Assorbiment acustich

De Wikipedia
Sata a-a navegassion Sata a-a serchia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

L’assorbimént acùstich, o ben la capacità d'on materiàl de surbì l’energia sonòra, el succéd segond divèrsi meccanismi.

Coefficent de assorbiment acustich[Modifega | modifica 'l sorgent]

Se ciama coefficènt de assorbimént acustich el rappòrt infra l'energia Ea (o la potenza Wa) sonòra surbida d'on materiàl e quèlla incidenta Ei e l'è on valór comprés infra 0 e 1. El varia in fonzión de la freguenza del son. [1]

, E=W•temp

El coefficént de assorbimént acùstich medi d'on locàl l'è la media pesada di coefficént de assorbimént acustich ai di sò n superfici Si che fànn su la soa superfice totàl S:

[2]

Assorbiment acustich de l'aria[Modifega | modifica 'l sorgent]

Anche l'aria la fa el sò lavorà in del surbi el son, per quèst el ven definìi anca el coefficént de assorbimént acustich de l'aria, che, in del caso d'on ambiént saraa el pò vèss stimàa in quèlla manera chì:

[3]

indoe:

V l'è el volùmm de l'ambiént [m3];
S l'è la superfice de l'ambiént [m2];
Aa l'è el coefficént de indeboliment de l'aria e 'l varia segónd la freguenza del sòn, la temperadura e l'umidità relativa.

El coefficént de assorbimént medi totàl, donca el diventa, se la ven considerada anca l'aria: [3]

Area de assorbiment acustich[Modifega | modifica 'l sorgent]

La ven definida àrea de assorbimént acùstich l'area che la determinarìa l'istèss assorbiment acustich de tucc i superfici de on locàl sòta l'ipòtesi che quèll'area là la fudèss del tutt assorbént (o ben con α=1):

[4]

Caratteristich[Modifega | modifica 'l sorgent]

Chichinscì a vegnen toeu in esàmm di caratteristich important del pont de vista acùstich.

  • Porosità: l'aria sarada denter , misa in vibrazión de l’onda sonòra, en mangia foeura l’energia che la se trasfórma in calor. Generalmént di bus parallél a la direzión del fluss detèrminen on assorbimént minór.
  • Resistenza al fluss: , o ben el rappórt intra la perdita de pressión che l’aria la subìss in de l’intraversà on materiàl e ‘l prodòtt tra el spessór del materiàl e la velocità de attraversamént de la sezión apparenta del fluss.
  • Trasparenza acustica: l’ìndica la capcità del materiàl de surbì l’aria in vibrazión; quant l’è pussée fàcil a penetrà per l’aria e quant pussée che l’è alta la resistenza al fluss, tant l’assorbimént el sarà elevàa.

On material fòno-surbént (o fòno-assorbént) el gh’avarìss de ‘vègh a l’istèss temp ona trasparenza acustica elevada (e donca 'na ona resistenza al fluss bassa) e ‘n bon strlattament de l’energia penetrada e donca on’alta resistenza al fluss): di proprietà donca al’opòst. Donca se gh’hà de realizzà el miglior compromìss possìbil.

La fòno-surbenza la va su come che la frequenza de l'onda sonòra incidenta la se alza. On element acustich, miss a ona distanza d'on sostègn dur egual de ¼ de la longhèzza de l'onda, el prodù on risultàa compagn d'on elemént che 'l gh'hà spessór del sostègn dur pù la spaziadura.

On elemént che ‘l sia, flessìbil oltra che porós, el fa de manera de cress la stralattonaria de l’energia sonòra de già che la soa superfice la ven misa in vibrazión. On element che lassa minga passà l’aria, per vèss fòno-surbént el ghìhà de vèss flessìbil e smorzàa; a l’è capàzz de magià foeura l’energia che la ghe va contra soratùtt quant ai frequénz che ‘l mètten in risonanza, ch’a hinn sòlit a vèss i bass freguénz: donca l’è scià la dimostrazión che quèll element chì l’è mèj che ‘l sia miss insèma a on alter elemént porós, che ‘l sò assorbimént l’è pussée fòrt ai alt freguénz.{senza di font}

Meccanismi de assorbiment e tipi de surbitor[Modifega | modifica 'l sorgent]

Exquisite-kfind.png Per savenn pussee, varda l'articol Materiaj fònoassorbent.

Assorbiment per porosità e materiaj poros[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'assorbimént per posorità l'è quand l'energia la ven mangiada foeura in di pòr d'on materiàl porós. El fonziona soratùtt ai alt freguénz.[5]

Assorbiment per risonanza de membrana e pannèll acustich[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'assorbiment per risonanza de membrana l'è quèll che l'energia la ven mangiada foeura per effètt di attriti denter ind ona membrana in vibrazión, ciamada pannèll acustich. La risonanza de membrana la fonziona soratùtt ai bass freguenz. I pannèj laorà insèma a di materiàj porós (assorbiment per prosità) che laoren pussée ai alte freguénz.[6]

  • On pannèll acustich, de sòlit, l’è fàa su d’ona superfice a trasparenza acustica elevada e d’on stòppabus porós dispòst adrée a ‘na direzión divèrsa de quèlla del fluss (che l'offrìss, per quèst, 'na resistenza al fluss elevada): in quèlla manera chì l’onda la ghe va denter facilment e donca la ven mangiada foeura in de l'intèrna.
  • Se ricòrden a la fin i surbitór sospés, ch’a hinn di pannèj o di sòlid taccà su in sul plafón.

Assorbiment per risonanza d'incav e risonador acustich[Modifega | modifica 'l sorgent]

I materiàj surbént per risonanza de cavità mangen foeura l'energia sonòra denter in di incàv. I risonadór acustich realizzen la risonanza d'incàv e paoren soratùtt ai medi freguénz.[7]

  • On risonadór acùstich a l’è on incàv che ‘l gh’hà 'na cèrta freguenza de risonanza, conligà con l’ambiént defoeura per mèzz d’on còll strècc indoe, in condizión de risonanza, molta de l'energia che la va denter la ven mangiada foeura. A l’è capazz soratùtt per i bass freguenz.

Assorbiment e rivèrber ind on ambient saraa o confinaa[Modifega | modifica 'l sorgent]

Temp del rivèrber[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ind on ambiént confinàa, quand che ‘n’onda acustica la va contra d’ona superfice perimetràl, ona part de l’energia sonòra la ven surbida e 'n'altra part la ven riflettuda. L'energia riflettuta la rèsta in gir adrée a on cèrt perìod de temp per via di svariàa riflessión che succeden. El parameter de valutà quèj fenòmen chì l’è el temp de rivèrber che ‘l risulta poprozionàl a l’invèrs rispètt ai unitàa de assorbimént de l’ambiént, de già che se i mur surbissen pussée el rivèrber el se smòrza pussée a la svèlta. El paràmeter pussée dopràa per descrìv el temp de rivèrber l’è ‘l T60, che l’è 'l temp che ‘l servìss de redù on sòn de 60 dB. A vegnen poeu anca dopràa di alter paràmeter compagn del T30 e del T10. El T60 el ven calcolàa per via teòrica per mèzz de quèlla fórmola chì (formola del Sabine):

  • T60=0,16V/A

‘ndoe:

  • T60 l’è el temp de rivèrber in secónd
  • A a l’è l'unitàa de assorbimént = ∑S*α
    • S = superfici perimetràj
    • α = coefficént di assorbimént
  • V a l’è el volùmm del spazzi.[8]

On temp de rivèber foeura de misura el fa intereferenza con la possibilità de capì el segnàl originari che 'l minga pò vèss pù capìi de già che i ond sonòr riflettùd, e donca ritardàd, se sòmen con quèj dirètt de la sorgént e ingéneren l’effètt de l’eco. In di ambiént compagn di sal de convègn, di teater, di ristorànt, di ambiént industriàj etcetera, indoe ‘l frecàss de l’ambiènt el gh’hà de vèss bass e/o la nettèzza de segnàl sonòr la gh’hà de vèss elevàda se doperen di trattamént fòno-surbént in sui mur e/o in sul plafón, compagn di stabilidùr con di proprietàa speciàj.

In quèlla manera chi ghe se rièssen a controllà i eco e a ottegnì, de conseguenza, on livèll sonòr minór de quèll che ‘l ghe sarìss in del caso che i mur i fudèssen del tutt riflettént. La rispòsta acustica di stabilidùr fòno-surbént la varià segond el sò spessór.

Exquisite-kfind.png Per savenn pussee, varda l'articol Temp de rivèrber segond el Sabine.

Fòrza del rivèrber[Modifega | modifica 'l sorgent]

Minga domà el temp de rivèrber el va giò ma anca la soa fòrza se i mur surbìssen pussée, o ben l'assobiment A l'è pussée alt. Donca on ambiént soggètt a di trattamént al fin de migliorànn l’assorbimént acustich el ved ‘na sbassada del livèll sonòr del rivèrber pari a (in dB):

‘ndoe A l’insegna l’assorbiment, τ l’è el temp de rivèrber e i nùmer al pée 1 e 2 ìndichen el stat iniziàl e quèll finàl. De sora maròss se marca che a rivà a 10 dB de mlgliorament l’è diffìcil, e comunque quèst el var domà per el camp riflettuu e minga per quèll dirètt.{senza di font}

Exquisite-kfind.png Per savenn pussee, varda l'articol Propagazion del son in di ambient saraa o confinaa.

Vos correlad[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ligamm de foeura[Modifega | modifica 'l sorgent]

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. Michele Pascali (2015). Acustica ambienti interni (in italian). Grafill, 15. ISBN 978-88-8207-781-5. 
  2. Michele Pascali (2015). Acustica ambienti interni (in italian). Grafill, 17. ISBN 978-88-8207-781-5. 
  3. 3,0 3,1 Michele Pascali (2015). Acustica ambienti interni (in italian). Grafill, 39. ISBN 978-88-8207-781-5. 
  4. Michele Pascali (2015). Acustica ambienti interni (in italian). Grafill, 17-18. ISBN 978-88-8207-781-5. 
  5. Michele Pascali (2015). Acustica ambienti interni (in italian). Grafill, 49. ISBN 978-88-8207-781-5. 
  6. Michele Pascali (2015). Acustica ambienti interni (in italian). Grafill, 63. ISBN 978-88-8207-781-5. 
  7. Michele Pascali (2015). Acustica ambienti interni (in italian). Grafill, 63. ISBN 978-88-8207-781-5. 
  8. Michele Pascali (2015). Acustica ambienti interni (in italian). Grafill, 33,34,81. ISBN 978-88-8207-781-5.