Propagazion del son in di ambient saraa o confinaa

De Wikipedia
Salta a la navigazzion Và a cercà
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

On son che ‘l se propaga ind on ambiént saràa o confinàa l’è la sòma del camp sonòr dirètt, o ben del son che ‘l ven direttamént de la sorgént sonòra e ‘l va giò a slontanàss de la sorgént medésima e del rivèrber che l’è inveci on camp sonór spantegàa in manera uniforma (camp sonòr riflettùu), e l'è caosàa di divèrsi riflessión del son contra di mur che confinén l’ambiént. In del caso teòrich che i superfici che segnen el confìn de l’ambiént sìen del tutt assorbent a ghe sarìss domà el camp sonór dirétt, a l'istèssa manera che se l’ambiént el fudèss nò confinàa. Inscambi quand che ‘l rivèrber el dòmina in sul camp sonór dirètt, se pò tirà visìn el rivèrber al camp sonòr totàl, che in quèll caso chì el dipendarà nò de la distanza de la sorgént.

El contègn acùstich d’on ambient, donca el dipend di materiàj di elemént ch’a le fànn su. [1]

Gh’è ona distanza, infra la sorgént e'l ricevidór ciamada distanza critica (varda ► Distanza critica).

Quand che l'ambient gh’hà ‘na grandèzza confrontàbil con la longhèzza d’onda di ond sonòr gh’è poeu anca de considerà el fenòmen de la risonanza, e poeu di alter fenòmen acustich che succéden in di ambient saraa hinn la storgidura acustica e l’eco.

Propagazion del son ind on ambient saraa cont ona sorgent de denter[Modifega | modifica 'l sorgent]

La propagazión la dipend del tipo de la sorgént e di superfici al contórna. Se i superfici hinn assorbént del tutt, in del pont de ricezión la rivarà domà l’energia sonòra dirètta Ld che la ven de la sorgént (camp sonòr dirètt). Tuttamànch in di casi reàj, oltra che l’energia dirètta Ld la riva anca che quèlla riflèssa Lr dòpo di riflessión sempliz o multipli contra di mur del locàl. A gh’è donca on rivèrber e se parla de camp sonór riflettùu. [2]

Tant i mur i sarànn pussée riflettént, tant el rivèrber el sarà pussée fòrt

Livèll de la pression sonòra ind on ambiént saraa tucc assorbent[Modifega | modifica 'l sorgent]

El legàmm infra la pressión e la potenza sonòra l’è: ( varda ► livèll de potenza sonòra)

Indoe:

P l’è la pressión sonòra in [ Pa ] a ‘na distanza r de la sorgént in [ meter ];
ρ l’è la densità de l’aria [ kg/m3];
c l’è la velocità del son in de l’aria [m/ s ] , T temperadura in K c=340m/s a 20 °C.

Donca la pressión sonòra l’è correlada inscì con la potenza sonòra W de la sorgént e con la distanza r de la sorgent medésima; l'è scià la fórmola:

. [2]

Sorgent uniforma[Modifega | modifica 'l sorgent]

Se la sorgént la manda foeura el son a l'istèssa manera in tucc i direzión, de già che el livèll de la pression sonòra l’è per definizión con Po=20μPa e quèll de la potenza sonòra a l’è con Wo=10-12 W, dopo de 'na fila de passàgg la correlazion infra la potenza e la pressión sonòra la po’ vèss inscì scrivuda in tèrmen de livèj de pression sonòra esprèss in decibel:

oppùr

. [2]

Sorgent direttiva[Modifega | modifica 'l sorgent]

Despèss, 'na sorgènt l'è direttiva, o ben la manda foeura el son soratùtt adrée a cèrt direzión. Se gh’hà in quèll caso chì de considerà el fattór de direttività de la sorgént, Q, de già che:

A l’istèssa manera el ven foeura che:

indoe el ven ciamàa ìndes de direttività e se nòta che:

Se la distanza de la sorgent la raddoppia, el livèll de pressión sonòra el va giò de 6 décibel. [2]

Livèll de pression sonòra ind on ambient saraa indoe el camp riflettuu el dòmina[Modifega | modifica 'l sorgent]

Exquisite-kfind.png Per savenn pussee, varda l'articol Livèll de pression sonòra in di ambient saraa riflettent.

Se el rivèrber l’è assée fòrt tant che ‘l dòmina sora el camp sonòr dirètt, in la pràtega, se pò considerà el rivèrber in deperlù e se pò dimostrà che ‘l livèll de pressión sonòra l’è:

indoe:

ρ l’è la densità de l'aria;
W l’è la potenza sonòra de la sorgént;
c l’è la velocità del son in de l’aria [m/ s ] e la var pressappòch , T l' la temperadura in K; c=340m/s a 20 °C;
A l’è l’area de assorbiment.
Indoe el rivèrber el dòmina in su la ricezión dirètta la pression sonòra minga la dipend pù de la distanza de la sorgènt ma domà de l’àrea de assorbimént.

A l’istèssa manera del caso de primma, de già che el livèll de la pression sonòra a l’è per definizión con Po=20μPa e quèll de potenza sonòra l’è con Wo=10-12 W, dòpo svariàa passàgg la correlazion infra la potenza e la pressión sonòra la pò vèss scrivuda inscì in tèrmen de livèj de pressión sonòra (in decibel):

[3]

Livèll de pression sonòra ind on ambient saraa semi-riflettent[Modifega | modifica 'l sorgent]

Exquisite-kfind.png Per savenn pussee, varda i articoi Livèll de pression sonòra in di ambient saraa semi-riflettent e Livèll de potenza sonòra.

Se pò dimostrà che la pressión sonòra al pont de ricezion d’on camp semi-riflettent l’è

indoe:

ρ l’è la densità de l'aria;
W l’è la potenza sonòra de la sorgént;
c l’è la velocità del son in de l’aria [m/ s] , T l'è la temperadura in K, c=340m/s a 20 °C;
A l’è l’area de assorbiment;
r a l’è la distanza infra la sorgént e ‘l pont de ricezión;
Q a l’è el fattor de direttività de la sorgént;
R l’è la costanta d’ambient e la var indoe l’è el coefficent de assorbiment acustich medi e S l’è la superfice de l’ambiènt in m2.

Inveci el livèll de la pressión sonòra el sarà:

In del caso che i sorgént sìen pussée de vuna se gh’avarànn de somà i dò contribuzión. [4]

Livèll de pression sonòra ind on ambiént saraa de longhèzza e larghèzza nò compagn[Modifega | modifica 'l sorgent]

Quèll che l'è stàa apèna dìtt l'è 'na bòna approssimazión quand che l'ambiént el gh'hà 'na forma assée regolàr, de de nò se crea desuniformità, per quèlla resón chì hinn staà sviluppà di formùl emipirich per di ambiént de forma minga regolar comagn che la formola del Kuttruff.[5] Tuttamanch 'na stimma precisa la pò vèss fada domàa per via de la simulazion del percors di tucc i ond sonòr in de l'àmbient.

Exquisite-kfind.png Per savenn pussee, varda l'articol Formola del Kuttruff.

Distanza critica[Modifega | modifica 'l sorgent]

La distanza critica l’è la distanza sora la quàl la contribuzión del camp sonòr riflettùu l’è pussée fòrta de quèlla de quèll dirètt. La distanza critica la ven ottegnuda con el mètt eguàl i densità de energia sonòra caosàa del camp dirètt Dr=(4W)/(cR) e de quèll riflettùu Dd=WQ/(4πr2). El sortìss che la distanza critica l’è:

. [m]

indoe:

R l’è la costanta d’ambient e la var indoe l’è el coefficent de assorbiment acustich medi e S l’è la superfice de l’ambiènt in m2;
Q a l’è el fattor de direttività de la sorgént.
Se ved che la distanza critica la va su come che la va su la costanta d’ambient e quèsta chì l’è alta se l’è pussée alt l’assorbiment acustich de l’ambiént. Indoe che el camp sonór dirètt el dòmina el son el se sbassa de 6 dB al raddoppià la distanza; inveci indoe el camp riflettùu el dòmina el camp sonór el rèsta semper l’istèss el se sbassa nò con la distanza. [6]

Storgidura acustica[Modifega | modifica 'l sorgent]

La storgidura acustica l’è el fenòmen per el quàl i rappòrt tra la fòrza di armònich in deperlór che fànn su el son vegnen alteràa. I càos de la storgidura acustica hinn:

Eco[Modifega | modifica 'l sorgent]

Exquisite-kfind.png Per savenn pussee, varda l'articol Eco.

L’éco l’è el fenòmen per el quàl a on scultadór el ghe riva ’na vòlta el son direttamént de la sorgént e ‘na segonda vòlta l’istèss son riflettùu d’on mur de manera de podè comprend tanta el segnàl dirètt quant quèll riflettùu.

Al fin che l’éco el succéda:

  • infra el son dirètt e quèll riflettùu el gh’hà de vèssegh assèe de ritàrd (almén 0,1 segond) donca se el son el viagga a la velocità de 340 m/s el gh’hà de percórr almén 34 m, per quèst el locàl el gh’hà de vèss longh almén 17 meter
  • el son el gh’hà de vèss assèe fòrt de manera de vèss minga quattàa su di alter son e donca ben comprés.

[8]

Rivèrber[Modifega | modifica 'l sorgent]

Exquisite-kfind.png Per savenn pussee, varda l'articol Rivèrber.

Risonanza[Modifega | modifica 'l sorgent]

Exquisite-kfind.png Per savenn pussee, varda l'articol Risonanza (acustica).

La risonanza l’è el fenòmen per el quàl la longhèzza del tragìtt totàl che ‘l fa l’energia sonòra, infra du buttóni contra del stèss mur vun dòpo de l’alter a l’è on multiplo de la longhèzza d’onda; in quèll caso chi i apòrt de ciascheduna di riflessión riven tucc con la stèssa fase e per quèst a se sòmen vun con l’àlter.

I freguenz de risonanza hin quèj che detèrminen la risonanza. Per esempi infra du mur vun denanz de l’alter la risonanza la capita quand che:

Indoe:

n l’è on nùmer intrégh;
λ l’è la longhèzza d'onda;
L l’è la distanza infra i du mur. [9]

Vos correlaa[Modifega | modifica 'l sorgent]

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. Michele Pascali (2015). Acustica ambienti interni (in italian). Grafill, 11-13. ISBN 978-88-8207-781-5. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Michele Pascali (2015). Acustica ambienti interni (in italian). Grafill, 13-15. ISBN 978-88-8207-781-5. 
  3. Michele Pascali (2015). Acustica ambienti interni (in italian). Grafill, 23-24. ISBN 978-88-8207-781-5. 
  4. Michele Pascali (2015). Acustica ambienti interni (in italian). Grafill, 24-25. ISBN 978-88-8207-781-5. 
  5. Michele Pascali (2015). Acustica ambienti interni (in italian). Grafill, 42. ISBN 978-88-8207-781-5. 
  6. Michele Pascali (2015). Acustica ambienti interni (in italian). Grafill, 26-27. ISBN 978-88-8207-781-5. 
  7. Michele Pascali (2015). Acustica ambienti interni (in italian). Grafill, 28-29. ISBN 978-88-8207-781-5. 
  8. Michele Pascali (2015). Acustica ambienti interni (in italian). Grafill, 29-31. ISBN 978-88-8207-781-5. 
  9. Michele Pascali (2015). Acustica ambienti interni (in italian). Grafill, 31-33. ISBN 978-88-8207-781-5.