Principad de Monegh

De Wikipedia
(Rimandad de Monach)
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
bussola Disambiguazión – Se te see dree a cercà la cità todesca, varda Monegh.
Principad de Monegh
Principad de Monegh - Bandera Principad de Monegh - Stema
(detai)
Deo Juvante
Principad de Monegh - Localizazion
Principad de Monegh - Localizazion
Daits aministrativ
Nom intreg Principad de Monegh
Nom ofiçal Principauté de Monaco
Lengue ofiçai lengua francesa
Capitala Mu̍negu
Politega
Forma de govern principad
Capo de Stat Albert II ëd Mònaco
Capo de Govern Pierre Dartout
Superfix
Totala 2,02 km²
Popolazion
Totala 38 350 ab.(2020)
Densitaa 18985.15 ab./km²
Jeografia
Continent Europa
Confin Frància e Üniun Eurupea
Fus orari Central European Time, UTC+01:00 e Eoropa/Monaco
Economia
Valuda Euro
PIL (nominal) 8 596,16 milion de USD (2021)
Varie
Codex ISO 3166 MC, MCO, 492
TLD .mc
Prefiss tel. +377
Sigla autom. MC
Inn nazional Hymne Monégasque
Evoluzion storega
Proclamazion 8 genar 1297
 

El Principad de Monegh (Principatu de Múnegu in monegasch, Principauté de Monaco in frances, Principato di Monaco in talian), cugnussud anca domà cuma Monegh, a l'è una monarchia piscinina de l'Europa, confinanta domà con la Franza e bagnada del Mar Mediterrani.

El so sit pussee cognossud a l'è Mont Carl, o ben el quarter pussee central de la cità-Stad, indova i strade formen el famos circuit automobilistegh de Formula 1, vun di pussee malfà al mond per via de la so tortuosità e varietà de percors.

Di voeulte el vegn doperad, el termen Mont Carl[1] (di voeulte reportad anca coma Montecarl) inscambi de Monegh o Principad de Monegh. In realtà Mont Carl, per quant important e metud in posizzion central, el representa domà vun di quater quarter che tradizzionalment formen el territori del principad.

Geografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Geografia fisega[Modifega | modifica 'l sorgent]

Vista panoramega del Principad de Monegh de Est.
Vista panoramega del Principad de Monegh semper de Est.

El Principad de Monegh cont i so 2,02  quadrad a l'è, despoeu de la Cità del Vatican, el segond stad sovran pussee piscinin al mond.

El so territori a l'è una streccia fassa de terra in su la Costa Celesta ai pè di Alp, cont el pont pussee volt a l'estremità superior del Chemin des Révoires, a 163 meter in sul nivell del mar. L'entra in de la regione geografega italiana[2][3][4][5], a l'è in su la Rivera de Ponent, in su la costa del Mar Ligur, 18 chilometer a est de Nizza e 14  a sud-ovest de Ventimija e al confin con l'Italia.

Note[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. La grafia francesa correta la comprendaria el tratin, siben che l'è minga rari trova la version senza el tratin anca in Franza e in del Principad de Monegg.
  2. L'Italia in Massimo Drago (a cura di), Omnitest, Milano, Alpha Test, 2013.
    «[...] Lo Stato italiano non coincide con la regione fisica italiana, che è più ampia (324 000 ): parte di essa appartiene infatti ad altri Stati (Francia, Principato di Monaco, Malta, San Marino, Vaticano, Svizzera, Slovenia, Croazia). [...]».
  3. Enciclopedia storico geografica, vol. 1, Torino, Società Editrice Internazionale, 1976, p. 11, OCLC 4230151, SBN IT\ICCU\MOD\0228488.
  4. Giulio Vignoli, Gli italiani dimenticati. Minoranze italiane in Europa. Saggi e interventi, Milano, Giuffrè, 2000.
  5. Giulio Vignoli, I territori italofoni non appartenenti alla Repubblica italiana agraristica, Milano, Giuffrè, 1995.

Bibliografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • D. Astraudo, Les petits états d'Europe, Nizza, 1937;


 
I Stat de l'Europa
Albania | Andora | Armenia2 | Austria | Azerbaigian1 | Belgi | Bielorussia | Bosnia e Erzegovina | Bulgaria | Cechia | Cipro2 | Citaa del Vatican | Croazia | Denimarca | Estonia | Finlandia | Frància | Georgia1 | Germania | Grecia | Irlanda | Islànda | Itàlia | Kazakhstan1 | Letònia | Liechtenstein | Lituània | Lussemburgh | Macedonia del Nord | Malta | Monaco | Moldavia | Montnegher | Norvegia | Paes Bass | Portogall | Polonia | Regn Unii | Romania | Russia1 | San Marin | Serbia | Slovacchia | Slovenia | Spagna | Svezia | Svízzera | Turchia1 | Ucraina | Ongaria
1. Stat parzialment in Asia. 2. Stat in Asia, però considerads part de l'Europa per dei rexon storeg e culturai