Và al contegnud

Pagina principala/NOL

De Wikipedia
Benrivad in su la Wikipedia in lengua lombarda
L'enciclopedia libera che tucc poden dà una man a scriver
con 80 009 vos

Acess segur
Version standard

Clica chì per vardà l'indes di pagine Varda l'indes   Varda la Guida esenziala   Pagina principala in Scriver Lombard   Dervì un cunt   Wikisource in Lombard   Wikizzionari in Lombard

Vos in vedrina

La Programma 101

La Olivetti Programma 101, ciamada anca Perottina (in piemontes Protin-a) l'è un calcolator eletronegh de tavol pensad per vesser doperad de 'na persona in manera facila, programabel a man o cont di programa in su cartolina magnetega e vendud de l'Olivetti del 1965.

Venduda 'me "desktop computer", cioè "computer de tavol", a l'è, soratut in Europa, retegnuda el prim personal computer in l'acezzion pussee basega del termen, cioè de computer facil de doperà, pensad per l'utent singol e de cost relativament contegnud, inscambi in di Stat Unid a l'è no retegnuda inscì e l'onor a l'è dad soratut a l'Altair 8800 o al Kenbak-1. A bon cunt, a l'è retegnuda el prim personal computer domà de 'na minoranza de la storiografia informatega, anca se l'è recognossuda fiss 'me el prim calcolator de tavol, di voeulte voltad cont un fals amis 'me calcolatris programabel, a havégh havud bon sucess comercial.

Despoeu che 'l Adriano Olivetti a l'è mort, l'azienda a l'è deventada pussee orientada a la mecanega. L'eletronega a l'epoca la pareva minga bona de vesser reditizzia in d'una azienda granda 'me l'Olivetti e la noeuva dirigenza, fada di esponent di aziende pussee important d'Italia, la voreva donca vender la divison eletronega. Quand che l'Olivetti l'era in crisi, el Grup de Intervent, fad su di pussee important aziened d'Italia ('me la FIAT, la Mediobanca ecc.), el scerniss ofizzialment de vendela a la General Electric, perchè retegnen minga possibel per un'azienda italiana investì in del setor, dominad di ameregan. L'Olivetti però la tegn el 25% 'me operazzion de fazzada.

El Perotto l'haveva capid che la GE la voreva doperà la division eletronega 'me bas per vender in Italia e che la voreva minga un prodot de tavol 'me la P101, donca el fa de tut per tornà in l'Olivetti, e i ameregan aceten de tegnìll a lavorà a l'Olivetti ma in di laboratori eletronegh de la OGE.

Cont el retiràss definitiv de la GE del mercad informategh in del 1970 una mota de ingegner GE a tornen a la Olivetti, che l'era squas senza eletronegh e donca la podeva andà no inanz a prodù la P101 a nivell industrial e che ghe permeteven de sodisfà a pien i necessità de produzzion e de manutenzion.

(Va innanz)

Te 'l savevet che ...

La Gesa

La Gesa de Santa Maria a la Fontana a l'è un santuari de la Madona de Milan, che ghe partegn a la comunità pastoral del Sacher Volt.

La saria stada voluda del Carlo II d'Amboise, al temp governador de Milan, che 'l saria stad guarid di so aque miracolose: la tradizzion l'ha did a longh che el proget a l'era del Leonard de Vinci, del Cristofen Soree o del Bramant, ma del 1982 a l'è descovert un vegg ducument che 'l dimostra che a fàlla su a l'è stad el Giovann Antoni Amadee. Sgiamò del '500 a l'era, per el Ceser Ceserian, vuna di struture sanitarie pussee importante de Milan, insema al Lazaret e a la Cà Granda.

(Va inanz)

In di olter lengov

I des Wikipedie con pussee de articoi: Ingles, Cebuan, Todesch, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnoeul, Italian, Arab Egizzian

Alter lengov minoritari e piscinine: Bieloruss classegh, Breton, Giavanes, Veneto, Napolitan, Sundanes, Curd, Frison, Chines Wu, Scot

Un proverbi a cas

"L'è mej vergot che nagot"
Schiscia chi per atualizà la pagina

Ocio!

  1. La lengua lombarda la gh'ha mia un standard parlad o scrit, donca in su la Wikipedia se doperen pussee de ortografie: l'è consiliad doperàn vuna in tra la la Noeuva Ortografia Lombarda e la Scriver Lombard, ma gh'è anca di grafie locai; per savénn pussee, varda i ortografie acetade.
  2. La Wikipedia la garantiss mia i so contegnud e l'è nanca censurada per i fiolin

Wikipedia

Wikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inanz apena de utent volontari. El so obietiv l'è de menà la cognossenza libera a tucc e in pussee lengov che se po.

I nost Cinch Pilaster inn:

  1. La Wikipedia l'è 'n enciclopedia e mia un regoeujer de informazzion senza controll
  2. La Wikipedia la gh'ha un pont de vista neutral e i informazzion i gh'han de vesser verificabil
  3. La Wikipedia l'è libera: tucc poden dà una man a scriver e la gh'ha la licenza dobia CC BY-SA e GDFL
  4. La Wikipedia la gh'ha un codes de comportament e tucc i gh'ha de rispetàss
  5. La Wikipedia la gh'ha mia di regole fisse foeura di 5 pilaster.

Una vos de scriver

Cossa se po fà?