Eco

De Wikipedia
Salta a la navigazzion Và a cercà
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

In fisica e acustica l'eco a l’è ‘n fenòmen prodòtt de la riflession di ond sonòr contra d’on ostàcol che vegnen al sò turno percepìd de noeuv de quèll ch’a i hà emettùd cont on cèrt ritàrd rispètt al son dirètt. Quèll ritàrd chì el gh’hà de vèss nò inferiór d’on décim de segond. Sòta quèll valór chì a se pò pu parlà de eco, ma de rivèrber. On esempi tipich del rivèrber a l’è quèll che ’l ven prodòtt ind ona stanza per via de la riflession di ond sonòr in sui paréd del perìmeter.

Descrizion[Modifega | modifica 'l sorgent]

Se parla giustament de eco quand che i vari riflessión hinn percepìi in deperlór del scoltadór.

In di tèrmin pussée generaj, l'eco el pò vèss definìi come on’onda che la ven riflettuda de 'na seuperfice indeoe che ‘l mèzz de propagazion el cambia la soa natura, e che la torna indrée cont ona intensità acustica e ‘n ritàrd che 'l sia assée de vèss percepìi.

L'eco el pò vèss vorsùu (compàgn che in di sònar) oppùr minga vorsùu compàgn che in di telefon.

L'intensità la ven generàlment misurada in decibel (dB).

Propagazion del son - eco e rivèrber[Modifega | modifica 'l sorgent]

Al fin che ‘l son el se propaga, la condizión essenziàl l’è la presenza del mèzz de propagazión; de conseguenza in del voeud gh’è nò la propagazión del son, ma domà el silenzi totàl. Per capì com’a l’è che ‘l se propaga el son, a se pò buttà on sass in l’acqua e se vedarà el che ‘l "desturb" el se proèpaga travèrs di lìnej concentrich. In realtà, l’è nò l’acqua che la se spòsta, ma l’impùls de propagazión perché l’acqua la fa domà di spostamént vèrs l’alt e vèrs el bass.

On fenòmen fondamentàl de la propagazión del son l’è la riflession che la càpita quand che l’onda sonòra l’incontra on ostàcol e la torna indrée. A se reconóssen inscì dò ond: l’onda incidenta e quèlla riflettuda. La riflession la pò vèss percepuida in do manér: come rivèrber e come eco.

El rivèrber el succèd quand che l’onda incidenta la ven percepida de l’orèggia del scoltadór insèma a quèlla riflettuta, inveci a gh’è 'n eco quand che i dò ond vegnen percepìd in deperlór. Al fin che ‘l se faga l'eco a l’è necessari che la distanza intra la sorgént sonòra e l'ostàcol la sia de almanch 17 meter. Quèsta misura chì l’è fornida d’on càlcol che ‘l ten in cunt el fàa che ‘l son el se propaga in l’aria a 20 °C a circa 340 m/s. Per distingu de bon du son (e donca avègh on eco) a l’è necessari che sti du sìen distànt in tèrmin de temp almànch de 1/10 di segond. Quèll intervàll de propagaziٙón chì el corrispónd a la distanza de 34 meter, o ben de 17 meter infra la sorgènt sonòra e l’ostàcol e de alter 17 meter per el percórs a l’incontrari. Se la distanza l’è minora de 17 meter gh’è inveci el rivèrber.

L’eco pussee longh[Modifega | modifica 'l sorgent]

El record del mond relatìv a l’eco pussée longh in di struttùr fàa de l’òmm a l’è de 112 segond. L’è staà registràa a la freguenza de 125 Hertz, quèll record chì l’è stàa stabilìi del professór de ingegneria acustica Trevor Cox ind on magazzin de combustìbil in Inchindown.[1]

Toponimi[Modifega | modifica 'l sorgent]

In di vari part del mond a gh’è di leough che ‘l sò nòmm el sortìss fOeura de l’eco, compàgn del Bric Resonau in Liguria, de Rhêmes-Saint-Georges in Valle d'Aosta o de la Contea di Suwannee in Florida.

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. Paolo Virtuani. L'eco più lunga: con 112 secondi il nuovo record del mondo. corriere.it, 18 gennaio 2014. URL consultato in data 22 settembre 2014.

Vos correlaa[Modifega | modifica 'l sorgent]