Và al contegnud

Pagina principala

De Wikipedia
(Rimandad de Pagina Principala)
Benrivad in su la Wikipedia in lengua lombarda
L'enciclopedia libera che tucc poden dà una man a scriver
con 79 974 vos

Acess segur
Version standard

Clica chì per vardà l'indes di pagine Varda l'indes   Varda la Guida esenziala   Pagina principala in Scriver Lombard   Dervì un cunt   Wikisource in Lombard   Wikizzionari in Lombard

Vos in vedrina

La guerra de Valtolina l'è stada combattuda per el controll de la Valtolina e di contad de Bormi e Ciavenna. L'è durada del 1620 al 1639 (anca se on quaidun el ghe mett la fin "ofizial" in del 1626), duranta la Guerra di Trent'Agn e i inscì-ditt Scumpigls grischuns, o Bündner Wirren ("i torbed grisones"), che scodeven la region retega a quell temp.

La guerra de Valtolina l'ha veduu a combatt soratutt el Regn de Spagna e 'l Sacher Roman Imperi de 'na banda, e la Republega di Tre Ligh de l'altra. Ben prest però l'è entrada in de la guerra anca ona leanza fada di Venezian, de la Savoja e de la Francia, ofizialment s'cerada cont i Grison - anca se a la fin de la guerra i Tre Ligh hann combattuu proppi contra i Frances, dopo avè faa la pas cont i Spagnoeu.

I Grison voreven mantegnì sotta el sò controll la Valtolina, perchè l'era ona region fertila a sud di Alp, oltra che ona via comercial bella importanta. I Spagnoeu, inscambi, voreven controllà la Valtolina per la soa importanza strategica, perchè a travers i pass del Stelvi e de l'Ombraj podeven passà del Ducaa de Milan al Tirol (che 'l ghe partegniva ai austriegh, e donca semper ai Asburgh).

(Va innanz)

Te 'l savevet che ...

Autoletiga de la Cros Verda denanz a la sede

La Cros Verda Bagg (Croce Verde Baggio in italian) a l'è 'na sociazzion de volontariad fada su del 1911 a Bagg e ancamò ativa in del setor del socors sanitari: la gh'ha sed in Piazza Cesare Stovani, in del center del quarter.

L'è part de l'Associazione Nazionale Pubbliche Assistenze.

La sociazzion l'è fada su del 1911 'me ram baggin del moviment de la Cros Verda: in la banda de Milan el servizzi di publegh assistenze l'era propi ativ e un quaj ann prima l'haveva menad a la fondazzion de l'Assistenza Publega Milanesa e de la Cros Verda Milan che, al temp de l'influenza spagnoeula, se sgioten insema in d'una sociazzion unega.

A fànn possibel la creazzion a l'è l'intervent de la Giuseppina Galanti Setti che, dopo che un so parent l'era mort perchè a Bagg calava 'n servizzi volontari de socors, la insubiss de fàlla su: la noeuva formazzion la gh'ha havud el suport de l'APM che gh'ha dad anca una letiga a man intant che i baggin podeven crompà un carr ambulanza.

(Va inanz)

In di olter lengov

I des Wikipedie con pussee de articoi: Ingles, Cebuan, Todesch, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnoeul, Italian, Arab Egizzian

Alter lengov minoritari e piscinine: Bieloruss classegh, Breton, Giavanes, Veneto, Napolitan, Sundanes, Curd, Frison, Chines Wu, Scot

Un proverbi a cas

"L'è mej en cativ credet che 'n bon dèbet"
Schiscia chi per atualizà la pagina

Ocio!

  1. La lengua lombarda la gh'ha mia un standard parlad o scrit, donca in su la Wikipedia se doperen pussee de ortografie: l'è consiliad doperàn vuna in tra la la Noeuva Ortografia Lombarda e la Scriver Lombard, ma gh'è anca di grafie locai; per savénn pussee, varda i ortografie acetade.
  2. La Wikipedia la garantiss mia i so contegnud e l'è nanca censurada per i fiolin

Wikipedia

Wikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inanz apena de utent volontari. El so obietiv l'è de menà la cognossenza libera a tucc e in pussee lengov che se po.

I nost Cinch Pilaster inn:

  1. La Wikipedia l'è 'n enciclopedia e mia un regoeujer de informazzion senza controll
  2. La Wikipedia la gh'ha un pont de vista neutral e i informazzion i gh'han de vesser verificabil
  3. La Wikipedia l'è libera: tucc poden dà una man a scriver e la gh'ha la licenza dobia CC BY-SA e GDFL
  4. La Wikipedia la gh'ha un codes de comportament e tucc i gh'ha de rispetàss
  5. La Wikipedia la gh'ha mia di regole fisse foeura di 5 pilaster.

Una vos de scriver

Cossa se po fà?