Pesadura A

De Wikipedia
Salta a la navigazzion Và a cercà
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
On grafich che ‘l fa vedè i pesadùr A, B, C e D in de l’intervàll de freguenz infra 10 Hz e 20 kHz

La pesadura A (o compensazion A) a l'è la curva doprada pussée despèss de ona famiglia de curv definìi in del standard internazionàl IEC 61672:2003 e in di svariàa standard nazionàj relatìv a la misura del livèll de pression sonòra. La pesadura A la ghe ven aplicada ai misur del livèll sonòr fàa cont i istrumént al fin de ottegnì el volùmm relatìv percepìi de l’orèggia de l’òmm, come che l’orèggia a l’è men sensìbil ai bass freguénz. El ven dopràa cont el somàgh ona tabèlla de valór, miss in lista per ottava o per tèrza d'ottava, ai livèj de la pressión sonòra misuràa in dB. I misur in band de ottava, de sòlit vegnen somàa a la pesadura A (métod logartimich) per ottegnìi on ùnegh valór pesàa A che ‘l descriva el son; l’unità de misura la ven insegnada come dB(A). Di alter curv de compensazión – B, C, D e adèss anca Z – s’en parlarà chì de sòta.

I curv i eren stàa, a l’inviada, definìi per la soa utilizzazión a di svariàa livèj medi de pressión sonòra, ma la pesadura A, ancabén al princippì la fudèss stada pensada domà per i misùr di son de bass livèll (lì adrée a 40 phon), adèss la ven doperada in manera spantagada per i misùr del rumór ambiental e del rumór industrial, e inscì anca quand che se valuta el dagn potenziàl al sentii e di alter effètt del rumór in su la salùd a tucc i livèj sonòr; in effètt, l’utilizzazión de la pesadura A in freguenza l’è adèss obbligatòria per tucc i misuràd, de già che di desèn d’ann de pratica del mestée i hànn fàa vedè ‘na bòna corelazión con la sorditàa professionàl in de l’intervàll di freguénz del parlàa. I ricèrch hànn fa vedè che la nòstra orèggia la rispònd in manera divèrsa a di rumór aleatòri, e i curv a eguàl volùmm in sui quàj i pesadùr A, B e C hinn fondàa, in realtàa, hinn vàlid domà per i freguénz in deperlór (o ben per i tòn pur) {senza di font}.

Stòria[Modifega | modifica 'l sorgent]

La pesadura A l’è comenzada cont el lavorà del Fletcher e del Munson che ‘l gh’aveva denter on grupp de curv a egual volùmm percepìi in la soa pubblicazión del 1933. Quèj curv chì hinn stàa dopràa, in del prìmm standard americàn per i fonometer.[1] Quèll standard ANSI chì, poeu rivedùu come ANSI S1.4-1981, che ‘l gh’aveva denter sia la curva de compensazión B, sia la curva de compensazión A, indoe l’era reconossùu che sta chì foeura che per i misùr a bass livèll l’era nò adatta. Tuttamanch de quèj temp là, la compensazión B l’usen pu. Di alter lavorà, innanz quèll del Zwicker e poeu quèll del Schomer, i gh’hànn proeuvà a superà i difficoltà e ‘n lavorà fàa de la BBC o (la pesadura CCIR-468), se usen anmò in la pesadura del rumór ciamada ITU-R 468 , la quàl la fornìss di valór rappresentativ pussée per i rumór putòst che per i son fàa su de freguénz in deperlór .{senza di font}

Mancanz[Modifega | modifica 'l sorgent]

La pesadura A a l’è bòna de rappresentà la sensibilità de l’orèggia de l’òmm in fonzión de la freguenza per di freguénz in deperlór (tòn pur), ma domà senza che 'l ghe sia on rumór de fond. De fàtt, la pesadura A l’è basada in sui curv del Fletcher e del Munson a 40 phon che rappresenten 'na primma determinazión di livèj de eguàl sensibilità per l’orèggia de l’òmm. Tuttamanch, de già che di desènni de esperienza hànn dimostrà ‘na corelazion molto bòna infra la scala de la compensazion A e i dagn professionàj al sentìi in de l’intervàll di freguènz del parlàa, quèlla scala chì la ven doprada in tanti giurisdizión per valutà el ris’c professionàl de dagn e di alter problema al sentìi relativ a la capacità de capì el parlàa in di ambiént pièn de frecàss.

Per via di desparér percepìi infra i primm decisión e quèj pussée recént, l’ Organizzazion internazional per la standardizzazion (ISO), de recént, l’hà revisionàa i sò curv standard inscì come hinn stàa definìi in la nòrma ISO 226, come rispòsta ai raccomandazion d’on studi sistemàa del Istitùtt de Ricerca di Comunicazión Elèttrich de la Tohoku University in Giappon. Quèll studi chì l'hà prodòtt di neouv curv a mètt insèma i risultàa de tanti studi divèrsi, di ricercadór in Giappon, Germania, Danimarca, Gran Bretagna e Stat Unii. (El Giappón l’è stàa el contribuént principàl con pressappòch el 40% di dàa.) Quèst l’hà menàa, de recént, a l’acettazión d’on noeuv grup de curv standardizza come ISO 226:2003. El rapòrt el commenta i differenz assosénn grand e anca el fàa che i curv originàj del Fletcher e del Munson vànn pussée d’accòrd cont i risultàa recént putòst che con quèj del Robinson e ’l Dadson, che paren che sìen molto divèrsi anca de 10–15 dB soratùtt ind la zòna di bass freguénz per di resón minga spiegàa. Per cas, inveci, la curva di 40 phon a l’è assosénn arenta al standard modèrno de l’ISO 226:2003.[2]

Tuttamanch, la pesadura A la sarìss ‘na corrispondenza migliora a la curva del volùmm percepìi se l'andàss giò molto pussée a la svèlta oltra i 10 kHz, e l’è probabil che quèll compromèss chì el sìa stàa fàa de già che in di primm dì de l’elettrònica i filter ràpid eren diffìcil de vèss costruìi.{Senza di font} Al dì d’incoeu, a gh’è pù nessun lìmit compàgn in del costruìli, come che l’è stàa dimostràa di curv ITU-R 468. S’a se dopera la pesadura A senza di alter lìmit de banda l’è possìibil ottegnì di lettùr divèrsi in su di istrumént divèrsi quand che gh’è presént del rumór in del camp di untrason o arént ai ultrason. Donca di misùr curàa gh’hànn besògn de on filter passa-bass a 20kHz combinàa cont i curv de la pesadura A in di istrumént modèrni. Quèst l’è definìi in la nòrma IEC 61012 e l'è ciamàa pesadura AU e, ancabén el sìa molto desideràbel, raramént l’è miss denter in di fonometer commerciàj.

I pesadur B, C, D e Z[Modifega | modifica 'l sorgent]

La pesadura in freguenza A l’è prescrivuda del standard internazionàl IEC 61672 per vèss missa denter in tucc i fonometer e la gh’hà denter di prossimazión rispètt ai curv de eguàl volùmm percepìi dàa de la ISO 226.[3] I vègg pesadùr B e D je usen pù, ma tanti fonometer fornissen la pesadura in freguenza C e l’è obligatòri che la gh’abìen denter; almen per fin de proeuva per i fonòmeter de precisión (Class 1). La pesadura in freguenza D l’èra stada in quèlla tal manera designada per l’utilizzazión in del misurà l’alt livèll del frecàss di reaoplàn segond el standard de misura IEC 537. El grand picch de la curva de la pesadura D l’è nò ona caratteristica di curv de eguàl vulùmm percepìi, ma ‘l riflètte l fàa che l’orèggia de l’òmm la senta i rumór aleatòri in maera divèrsa rispètt ai ton pur fàa su di freguénz in deperlór, e quèll effètt chì l’è evidént soratùtt lì adrée ai 6kHz. A l’è inscì perché i neurón in deperlór che partegnen ai vari región de la còclea in l’orèggia intèrna risponden a ‘na banda ristrètta de freguénz, ma i neurón che senten i alt freguénz percepìssen ‘na banda pussée granda e per quèst percepìssen on volùmm pussée fòrt in del caso del rumór fàa su de tanti freguènz rispètt al son d’ona freguenza in deperlée con l’istèss livèll de pression sonòra.{senza di font} Per via di cambiamént del standard ISO, adèss la pesadura in freguenza D la gh’avarìss de vèss doprada domà per i motór senza bypass che vegnen pù montà in di reoplàn commerciàl, ma domà in quèj militàr, per quèst adèss la pesadura A l’è prescrivuda per i misuràd di àerej civìl leggér, inscambi ona pesadura pussée curada ciamada EPNdB l’è necessaria per i reoplàn de traspòrt grandi. [4]

La pesadura in freguenza Z l’è stada introdòtta in del standard internazionàl IEC 61672 in 2003 al fin de ciapà el pòst de la pesadura in freguenza "Piatta" o "Lineàr" despèss montada di prodottór. Quèll cambiamént chì l’è stàa necessari come che ògni produttór de fonometer el podeva scernìi el pont indoe tajà via i alt e i bass frequènz (pont di 3 dB), fondandòss in su di font divèrsi in letteratura, soratùtt quand che vegniven misuràd i valór de picch. La rispòsta in freguenza l’è piatta infra 10 Hz e 20 kHz ±1.5dB.[5] E poeu, la pesadura in freguenza C che i sò pont di 3 dB eren 31.5Hz e 8 kHz la gh’eva nò assée de banda passanta de permètt la giusta misurada del rumór de picch (Lpk).

I presadur in freguenza B e D vegnen pu descrivùd del standard IEC 61672 : 2003, ma la soa rispòsta in freguenza la se treouva in del pussée vègg IEC 60651, ancabèn formalmént el sìa stàa ritiràa de la Commissión Elèttro-tècnica Internazionàl in favór de l’ IEC 61672 : 2003. I tolerànz in la pesadura in freguenza in del IEC 61672 hinn stàa restrengiùd cont i standard pussée recént, l’IEC 179 e l’IEC 60651 e donca i istrumént fàa su cont i specifich de primma gh’avarissen de vèss pu dopràa per i misur domandàd de la leg.

Misurad ambientaj e de alter rumór[Modifega | modifica 'l sorgent]

etichètta relativa a on compressór d’aria portàtil

I decibel pesàa A hinn scurtàa con dB(A) o dBA. Quand che se fa riferimént ai misùr acùstich (micròfon calibràa), i unitaa de misura dopràd hinn i dB de livèll de pressión sonòra (SPL) riferìi a 20 micropascals = 0dB SPL. dBrn adattàa a l’è nò on sinònim de dBA, ma de dBa (che in di telecomunicazión el voeur dì "decibels adattàa" idèst potenza del rumór assoluda compensada (o pesada), che l’è nò l’istèss de la pesadura A.

La curva de la compensazión A l’è stada assosènn adottada per i misùr del rumor ambiental e l’è on stadard ind on mucc de fonometer. El sistèma de la pesadura A l’è usàa in ògni misurada del rumór ambientàl (per esempi el rumór stradal, quèll ferroviari, e quèll aéreo). La pesadura A l’è anca comuna in del valutà el dagn potenzial al sentìi caosàa del fòrt frecàss.

Semper pù despèss, i misur del livèll de pression sonòra pesàa A se trouven in sui document de vendita di elettrodomèstich compagn che i frigorifer, i frizzer e i vèntol di compiuter. In Euròpa, la pesadura a la ven doprada per la normalizzazion del rumór di gòmm di otomòbil.

La pesadura A a l’è anca doperada per per i misuràd de l’espozión a rumór in sul lavorà. On livèll de pussée de 85 dB(A) tucc i dì el cress el livèll de ris’c per i dagn al sentìi.

L’esposizión al rumór per i aventór di locàj con la musega fòrta, de sòlit, ancasì la ven esprèssa in dB(A), ancabén la presenza de alt livèj de frecàss ai bass freguénz el giustifica minga.

Pareggiadur per la riproduzion e la trasmission audio[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ancabén la curva de compensazión A, doprada in manera spantegada per i misùr del rumór, a l’è fondada in su la curva di 40 phon del Fletcher e del Munson, di ricérch in del 1960 hànn dimostràa che i curv de l’eguàl volùmm del son percepì fàa con di freguénz in deperlór hinn minga direttamént rilevànt per el nòster percepì el rumór. [6] A l’è inscì de già che la còclea in la nòstra orèggia intèrna l’analizza el son in tèrmin de contregnùu spettràl, cont ògni 'cèllula coi zij' che la rispónd a ‘na banda in freguenza strèccia conossùda come banda critica.{senza di font} I band di alt freguénz hinn pussée largh in tèrmin assolùu rispètt a quèj in bassa freguenza, e donca, in proporzión, càten su pussée de potenza d’ona sorgént sonòra.{senza di font} Tuttamanch, quand che pussée de vuna banda critica la ven spongiuda, la potenza del son di vari band la ven sòmada del cervèll de l’òmm a prodù quèll che ‘l ven percepì come on alt volùmm. Per quèlla resón chì, i curv de eguàl volùmm percepìi derivàa a dopràa di band in freguenza gh’hànn ‘na pendenza pussée vèrs l’alt sora el 1kHz e vèrs el bass de sòta se vegnen confronta cont i curv derivàd doprand i freguénz in deperlór.

La sensibilità pussée alta al rumór in la región di 6kHz l’è vegnuda assosénn evidenta in di ùltimm agn 1960 quand che l’è stàa introdòtt el registradór a musecassètta e ‘l sistèma Dolby per la reduzión del rumór. El s’è desquattàa che i misuràd del rumór in pesadura A dàven di resultà che manden foeuravia perché ghe dàven nò assée de fòrza a la región di 6kHz in la quàl la reduzión del rumór l’era ‘drée a ‘vègh la pupàrt di effètt, e l’attenuava nò assée de rumór lì adrée ai 10kHz e oltra (on esempi particolar l’è stàa cont el tòn pilòta de 19kHz di radio FM che, ancabén de sòlit el se sent minga el ven minga assée tràa giò de la pesadura A, inscì che, di vòlt on apparècc el podarìss anca misuràa pesg de on’alter e tuttamanch sonà mèj, per via del contegnùu spettràl divèrs).

La pesadura ITU-R 468 l’è stada poeu sviluppada per descrìv mèj el volùmm percepìi per tucc i tipi de rumór, e nò per i freguénz i deperlór (tòn pur). Quèlla curva chì, che l’è vegnuda foeura del lavorà fàa del Dipartiment de Ricerca de la BBC e standardizzàda del CCIR e pussée tard adottàa de la IEC e poeu mangtegnuda in de l’ITU. La soa utilizzazion l’è diventada spantegada in Euròpa, soratùtt in di telecomunicaziٗón, e l’è stada adottada di Dolby Laboratories che s’a hinn accòrt de la soa robustèzza superiora quand che ‘l se misura el rumór di tracc audio di naster e di apparécch per i musecassètt. Quèlla pesadura chì la ven doprada in di fornidór di telecomunicazión in Euròpa e di paés del vègg impér britannich come l’Australia e ‘l Sudafrica.

Acquist di fonzion di quajvuna di curv de compensazion comun[Modifega | modifica 'l sorgent]

El standard[7] el definìss i pesadùr () in dB per mèzz di tabèll cont i lìmet de toleranza (per permett ‘na fila de utilizzazión). De sora maròss, el standard el descrìv i fonzión de compensazión [7] per calcolàa i pesadùr. I fonzión de pesadura ghe vegnen aplicàd al spèttro in vastitàa (e minga al spèttro in intensità) del livèll de pression sonòra nananmò compensàa. I compensazion (o pesadùr) sicùren la normalizzazión infra 0 dB e 1000 Hz. Di fonzión de compensazión adàtt hinn: [8]

A[Modifega | modifica 'l sorgent]

[7]

B[Modifega | modifica 'l sorgent]

C[Modifega | modifica 'l sorgent]

[7]

D[Modifega | modifica 'l sorgent]

[9]

Fonzion de trasferiment equivalent[Modifega | modifica 'l sorgent]

I curv de guadagn pòden vèss realizzàa[10] per mèzz de quèj fonzion de trasferiment s-domain chì. A hinn mingha definìi in quèlla manera chì, de già che a hinn definìi per mèzz d’ona tabèlla de valór e la soa toleranza in del documént in sui standard, de manera de perméttenn l’utilizzazion per divèrsi fin:{senza di font}

A[Modifega | modifica 'l sorgent]

kA ≈ 7.39705×109

B[Modifega | modifica 'l sorgent]

kB ≈ 5.99185×109

C[Modifega | modifica 'l sorgent]

kC ≈ 5.91797×109

D[Modifega | modifica 'l sorgent]

kD ≈ 91104.32

I valór k hinn di costant che vegnen dopràa per normalizzà la fonzión al guadagn (o ben de 0 dB). El valór elencàa chìchiscì de sora normalizzen i fonzión a 0 dB a la freguenza de 1 kHz,come vegnen de sòlit dopràa. (Quèlla normalizzazión chì l’è mostrada in de l’immàgin.)

Vos correlad[Modifega | modifica 'l sorgent]

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. Modell:Citation
  2. Modell:Citation
  3. (2015) "Design of digital filters for frequency weightings (A and C) required for risk assessments of workers exposed to noise". Industrial Health 53 (53): 21–7. DOI:10.2486/indhealth.2013-0003. PMID 25224333. 
  4. http://www.icao.int/Meetings/EnvironmentalWorkshops/Documents/NoiseCertificationWorkshop-2004/BIP_2_2_jb.pdf
  5. (2012) "MRI Acoustic Noise Can Harm Experimental and Companion Animals". Journal of Magnetic Resonance Imaging 36 (3): 743–7. DOI:10.1002/jmri.23653. PMID 22488793. 
  6. (1966) "Researches in loudness measurement". IEEE Transactions on Audio and Electroacoustics 14 (3): 141–151. DOI:10.1109/TAU.1966.1161864. 
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 (2013) IEC 61672-1:2013 Electroacoustics - Sound level meters - Part 1: Specifications. IEC. 
  8. Frequency weighting equations. Cross Spectrum (2004). Archived from the original on 2011-03-30.Modell:Verify credibility
  9. Modell:Cite document
  10. Modell:Citation
  • Audio Engineer's Reference Book, 2nd Ed 1999, edited Michael Talbot Smith, Focal Press
  • An Introduction to the Psychology of Hearing 5th ed, Brian C. J. Moore, Elsevier Press

Ligamm de foeura[Modifega | modifica 'l sorgent]