Capo de Stat

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

El Capo de Stat a l'è l'orghen che l'è mittuu a la guida, cont di competenz different a segonda de l'ordinament, de 'n Stat e 'l reppresenta la soa sovranità. De solit a l'è 'n orghen monocratich, ma ad esempi in Isvizzera l'è tutt el Consili Federal a vess Capo de Stat, a San Marin e Andorra gh'è 'na diarchia.

A segonda del sistema el Capo de Stat o l'è elegiuu, direttament o indirettament, in del cas de la Republega e de la monarchia elettiva, o passaa in tra i member de 'na familia, cioè in la monarchia ereditaria. A segonda del sistema el Capo de Stat el pò avègh di poder marcaa, 'me quell de mett el veto ai legg, che 'l pò vess superaa (per esempi in la Costituzion di Stat Unii) o no (comé in la Costituzion del Liechtenstein), nomenà el governo, sia 'me roeul cerimonial sia formal, e di voeult guidàll, e garantì el sistema giudiziari, despess cont la nomina de 'n quaj giudes.

Di alter ròbb generalment guarentii ai Capi de Stat a hinn l'immunità sovrana, la guida formala di Forz armaa e de la diplomazia e la possibilità de dà la grazia e commutà i pen.

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

Vos corelaa[Modifega | modifica 'l sorgent]