Lazzaa
| Lazzate Comun | |||||
|---|---|---|---|---|---|
|
| |||||
| Dats aministrativ | |||||
| Nom ofiçal | Lazzate | ||||
| Stat | Itàlia | ||||
| Rejon | Lombardia | ||||
| Provinça | Provincia de Monza e Brianza | ||||
| Capolœg | Lazzate | ||||
| Politega | |||||
| Sindeg | |||||
| Orgen lejislativ | Consili comunal | ||||
| Territore | |||||
| Coordinade | 45°40′23.05″N 9°04′52.61″E / 45.67307°N 9.08128°E | ||||
| OSM | 45693 | ||||
| Voltituden | 257 m s.l.m | ||||
| Superfix | 5,31 km² | ||||
| Abitants | 7 673 ab. (1º genar 2023) | ||||
| Densitaa | 1445.01 ab./km² | ||||
| Confin | Cermenaa, Lentaa, Misent, Bregnan e Rovellasca | ||||
| Fus orari | UTC+01:00 e UTC+02:00 | ||||
| Varie | |||||
| Prefiss | 02 | ||||
| Codex postal | 20824 | ||||
| Sigla autom. | MB | ||||
| Codex ISTAT | 108025 | ||||
| Codex catastal | E504 | ||||
| Sant protetor | San Lorenz | ||||
| Cl. climatega | |||||
| Cl. sismega | |||||
| Localizazion | |||||
| Sit istituzional | |||||
Lazzàa (nom ufizial in italian: Lazzate in Italian) l'è on comun de la Provincia de Monscia e Brianza cont ona popolazion de 7 804 abitant (dato del Desember 2015[1]), cont ona superfiss de 5,3 km² e ona densità de 1 472 ab./km².
El paes el se troeuva al confin con la Provincia de Comm (Bregnan, Cermenaa, Rovellasca). A l'è pussee vesin a Comm (17 km) che a Monscia (22 km). On temp a Lazzàa gh'era quatter laghett e ona ronsgia (ciamada "La Rota"): 'dess i laghett a gh'è pù, menter la ronsgia la se troeuva sotterra.
Storia
[Modifega | modifica 'l sorgent]Compagn de tanti alter comun milanes e brianzoeu, Lazzàa el ven nominaa per la prima voeulta in del Liber Notitiae Sanctorum Mediolani del Goffred de Busser. Del paes se parla anca in d'on censiment del 1398 e in d'on para de document del 1476 e del 1564. Ai temp di Sforza, i scior del paes a hinn i Massaja, che però chichinscì gh'hann mai abitaa; dopo i Massaja hinn rivaa i Biragh, che gh'hann daa el nomm a la villa che l'esist anca al dì d'incoeu. I alter feudatari de Lazzàa hinn staa i Carcassoeula e poeu i Casned, che hinn restaa i padron fina al 1787, quand che l'è mort l'ultim di eredi. Al temp, Lazzàa el partegniva a la Piev de Seves.
In del XVIII secol l'è nassuu a Lazzàa el Lissander Volta, quell che l'ha inventaa la pila.
Ai temp de Napoleon l'è staa taccaa a Lentaa; e anca sotta el Regn d'Italia, per on poo de temp (fina al 1905) l'è staa taccaa a Misint.
Dopo la Segonda Guerra Mondial Lazzàa l'ha viduu cress la soa popolazion, per via de l'immigrazion de la gent del Sud.
Evoluzion demografega
[Modifega | modifica 'l sorgent]L'andament del numer di abitant del comun de Lazzàa l'è mostraa in la tabella chi de sotta
Abitant censid

Riferiment
[Modifega | modifica 'l sorgent]- ↑ Statìstiche demogràfiche ISTAT. Statìstiche sö la popolasiù del Istitùto Nasiunàl de Statìstica relatìve al 31 de Dezember 2015.
