Rivèrber

De Wikipedia
Sata a-a navegassion Sata a-a serchia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

Ind on ambiént saràa riflettént el succéd el fenòmen del rivérber ; el rivèrber l’è l’effètt di riflessión multipli contra a i mur de l’ambient. Per via del fenòmen del rivèrber quand che ona sorgént sonòra la ven smorzada el livèll sonòr el va minga subit a zero per via del rivèrber.

Andana de la densità de l'energia sonòra in caso de rivèrber[Modifega | mudìfica 'l sorgènt]

Ciapèmm in considerazión la situazión che a partì del silenzi la vegna pizzada 'na sorgént sonòra che la manda foeura on son costànt e poeu la vegna smorzada. A l’inviada a on ricevidór miss in del’ambiént la ghe riva domà l’onda sonòra dirètta e poeu manemàn se sòmen i svariàd ond riflettùd. La densità sonòra, che pòdom esprimm in J/m3 la va adrée a cress fin a on valór massìm a regìmm che ciàmom Do. Quand che la sorgent sonòra la ven smorzada el succéd l’incontrari: al princippi la ven a manca l’onda dirètta e manemàn quèj riflettùd fin tant che ‘l son el se smòrza nò del tutt.

Pòdom donca distingu:

  • on transitòri de attacch, in del cors del quàl, sòta l’ipòtesi che ‘l camp sonòr el sia spantegàa in manera uniforma, ipòtesi che la var quand che ‘l rivèrber el dòmina sora 'l camp sonòr dirètt (varda ► distanza critica ) la densità de energià la varia segond quèlla leg chì:
indoe
Do l’è la densità sonòra a regìmm [ J/m3;
t l’è el temp a comenzà del momént che la sorgént sonòra l’è stada pizzada [ s ];
A l’è l’area de assorbiment [ m2 ];
V l’è el volùmm de l’ambient [ m3 ];
C l’è la velocità del son [ m/s ].
  • on perìod a regìmm, in del cors del quàl la densità de l'energia l’è costanta e la var:
  • on transitòri de esaurimént: in del cors del quàl sòta i istèss ipòtesi:

Quèll’andana chì la pò vèss dimostrada come che 'l vegaràa chì adrée depiegà.

Mèttèmm l’ipòtesi che in del temp infinitésim dt l’energià emisa de la sorgént sonòra (con potenza W) dE=W•dt la vegna in part surbida su di mur dEa, e in part rilfettuda dEr. Se pò trascurà la trasmissión travèrs i mur.
Per el princippi de la conservazion de l'energia:
indoe:
indoe:
α l’è el coefficent de assorbiment acustich;
n l’è l’è el nùmer de buttóni che l’energià la compìss in l’unitàa de temp, che, per di considerazión statistich {de spiegà} el var indoe V l’è el volùmm de l’ambiént, S la superfice de l’ambiént in m2, c la velocità del son in m/s;
V l’è el volumm de l’ambiént in meter cubi;
se D l'è la densità de energia de l’ambiént in J/m3, alora:
dEr l’è nagòtt a regìmm, inveci in del transitori de attach l’è pari al cressimént de l’energia circolanta in de l’ambiént V•dD: ;
A se otten: che i sò condizión al contorna hinn D=0 per t=0, D= Do a regìmm con ottegnùu de l’ultimàa equazion con dD/dt =0 de già che sèmm a regìmm e considerand che (area de assorbiment acustich)

La risoluzión de l’equazion differenziàl la mena a:

[1]
come che 'l se voreva dimostrà.

Temp de rivèrber[Modifega | mudìfica 'l sorgènt]

El ven ciamàa temp de rivèrber el temp necessari al fin che la densità de energia sonòra la vaga giò a vun milionesim de quèlla che la gh’era quand che la sorgént sonòra l’èra stada smorzada. O ben el temp T60 al fin che el livèl sonòr el vaga giò de 60 dB rispètt al valór inizial. El temp de rivèrber l’è fàcil de vèss calcolàa con la Formola del Sabine e la Formola de l’Eyring.

Formola del Sabine[Modifega | mudìfica 'l sorgènt]

La formola del Sabin la ne permètt de calcolà inscì el temp de rivèrber:

[ s ]

indoe:

V l’è el volùmm de locàl [ m3 ];
A l''è l'area equivalenta de assorbimént [ m2 ].

La formola del Sabin l’è stada ottegnuda per via sperimentàl ma la podarìss vèss dimostrada.

Exquisite-kfind.png Per savenn pussee, varda l'articol Formola del Sabine.

Tuttamanch la fórmola del Sabin la gh’hà di limit de già che la var domà:

  • quand che i misùr de l’ambient hinn longh compàgn (se de nò la ghe sarìss desuniformità);
  • quand che i mur riflètten l’energia sonòra ma minga in manera speculà ma puttóst in manera de spantegà el son (se de nò la ghe sarìss desuniformità);
  • quand che i riflessión hinn arént vuna adrée l’altra (se de nò a ghe sarìss nò continuità).

De sorapù quand che i mur hinn molto assorbént ( A=1 ) la fórmola del Sabin la gh’avarìss de mandà foeura zero come risultàa, inveci la manda foeura di valór piscinìtt. Ancasì la considera nò el fenòmen de la risonanza acustica. [2]

Formola de l'Eyring[Modifega | mudìfica 'l sorgènt]

Exquisite-kfind.png Per savenn pussee, varda l'articol Formola de l'Eyring.

Per superà i lìmit de la formola del Sabine, gh’è la formola de l’Eyring che la ciapa in considerazión tucc i buttón in deperlór che ‘l son el fa in la stanza e l’è fada inscì:

[ s ]

indoe:

V l’è el volùmm de locàl [ m3 ];
S l’è la superfice de l’ambiént [ m2 ];
l’è el coefficent de assorbiment acustich. [3]

Riverbèr artificial[Modifega | mudìfica 'l sorgènt]

El rivèrber el pò vegnì ricreàa artificialmènt per vèss aplicàa in del cors di spettàcoj musicàj oppùr in di studi de registrazión a la vos e a' istrument musicaj per simulà i esecuzión musicàj o per dagh ‘na profondità maggiora al son. Per simulà l'effètt del rivèrber hinn l'è stàda misa in pee 'na fila soluzión in del cors del temp, grazie al progrèss de la tecologia.

Rivèrber a naster[Modifega | mudìfica 'l sorgènt]

Si dopera on registradór/riproduttór particolar a naster magnetich che ‘l fa corr via on anèll de naster a velocità costanta denter in dona meccanica dotada d’on cozzìn de registrazión fiss e de vun de riproduzión movìbil. El cozzin de riproduzión l’è montàa su in su on meccanismo a vid che ‘l permètt de variànn la distanza de quèll de registrazión. El segnàl registràa per mèzz del primm cozzìn el ven leggiùu del segónd e i du vegnen mes’sciàa insèma de manera de ottegnì l’effètt del rivèrber. El temp de ritàrd el dipénd de la distanza infra i du cozzìn e ‘l permètt de ingenerà sia l’effètt del rivèrber, sia effètt de l’eco. Chi affari chi hinn ingombrànt e pesànt. Compagn che ògni registradór a naster, a gh’è poeu on rumór de fond compagn del fluscià, assosènn maggiór de quèll prodòtt di tecnologij digitàj.

Rivèrber a tromba[Modifega | mudìfica 'l sorgènt]

In su l’àlber d'on motor elèttrich a velocità variàbel i vegnen montàa, sfasàa infra de lor de 180°, du micròfon miss denter in di recipiént cònich, ciamàa "tromb" che ne fànn cress la direzionalità perchè i protéggen parzialment di rumór defoeura. Tusscòss l’è miss denter in vuna cassa acustica che ‘l sò altoparlànt, miss a l’altèzza di micròfon girànt, el trasmètt el son che ‘l se voeur ritardàa. Intanta che pirlen, i micròfon passen denanz a l’altoparlànt, intercètten el son e ‘l trasmètten al circùit de amplificazion. El ritàrd ottegnùu l’è proporzionàl a l’incontrari de la velocità de giramént del motór che la pò vèss regolada de l’utént e la permètt de ottegnì el rivèrber, l’eco e ‘l Leslie ch' a l'è on effètt particolar ottegnùu de la combinazión de ritàrd e sfasadura di freguénz coasàa de l'effètt Dòppler. I rivèrber a tromba hinn ingombrànt e pesant. La qualità del son la dipend de la bontà di componént, di micròfon e di altoparlànt e l’è influenzada in manera negativa del rumór ingeneràa da i attriti meccanich del motór e del rumór defoeura intercettàa di micròfon.

Rivèrber a mòlla[Modifega | mudìfica 'l sorgènt]

Quèll’affari chì, che ai temp de la tecnologia digitàl el podarìss parè di temp indrée, in realtà el risult anmò adèss senza eguàl per calór e profondità. El rivèrber a mòlla, ancabén el sia nò ‘’realìstich’’ se ‘l ven confrontàa cont i priocessór de studi, el ghe dàa al son de la ghitara quèlla “sensazión” amada de di generazión intrègh de musicista.

El segnàl el ven fàa passà, tramìt d’on trasduttor, travèrs ‘na spiràl de metal (la mòlla). A l’altra estremità de la mòlla on trasduttór equivalént al primm el mètt denter de neouv el segnàl in del circùit de amplificazión indoe el ven mes’cià cont el segnàl d’orìgin. El segnal catàa su del segónd trasduttór el risulta on zicch in ritàrd rispètt al primm e l’orìgina in del scoltadór l’effètt del rivèrber. Per di resón de facilità in del costruì e per sbassàa i cost i amplificadór modèrni piscinìtt per ghitara despèss hinn dotàa del rivèber a mòlla, che ‘l ven miss denter in la cassa de risonanza. Diversament di alter istrumént, in del son del la ghitara elèttrica i variazión del timber che quèl tipo de effètt chì el mètt denter sora 'l segnàl orìginàl se sénten pòch.

El fonzionamènt del rivèrber a mòlla l’è fondàa sora la trasmissión del movimént aplicàa a on’estremitàa de la mòlla tràmit d’on trasduttór che ‘l trasforma el segnàl elèttrich ind on segnàl meccànich. La mòlla la vibra e la trasmètt el segnàl meccànich travèrs i gir de la mòlla e ghe voeur on cèrt temp. A l’altra estremità de la mòlla el segnàl el riva donca on zicch in ritàrd rispètt a l’estremità de l'entrada de la mòlla medèmma e ‘l ven trasformà ind on segnàl elèttrich per mèzz d’on trasduttór de sòlit fàa su d’on nucli fèrromagnetich taccàa su a l’estremitàa finàl de la mòlla e miss denter ind on solenòide. Grazie a la leg del Faraday el moviment del nucli magnètich miss denter in del conduttór del diventa el segnàl elèttrich.

El temp de ritard del sistèma l’è stabilìi domà de la longhèzza de la mòlla e doncà el pò vèss cambiàa nò de l’utilizzadór. Anca a ciaàa su di mòll de grand longhèzza, el màssim ritàrd che ‘l se pò ottegnì l’è de l’órdin di millisegònd, per quèst l’è nò possìbil a ingenerà l’effètt de l’eco, ma domà on rivèrber accettàbil. Se per cas la scàtola a mòll la ven scurlida, i trasduttór intercètten el rumór di mòll che sbatten vuna contra de l’altra e contra a i mur de la scàtola medèmma e l’invìen al circùit de amplificazión.

Rivèrber a camera[Modifega | mudìfica 'l sorgènt]

In su la falsariga del rivèrber a mòlla, ind ona scàtola isolada del defoeura de ponto de vista acùstich el ven miss denter on tubo inarcàa de manera de percórr el tragìtt pussée longh possìbil. A ‘n’estrmità del tubo el ven miss on altoparlànt piscinìnn, inveci a l’altra estremità gh’è on micròfon. El son mandàa foeura de l’altoparlànt el ghe mettarà on cèrt temp per percórr tucc el tubo e rivà fin al micròfon de manera de ingenerà el ritàrd necessari. Compagn che per el rivèrber a mòll, el temp de ritàrd l’è nò cambiàbil de l’utilizzadór e comunque l’è puttòst curt. El son del rivèrber ottegnùu in quèlla manera chì l’è de qualità pèssima.

Rivèrber digital[Modifega | mudìfica 'l sorgènt]

El segnàl analògich el ven digitalizzàa e immagazzinàa in di banch de memòria RAM che la ven doprada come la spiràl metàllica del rivèrber a mòlla. Defàtt i byte vegnen fàa corr d’on banch a quèll adrée fin a rivà a l’ùltimm. El segnal digital catàa su de l’ùltima memòria el ven poeu trasforma in analògich e mes’ciàa insèma al segnàl d’orìgin per ottegnì l’effètt del rivèrber. El temp de ritàrd che ‘l pò vèss ottegnùu el varia a agì sia in sul nùmer di cèllul de memòria tiràd denter in del procèss, sia in su la programmazión del temp de traferimént di dàa d’on banch a l’alter. La granda capacità di memòri RAM la permètt de raggiòng anca di ritàrd d’on bel poo de segónd e donca se pò passà facìlment de rivèrber a eco. I esisten in del mercàa di circùit integràa che tiren denter i convertidór A/D e D/A, i memòri e i circùit per programmà el temp del rivèrber. Con domà vun chip a l’è inscì possìbil de realizzàa on ‘eco digitàl ind on spazzi molto piscinìn e con pòch de componént estèrni. La digitalizzazión del segnàl e la soa traformazión in forma analògica che la ven de seguìt i càosen tuttamanch ona cèrta pèrdita de la qualità del son che la dipénd de la bontàa in del catà su i campion che la soa contribuzión a la qualità del son pò minga vèss mai del tutt tajada foeura. A hinn molto spantegàa anca i circùit integràa ciamàa 'bucket brigade' (cadena de sidèj) ch’ i gh’hànn minga denter ona trasformazión de l'analògich al digitàl e al’incontrari, ma hinn fàa su de tantìssim cèllul a condensador che se careghen vuna adrée a l’altra cont el valór del campión de la tensióٙn ch 'a l’è stàa catàa su a di intervàj regolàr, in manera analògica. El valór de la càrega el ven passàa d’on condensadór a l’alter (e l'è de quèll fàa chì el ven el nòmm de "cadena de sidèj"), fin a raggiòng la sortida, e ghe mètt on cèrt temp che ‘l saràa el ritàrd vorsùu.

Vos correlad[Modifega | mudìfica 'l sorgènt]

Riferiment[Modifega | mudìfica 'l sorgènt]

  1. Michele Pascali (2015). Acustica ambienti interni (in italian). Grafill, 18-22. ISBN 978-88-8207-781-5. 
  2. Michele Pascali (2015). Acustica ambienti interni (in italian). Grafill, 33-35. ISBN 978-88-8207-781-5. 
  3. Michele Pascali (2015). Acustica ambienti interni (in italian). Grafill, 37-38. ISBN 978-88-8207-781-5.