l’area de assorbiment acustich de l’ambiént ricevént [ m2 ] (varda ►Assorbiment acustich).

De conseguenza per redù el livèll de pressión sonòra in de l’ambiént ricevént hinn util:

  • i trattamént de fònoassorbimént (o ben l’aument l’area del assorbiment acustich A) de l’ambiént ricevént ma anca de quèll indoe el son el ven prodòtt de già che inscì el se sbassa el livèll de pressión sonòra L1 (varda ► [[livèll de pression sonòra in di ambient saraa o confinaa);
  • i trattament de fònoisolamént (o ben l’aumént del podè fònoisolànt R del mur de separazión);
  • la sbassada de la potenza W de la sorgént sonòra missa in de l’ambiént emittént. [1]

Trattament de fònoisolament[Modifega | modifica 'l sorgent]

Exquisite-kfind.png Per savenn pussee, varda l'articol Isolament acustich.

Intervent in sui mur[Modifega | modifica 'l sorgent]

In generàl i soluzion per aumentà l’isolament acustich a hinn:

  • l’aument de la massa del mur (per via de la leg de la massa);
  • el doperà di pannèj miss a du a du, oppùr di strat adizionàj cont on spazzi de mèzz;
  • el realizzà, s’a l’è possìbil tuta la superfice del mur divisòri senza di bus o di avertùr per di accessòri compagn di tubi, di scàtol de derivazión, di interruttór, di pres de la corrént;
  • evità di ligàmm rìgid infra el mur divisòri el pavimént e ‘l plafón de la stanza. L’è mèj de doperà di ligàmm elàstich oppùr de mètt de la lana mineràl de drée ai pannèj. Ancasì on divisòri doppi el migliora l’isolament acustich de 5-10 dB rispètt a vun in deperlù;
  • evità che ‘l controsoffìtt el sia continuv infra du ambiént;
  • fàgh attenzión ai zòn débol, ( pont acustich ) o ben a tucc i bus, compagn de quèj che vegnen fàa per i impiànt ma anca i pòrt e i finèster. [2]

Intervent in sui pòrt e i finèster[Modifega | modifica 'l sorgent]

I pòrt e i finèster gh’hànn de vèss fàa su de manera che la sbassade de l’isolament acustich del mur per via de lor la sia nò de pussée de 1-2 dB. El podè de isolamént acustich del mur el pò vèss calcolàa in quèlla manera chì:

con , ‘ndoe Rk a l’è el podè fònoisolànt de ciascheduna di superfici.

El podè fònoisolànt di pòrt comùn, de sòlit, l’è de pressappòch R=15 dB. La tècnica del calafatament ch’a l’è l’impermeabilizzazion per fa passà nò l’aria la permètt de rivà fin a 20 dB, se oltra al calafatamént la pòrta la ven fada diventà pussée pesànt oppùr ghe se mètten su dù pannèj con de drée de lor ‘na camera d’aria se riva anca a 25-30dB. S’a se voer raggiòng poeu on isolamént acustich anmò pussée alt fin a 45dB gh’hinn di pòrt speciàl, oppùur se doperen anca di pòrt doppi, ch’a hinn di pòrt miss voeuna denànz de l’altra cont on spazzi de mèzz. Quant ai pòrt gh’è tuttamanch de rispettà di fubarìj al fin de ‘vègh on bon isolamént; in particolàr i battùd i gh’hànn de lassà passà nò l’aria, e donca vèss dotàa de guarnizión i quàj gh’hànn de vèss comprèss a l’istèssa manera adrée a tucc el sò perimeter grazie al vèss planà infra del lor de la pòrta cont el sò telàr.

Quant ai finèster a hinn necessari i veder doppi, o ben di veder fàa su de dù laster cont on spazzi de mèzz infra de lor impienìi de aria o d’on alter gas: a l’è de savè che tant l’è pussée grand el spazzi de mèzz tant el sarà mèj. De fà on bèll lavorà i servissen almanch 15 cm de spazzi. I du veder gh’hànn de vèss montà in su du telàr in deperlór. E poeu L’è mèj che i dò laster de veder gh’abìen on spessór divèrs de manera de evità di fenòmen de risonanza de cobbiamént. De sora maròss el telàr l’è mèj che ‘l sìa quattàa su d'on material fònoassorbent. La tegnuda di saramént l’è importantissima tant per i pòrt quant per i finèster. [3]

Intervent in sui cassonètt[Modifega | modifica 'l sorgent]

I cassonètt di tapparèll i fànn sbassà de bon l’isolamént acustich, e quant a l’isolamént acustich el sarìss mèj s'i ghe fudèssn minga. Per i cassònètt , in sostanza, a gh’è de fa i’stèss lavorà di pòrt e di finèster, o ben de curà i sò guarnizión e de quattàj su de materiàj fònoassorbént in del dedenter. [4]

El problèma di pres d'aria[Modifega | modifica 'l sorgent]

I pres d’aria che 'l sò mestée l'è quèll de scambià l’aria infra el dedneter e 'l defoeura hinn on problema del pont de vista acùstich. Tuttamanch anca el rumór che ‘l passa travèrs i pres d’aria el pò vèss sbassà con l’installà a tucc e dò i part di silenziadór. I pres d’aria silenziàd hinn ciamàa gelosij acùstich (o bocchètt acùstich) e hinn di gelosìj fàa su di alètt voeud de denter cont on spessór fin a 50 mm e l’incàv impienìi de material fònoassorbent e la superfice de sòta che la varda vèrs la sorgént del son fada su de lamera sbusada. [5]

Intervent in sui paviment e i plafon[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ovviamént i intervent de fònoisolamént in sui plafón hinn i ‘stèss che se fànn in sui mur, de sorapù l’è anca de vèss consideràa el rumór de impàtt (soratùtt el frecàss de pedànn). In sul paviment vegnen realizzàa di paviment galleggiant o rialzàa oppùr di paviment elastich. In manera compagna sòta el plafón vegnen realizzàa di controsoffìtt. I pavimènt rialzàa hinn di pavimént elevàa sora el sorée e infra el pavimént e ‘l sorée l’è miss del materiàl bon de dagh contra a la trasmissión del rumór e di vibrazión. El sarìss mèj a desligà el paviment galleggiànt anca di mur per mèzz di band de isolamént per l’istèssa resón. A bon cunt el fin d’on pavimént galleggiànt o soraelevàa l’è quèll de isolà el pavimént del rèst de la struttura de l’edifizzi. Di vòlt gh’hinn di listèj a tegnì su el pavment, di alter vòlt el ven miss giò del materiàl elàstich sòta el pavimènt el quàl el fa l’istèss lavorà del pavimént galleggiànt de già che ‘l smòrza i vibrazión. ‘N’altra possibilità l’è quèlla de mètt giò sòta el pavimént del materiàl fàa de tanti granìtt. Inveci i paviment elàstich hinn quèj quattàa de materiàl elàstich. El confrosoffitt l’è in sostanza l’istèss lavorà quand che ‘l ven fa in sul soffìtt, l’è in sostanza on soffìtt appés al soffìt vèr e pròppi. [6]

Isolament del rumór di impiant[Modifega | modifica 'l sorgent]

I impiànt di edifizzi hinn ona sorgènt de rumór. Gh’è i impiànt a fonzionamént contìnuv (impiànt de riscaldamént, impiànt de condizionamént, impiànt de reffreggiadùra) e quèj a fonzionamént descontìnuv (impiànt de presentazión e scàrich, ascensoeur, impiànt elèttrich). De sòlit el livèll de rumór de quèj impiànt chì l’è difficil de vèss prevìst de già che el valór in decibel del rumór el ven minga fornì di costruttór (foeura che per i impiànt de reffreggiadura e condizionamént).

El rumór prodòtt di impiànt el se propaga sia per via àerea, sia per via strutturàl, per esempi per mèzz di canàj e di tubi de l’edifizzì che menen el rumór e anca per mèzz di elemént strutturàj. [7]

Impiant de riscaldamént[Modifega | modifica 'l sorgent]

I sorgént del rumór hinn i generadór de calór, i circoladór, i ventiladór di ventilconvettor e i boll de aria del flùid che mena in gir el calór.

Di tipich valór de livèll acustich equivalent pesàa A per i impiant che dopèren ‘me flùid l’acqua hinn 60-80 dB a 1 vun meter de la sorgént e 80 dB per i grand impiànt. Per quèlla resón chì di giust scèrni tècnich hinn quèj de piazza nò i centraj tèrmich sòta i locàj abitàa e de trattà i mur e magara anca la pòrta con di materiaj fònoassorbént, fònoisolant e che resisten ben al foeugh. Di sistèma contra a i vibrazión pòden vèss miss in mèzz infra i apparècc, i pavimént e i mur (varda el capitol adrée). Gh’è poeu de fàgh attenzión anca ai tubi che pòden vèss quattàa su de materiàl fònoisolànt in corrispondenza di pont indoe hinn francàa al mur e in di tratt che intravèrsen i mur e di pavimént. Pòden ancasì servì di giont elàstich infra el generadór e i tubi.

Per i impiànt che dopéren l’aria l’è mèj scernì di ventiladór pussée silenziós e, compagn che per i sistèma a acqua fa l’isolamént acustich de la central de reffreggiadura, di canaj e di tubi. [8]

Impiant de condizionament e reffreggiadura[Modifega | modifica 'l sorgent]

In del caso di ambiént piscinìtt, compagn di stanz in deperlór, de sòlit vegnen doprà di impiant piscinìitt cont ona unitàa intèrna e voeuna estèrna. Di valór tipich del rumór hinn 35-40 dB per l’unitàa intèrna e 10 dB pussée per quèlla de foeura. Di scèrni tècnich de consillià hinn quèj de mètt nò l’unità estèrna arenta ai finèster, de doprà di sistèma contra a i vibrazión infra el mur e la machina, e magara anca schermà el rumór.I impiant pussée grandi hinn sòlit a vèss fàa su d'on ùnega unità centràl ciamada unitaa de trattament aria (UTA) che la fa fin anca 80 dB de frecàss. In quèll caso chì i scèrni tècnich hinn:

-l’utilizzazión di compressór pussée efficiént e che fànn men de frecàss;

-la quattadura del compressór medèmm con del material fònoassorbent;

-mètt nò la macchina arenta ai cà;

- valutà la possibilità de fa su ‘na cabina intorna de la machina per isolala acusticamént del defoeura;

-mètt giò ‘na barriera acustica infra la sorgént acustica e i ricevidór;

-fà el progètt di tubi e di canàj a la giusta manera perché s’a hinn tròpp piscinìtt fànn rumór quand che el flùid el ghe passa de denter, de sorapù se gh’è tròpp de curv el rumór el saràa pussée fòrt;

- curà el ligàmm infra i macchìnn che fànn frecàss, i tubi e i canàj e'l mur cont el doperà di giont elastich; [9]

Impiant idrich[Modifega | modifica 'l sorgent]

El rumór di impiant idrich de fornidura hinn caosàa de l’acqua che la corr vià in di tubi e compù el tubo l’è pìccol compù el rumor l’è fort de già che l’acqua la gh’hà de andà pussée in prèssa. Anca i curv tròpp strècc pòden presentà di problèma de rumór. On quàj impiant el pò vègh denter di pomp che pòden fa frecàss. A la fin anca la presenza di boll de aria la pò vèss 'na responsàbil del rumór e poeu gh’è di rubinètt pussee o men rumorós.

Al fin de redù el rumór se dev:

-fa de manera che l’acqua la vaga minga tròpp a la svèlta in di tubi; di valór consiliàa per la velocità de l’acqua vann di 0,9m/s per i tubi cont on diameter de 25 mm ai 3,0 m/s per i tubi de 300 mm o pussée de diameter;

-cercà di isolà acusticamént i tubi per mèzz di giont elàstich e di sistèma contra a i vibrazión (varda el capìtol adrée);

-scernì di rubinètt che fànn men de rumór.

de sora maròss i impiant idrich pòden vègh denter di autoclaf per tirà su l’acqua vèrs i pian pussée alt. In quèll caso chì i scèrni tècnich de doprà hinn quèj vist giamò per i centràj tèrmich.

Anca i impiànt de scarich pòden vèss responsàbil del rumór, e come semper pòden vèss de aiùtt i giont elàstich o ‘na quaisevoeur manera de separà i tubi del mur; de sorapù i curv tròp strècc gh’hànn de vèss evitàa. [10]

Ascensoeur[Modifega | modifica 'l sorgent]

In di ascensoeùr i sorgént de rumór hinn el grupp motór-àrghen che ‘l stà in del locàl-màcchinn (per i ascensór elèttrich) o la centralina oleodinamica (per i ascensori oleodinamici) e i rumór che se ingenerén in del locàl di macchìnn pòden rivà fin anca 75 Db (on poo men -65 dB- per i ascensoeur oleodinàmich); la fa men rumór la cabina intanta che l’è ‘derée a moeuvess (fin a 60 dB). I valór del rumór in di appartamént desturbàa pòden raggióng i 40 dB.

Per redù el rumór se gh’hànn de fa di trattament de fònoisolament e de fònoassorbimént in del locàl di màcchin e in quèll de l’ascensoeur medèmma e de fagh la manutenzión periòdica a l’impiànt. [11]

Isolament di vibrazion[Modifega | modifica 'l sorgent]

Se gh’hà de fàgh ‘na particolar attenzión a l’isolamént di vibrazión per per mèzz di dispositìv contra di vibrazión. I materìaj che vegnen pussée dopràa contra di vibrazión hinn i mòll de metall, la gòma, el sugher, i fèlter, la gòma piuma, i cossin de aria dopràa in delperlór o in combinazion. [12]

Exquisite-kfind.png Per savenn pussee, varda i articoi Sospension (meccanica), Sistèma oscillant e Danda.

Trattament de fònoassorbiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

Exquisite-kfind.png Per savenn pussee, varda l'articol Assorbiment acustich.

Criteri per la progettazión acustica di ambiént[Modifega | modifica 'l sorgent]

Per la progettazión acustica di ambiént gh’è de consideràa quèj criteri chì:

  • La scèrna de la forma ch'a l’è importanta per minimizzà i situzión de concentrazión di son, i eco e i risonànz de già che i fenòmen de l’eco e de la risonanza i dipénden di misùr de la lunghèzza, de la larghèzza e de l'altèzza di locàj.
Exquisite-kfind.png Per savenn pussee, varda i articoi Risonanza acustica e Eco.
  • El càlcol di superfici assorbént (cioè de l’àrea de assobimént acustich) de mètt in del locàl de manera de contegnì el rivèrber;
  • La posidura e scèrna di unitàa assorbént, per spantegà in manera omogenua l’energia sonòra mandada indrée di mur;
  • El studi di provvedimént de tirà in pee per sicurà on’indebolimént di rumór e di distùrb che vegnen del defoeura e di ambiént taccàa che ‘l sia assée. [13]

Scèrna de la forma[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • La prima ròbba che gh’è de fa l’è quèlla de controllà che i distànz infra i mur i sìen minga tàj che infra i mur ghe sìen di rappòrt numerich sempliz che pòden ingenerà di effètt de risonanza acustica per di freguenz particolàr. A bon cunt se gh’hà evità che i freguénz de risonanza d’ona cobbia de mur se mètten su in sui freguénz de risonanza de l’altra cobbia.
  • La segonda ròbba de fa l’è el studi di direzión de propagazión principàj di ragg riflettùd, al fin de ottegnì di indicazión in su la distribuzión de la fòrza del son. Quèll lavorà chì el vel de nòrma eseguìi per mèzz de software. A gh’è poeu de fagh attenzión ai superfici incavàa e bombée: i superfici incavàa concéntren el son in dona cèrta zòna del locàl, quèj bombée inveci el spanteghen. I superfici sòli (spègg acustich) pòden vèss dopràa per distrubuì el son indoe che se voeur de manera de evità che ghe sìen di zòn d’ombrìa. [14]

Calcol di superfici assorbent[Modifega | modifica 'l sorgent]

Exquisite-kfind.png Per savenn pussee, varda i articoi Assorbiment acustich e Materiaj fònoassorbent.

I obiettìv del càlcol di supefici assorbént a hinn la sbassada di effètt negatìv caosàa del rivèrber e ‘l sicurà in tucc i pont del locàl on livèll sonòr assée de fà comprend facilmént el son. Tuttamanch la densità de energia sonòra e 'l temp de rivèrber a parità del alter condizión a hinn proprozionàj a l’invèrs di superfici assorbént del locàl, de conseguenza el temp de rivèrber òttim l’on compromèss infra la pretesa de avègh ‘na intensità sonòra che la sia assée e quèlla de avègh minga tròpp de rivèrber de manera de podè capì ben quèll che ‘l se dis o la mùsega. Donca cont el cress del volùmm de l’ambiènt se gh’hà de accèttà on cèrt aumént del temp de rivèrber condemànch se gh’abìa la possibilità de cress la potenza sonòra de la sorgént.

El temp de rivèrber òttim el dipend del volùmm del locàl e de come l'è che ‘l ven dopràa. [15]

Calcol del temp de rivèber òttim[Modifega | modifica 'l sorgent]

Per calcolà el temp de rivèrber òttim la pò vèss doprada quèlla fórmola empirica chì:

indoe k e n hinn di costant che cambién segond l’utilizzazión di ambiént, per el son del parlàa k el gh’hà de vèss comprés infra 0,3 e 0,4 e n infra 6 e 9, per la mùsega leggéra k infra 0,5 e 0,6 e n infra 6 e 9, per la musega operistica k infra 0,7 e 0,8 e n infra 6 e 9. De sorapù el temp de rivèber òttim el va su come che la freguenza la va su. [15]

Calcol di superfici fònoassorbent[Modifega | modifica 'l sorgent]

Quand che l’è stàa calcolà el temp de rivèrber se pòden calcolà i superfici fònoassorbént conte l doperà a l’incontrari la formola del Sabine.

indoe:

V l’è el volùmm de l’ambiént;
c l’è la velocità del son e la var pressappòch c=331+0,6 • T, con T temperadura in °C e a 20°C l'è 55,3/c=0,16.

e poeu de già che , el coefficent de assorbiment acustich l'è indoe A l’è l’area de assorbiment acustich e S la superfice totàl de l’ambiént se pò ottegnì el coefficent medi de assorbimént acustich. [16]

Se gh’avarànn de scernì i superfici fònoassorbént de manera che 'l temp de rivèber el sia chèsschì. De fàtt 'na vòlta che 'l se conóss el temp de rivèber se pòden calcolà i superfici assorbént a inversà la fórmola del Sabine.

Exquisite-kfind.png Per savenn pussee, varda l'articol Formola del Sabine.

el lavorà del surbì de manera de ‘vègh el giust temp de rivèrber ind on locàl compagn d’on teàter indoe gh’è i spettadór el ven in part fàa di poltròn, che per quèst l’è mèj che sìen imbottìd, inscì che l’assorbiment acustich al cambia minga tròpp infra la situazión che gh’è el pubblich e quèlla che gh’è nò. [17]

Variazion del livèll de assorbiment acustich adrée a la sbassada del rivèrber[Modifega | modifica 'l sorgent]

Come che ‘l rivèber el se sbassa el se sbassa, el se sbassa anca el livèll de pression sonòra de già che l'è pussée l’assorbimént acustich del locàl. In particolar, dato che che in condizión stazionari la densità de l'energia sonòra ind on ambient saràa riflettent (varda ► Livèll de pression sonòra in di ambient saraa riflettent) l’è el livèll acustich el se sbassa in conseguenza de la sbassada de la densità de l'energia sonòra circolanta per via de l'assorbimént acùstich d’ona quantità pari a:

indoe e hinn i coefficent de assorbiment in di dò divèrsi situazión che la soa densità de energia sonòra l’è D1 e D2, W l’è la potenza sonòra de la sorgént e c l'è la velocità del son. Quèlla relazion chì, ovviamént la var domà ind on ambient indoe el son riflettùu el dòmina, de già che, diversamént, a ghe sarìss de considerà anca el son dirètt de la sorgént oltra che quèll rilfettùu o ben e l’istèss per e donca rappòrt infra D1 e D2 el sarìss pù l’istèss. Inscambi quand che gh’è domà el camp sonòr dirètt la variazion del coefficént de assorbiment la gh’hà nissuna influenza in sul livèll de pressión sonòra. [18]

Exquisite-kfind.png Per savenn pussee, varda l'articol Propagazion del son in di ambient saraa o confinaa.

Disposizion geometrica di superfici assorbent[Modifega | modifica 'l sorgent]

I criteri per la scèrna de indoe mètt i superfici assobènt hinn:

  • el privilegià i riflession ùtil. A l’è indispensàbil a cercà de indebolì de men i primm riflessión che riven al scoltadór on zicch in ritàrd rispètt al son dirètt e donca contribuìssen pussée a cress el livèll del son ùtil rispètt ai riflessión che vegnen adrée. Se gh’avarìss de cercà de fa foeura domà i riflessión che vegnen percepìi come eco.
  • el garantì ‘na spantegada del son uniforma, a tal fin se gh’hà de dàgh adrée a quèll che l'è stàa giamò dì al capìtol in su la scèrna de la forma
Exquisite-kfind.png Per savenn pussee, varda l'articol Progettazion acustica di ambient#scèrna de la forma.
  • el fàa che el rappòrt infra l’energia sonòra dirètta e quèlla spantegada l’influenza la ciarèzza del segnàl, tuttamanch compù el rivèrber l’è fòrt compù la gh’hà de vèss fòrta la sorgént acustica. Per quèst gh’è de cercà on compromèss. [19]

Trattament de fònoassorbiment in di condòtt[Modifega | modifica 'l sorgent]

In di condòtt, i bass freguenz (chi che la soa longhèzza d'ona l'è maggiora del diametro) se propàghen soratùtt per riflession, i alt freguénz, inveci se propaghen come di ond piàn al center del condòtt. El fònoassobimént in di condòtt el fà pòch de già che i bass freguénz, che salten indrée di paréd vegnen surbì pòch perchè a ghe sarìss besògn, per i bass freguenz di spessór alt, i freguénz alt invenci vann innanz in del center del condòtt. Comunque l'assorbimént in del caso di condòtt el dipend minga domà del coefficént de assorbimént di paréd ma anca de la grandèzza del condòtt, in particolàr del rappòrt infra el perimeter e la superfice de la sezion de travèrs.[20]

Parameter oggettiv per la valutazion de la qualità acustica di ambient[Modifega | modifica 'l sorgent]

Indes de qualità[Modifega | modifica 'l sorgent]

Indes de definizion[Modifega | modifica 'l sorgent]

L’ìndes de definizión l’è definìi inscì:

ch'a l’è el rappòrt infra l’energìa che la riva al scoltadór innànz di primm 50ms (ciamada energia ùtil) e l’energìa totàl de tutt del segnàl (p l’è la pression acustica istantanea, t el temp) I valori consiliàa hinn D>0,5 per el parlàa e D<0,5 per la mùsega. [21]

Indes de ciarèzza[Modifega | modifica 'l sorgent]

L’ìndes de ciarèzza l’è definìi in quèlla manera chì:

Che l’è el rappòrt infra l’enegia che la riva a l’orèggia innànz di primm 80 ms e quèlla che la riva in del temp adrée. I valór consiliàa hinn: C80>=3dB per el parlàa e -4dB<C80<2dB per la musega. [22]

Temp central[Modifega | modifica 'l sorgent]

El temp centràl l’è definìi inscì:

ch’a l’è el rappòrt infra l’energia de tutta la decadenza in del cors del temp e l’energìa totàl. I valór consiliàa hinn 0<ts<50ms per el parlàa e 50ms<ts<250ms per la mùsega. [22]

Energìa de la primma frazion de fianch[Modifega | modifica 'l sorgent]

Quèll’ìndes chì el servìss de descrìv el son che ‘l riva de fianch de già che l’è mèj che ‘l son el riva de fianch perché el ven percepìi mèj di orègg. L'indes l'è inscì definìi:

e l'è el rappòrt infra l’è l’energìa sonòra de l’insèma de tucc i riflessión che rìven infra 5 e 80ms dòpo del rivà del son dirètt, misurada rispètt al cosen de l’àngol infra la direzión del rivà de l’onda dirètta e la rètta che la passa via per i orègg e l’energìa sonòra r complessiva che la gh'hà denter anca el son dirètt in de lì’intervàll infra 0 e 80 ms.

Efficienza de fianch[Modifega | modifica 'l sorgent]

L’efficienza de fianch l’è definida inscì:

e l’è el rappòrt infra l’energia sonòra in de l’intervàll infra 25 e 80 ms e quèlla compresa lo componenta dirètta di primm 80 ms. I valór consiliàa hinn LE>0,25 ms. [23]

Indes de l'intensità del son[Modifega | modifica 'l sorgent]

L’indes de l’intensità del son, che ‘l ven doprà per la possibilità de sentì la vos in di taeter, l’è definìi inscì:

L’esprimm el livèll sonòr percepìi in fonzión de la posizión e de la potenza de la sorgént sonòra. ∆t l’è la durada de l’impuls dirèt l’è la rispòsta ind on cèrt pont a ‘na sorgént impulsiva che la manda foeura el son in tucc i direziónmissa in sul palch, l'è la rispòsta a l'impùls in del pont de osservazión a 'na distanza de 5 m de la sorgnt impulsiva. Di valór adàtt hinn G≥-35 per la granda orchèstra; G≥-30 per la pìccola orchèstra;G≥-25 per i oradór allenàa;G≥-20 per i oradór débol. [23]

Temp de rivèrber[Modifega | modifica 'l sorgent]

Exquisite-kfind.png Per savenn pussee, varda l'articol Temp de rivèrber.

El ven ciamàa temp de rivèrber el temp necessari al fin che la densità de l'energia sonòra la vaga giò a vun milionesim de quèlla che la gh’era quand che la sorgént sonòra l’èra stada smorzada, o ben el temp T60 al fin che el livèl sonòr el vaga giò de 60 dB rispètt al valór inizial. El temp de rivèrber l’è fàcil de vèss calcolàa con la Formola del Sabine e la Formola de l’Eyring.

Exquisite-kfind.png Per savenn pussee, varda i articoi Formola del Sabine e Formola de l Eyring.

El temp de riverbèr se ‘l ven inveci calcolàa in sui primm 10 dB el se ciama temp de primma decadenza, in sui primm 20 dB el se ciama temp de rivèrb iniziàl. El temp de rivèrber l’è on paràmter complessìv che ‘l descrìv el locàl in del sò insèma e ‘l servìss minga de valutà la situazión in di specifich pont. [24]

Equilibri tonal[Modifega | modifica 'l sorgent]

L’equilibri tonàl l’è la media de la pendenza de la curva del rivèber calcolàa adrée ai primm 10 dB infra i ottàv de 250Hz e 2kHz.

[24]

I indes del podè capì[Modifega | modifica 'l sorgent]

Quèj ìndes chì sevìssen de insegnà la percentuàl di paròll che vegnen comprés a la manera giusta d’on scoltadór; l’iìndes pussée dopràa l’è l’ìndes de trasmissión del discórs (STI de la lengua inglesa Speech trasmission index).

Valór de STI Qualitàa del percepìi
<0,2 Pèssima
0,2-0,4 Scadenta
0,4-0,6 Minga mal
0,6-0,8 Bòna
>0,8 Pròppi bòna

[24]

Metod per la progettazion acustica[Modifega | modifica 'l sorgent]


Vos correlad[Modifega | modifica 'l sorgent]

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. Michele Pascali (2015). Acustica ambienti interni (in italian). Grafill, 150. ISBN 978-88-8207-781-5. 
  2. Michele Pascali (2015). Acustica ambienti interni (in italian). Grafill, 150-152. ISBN 978-88-8207-781-5. 
  3. Michele Pascali (2015). Acustica ambienti interni (in italian). Grafill, 152-158. ISBN 978-88-8207-781-5. 
  4. Michele Pascali (2015). Acustica ambienti interni (in italian). Grafill, 159. ISBN 978-88-8207-781-5. 
  5. Michele Pascali (2015). Acustica ambienti interni (in italian). Grafill, 161. ISBN 978-88-8207-781-5. 
  6. Michele Pascali (2015). I requisiti acustici passivi degli edifici e classificazione acustica (in italian). Grafill, 68-80. ISBN 978-88-8207-800-3. 
  7. Michele Pascali (2015). I requisiti acustici passivi degli edifici e classificazione acustica (in italian). Grafill, 79-80. ISBN 978-88-8207-800-3. 
  8. Michele Pascali (2015). I requisiti acustici passivi degli edifici e classificazione acustica (in italian). Grafill, 80-83. ISBN 978-88-8207-800-3. 
  9. Michele Pascali (2015). I requisiti acustici passivi degli edifici e classificazione acustica (in italian). Grafill, 84-87. ISBN 978-88-8207-800-3. 
  10. Michele Pascali (2015). I requisiti acustici passivi degli edifici e classificazione acustica (in italian). Grafill, 88-90. ISBN 978-88-8207-800-3. 
  11. Michele Pascali (2015). I requisiti acustici passivi degli edifici e classificazione acustica (in italian). Grafill, 90-91. ISBN 978-88-8207-800-3. 
  12. Michele Pascali (2015). Acustica ambienti interni (in italian). Grafill, 199-200. ISBN 978-88-8207-781-5. 
  13. Michele Pascali (2015). Acustica ambienti interni (in italian). Grafill, 67. ISBN 978-88-8207-781-5. 
  14. Michele Pascali (2015). Acustica ambienti interni (in italian). Grafill, 67-70. ISBN 978-88-8207-781-5. 
  15. 15,0 15,1 Michele Pascali (2015). Acustica ambienti interni (in italian). Grafill, 74. ISBN 978-88-8207-781-5. 
  16. Michele Pascali (2015). Acustica ambienti interni (in italian). Grafill, 35. ISBN 978-88-8207-781-5. 
  17. Michele Pascali (2015). Acustica ambienti interni (in italian). Grafill, 76. ISBN 978-88-8207-781-5. 
  18. Michele Pascali (2015). Acustica ambienti interni (in italian). Grafill, 77. ISBN 978-88-8207-781-5. 
  19. Michele Pascali (2015). Acustica ambienti interni (in italian). Grafill, 96. ISBN 978-88-8207-781-5. 
  20. Michele Pascali (2015). Acustica ambienti interni (in italian). Grafill, 104-107. ISBN 978-88-8207-781-5. 
  21. Michele Pascali (2015). Acustica ambienti interni (in italian). Grafill, 70. ISBN 978-88-8207-781-5. 
  22. 22,0 22,1 Michele Pascali (2015). Acustica ambienti interni (in italian). Grafill, 71. ISBN 978-88-8207-781-5. 
  23. 23,0 23,1 Michele Pascali (2015). Acustica ambienti interni (in italian). Grafill, 72. ISBN 978-88-8207-781-5. 
  24. 24,0 24,1 24,2 Michele Pascali (2015). Acustica ambienti interni (in italian). Grafill, 73. ISBN 978-88-8207-781-5.