Metropolitana de Bressa

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Metropolitana de Bressa
Tipolojia Metropolitana
Stats Itàlia
Territore Lombardia
Vertura 2 marz 2013
Linie Prealpino-Sant'Eufemia
Operador Metro Brescia
Sit ofiçal www.bresciamobilita.it/la-metropolitana-di-brescia
Scartament scartament normal
N. stazion e fermade 17
Lungeza 13,7 km
Passajer 46 608 e 44 086 per dé
∞ l'ann
Traçad
istruzion 

La metropolitana de Bressa l'è ona linia de metropolitana lingera automatega che la conliga i quarter a nord de la cittaa de Bressa cont el center storegh e i quarter a sud-est. La dopera on sistema de straport rapid sù ferr che a l'è tutt automategh, inventaa e creaa da l'Ansaldo-STS simil a chell giamò faa per la metropolitana de Copenaghen.

La linia a l'è gestida da Metro Brescia, societaa che la fà part del grupp Brescia Mobilità[1] l'azienda che, invece, l'ha costruida a l'è la Brescia Infrastrutture, che a l'è de proprietaa del comun.[2];

La linia a l'è stada inaugurada e dervida el 2 de marz del 2013[3].

Red[Modifega | modifica 'l sorgent]

La red metropolitana de Bressa a l'è componnuda domà de ona linia:

Linia Percors Inaugurazion Ultem slongament Longhezza Stazion
Prealpin - Santa Fèmia-Bofalóra 2013 - 13,7 km 17

La longhezza totala del tocch dervii, intra i stazion de Prealpin e Santa Fèmia a l'è de 13,7 km (tucc in del comun de Bressa), di quaj:

  • 6 km in ona galeria profonda, scavada cont on inscì ciamaa "trapon" (TBM), in del tocch central del percors;
  • 4,7 km dent ona trincera quatada;
  • 1,3 km in su la superficia;
  • 1,7 km in su on pont soraelevaa.

Stòria[Modifega | modifica 'l sorgent]

Premess[Modifega | modifica 'l sorgent]

El cantier de la stazion de Via de la Ólta in del magg 2006.

L'ideja de fà-sù ona red de metropolitana in de la cittaa de Bressa e in de la sò provincia a l'è de vess cercada dree ai agn '80, agn in di quaj in França a eren staa giamò staa costruii di metropolitan linger automategh, che 'l voeur dì senza conducent. La cittaa de Bressa, cont i sò 200.000 abitant e on'area urbana de 400.000, a l'era ona capitala de provincia assee urbanizzada e cont on gran traffegh da foeura e da dent el coeur de la cittaa.

In del 1985, l'azienda di strapòrt comunaj de la cittaa de alora, l'ASM Brescia, gh'ha faa ona mozion d'on studi de fatabilidaa per on sistema integraa de strapòrt, cont el fin de mïoraa i strapòrt, inscì che se sarïa poduu salvaa anca l'ambient e ridù l'inquinament. Duu studii de fatabilidaa a hinn staa comissionaa in del 1987 e a l'è resultaa che costruì ona metropolitana lingera a Bressa la sarïa staa la roba mïô; duu agn pussee tard a l'è staa dervida ona gara cont cinch aziend internazionaj, ma la gara chì l'è stada anulada in del 1996.

A s'è dovuu spetà fin al 2000 per avegh on'altra gara ch'a l'è stada vinciuda di compagnj Ansaldo STS, AnsaldoBreda, Astaldi e Acciona ch'aveven progettaa on sistema ch'a l'era simil a chell de Copenaghen.

On contratt de 575 milion de euro l'è staa vinciuu da Ansaldo STS in de l'april del 2003; in del agn istess, in november, a hinn staa inauguraa i lavô.[4].

La costruzion[Modifega | modifica 'l sorgent]

El scavament de la galeria profonda, che la corr 25 m sottaterra a l'è scominciaa in del 2006 cont ona machina todesca ciamada Tunnel boring machine (TBM, comunement ciamada anca "trapon").

In del cors di lavô a gh'hinn staa tant problemm de costruzion, in particolar per i duu stazion del center storegh, indue a hinn staa trovaa on quaj retrovament archeologigh ch'hann faa andà i lavô de scavament pussee pianin; in de la stazion de Piaza de la Vitória a hinn staa trovaa i fondament de la tor medieval, menter in de la stazion de Via San Faüstì a hinn staa trovaa di tocch di mur venet de la cittaa (chest chì a l'è 'l motiv del cambiament del progett) che a hinn staa sbattuu-giò per on tocch e conservaa per on alter.

Cost[Modifega | modifica 'l sorgent]

La fermada Stazion FS.

L'opra che a l'è costada a bon cùnt 900 milion de euro, a l'è stada finanziada dal Comun de Bressa (per 67 milion), da la Region Lombardia, che l'aveva faa la legg L.R. n°13 (73 milion), da Brescia Mobilità S.p.A. (86 milion), cont on mutuo de trenit'agn (240,3 milion) e da on contribuzion statal per la L. 211/92 (292 milion). In fin, in del marz del 2012, el Cipe (Comitaa Interministerial per la Programazion Economica) l'ha conceduu 71,6 milion.[5]

Critegh[Modifega | modifica 'l sorgent]

Inquand la linia a l'è stada progettada se pensava che la sarïa stada ona linia metropolitana per tutta la provincia, e minga domà per la cittaa, anca perchè l'era on progett assee car per domà l'area urbana de Bressa. El 24 de magg 1998 a gh'è staa on referendum consultiv insul compiment de l'opra, che, anca se l'è staa vinciuu dal "no", a l'è minga rivaa al quorum che 'l serviva: aveven votaa domà 61.000 bressan su 161.000 che averïen poduu.

Anca on alter referendum, faa in del 2001, a l'è rivaa minga al quorum.

La linia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Elencaa chì, attacch a tucc i stazion, a hinn indicaa i servizzi e anca i inter-scambi ferroviari (se gh'hinn):

El signal che 'l se troeuva dinanz a tucc i intrad
Metropolitana de Bressa
   Prealpin
   Casazza
 Mompian
 Europa
 Ospedal
 Marconi
 San Faustin
 Vittoria
FS    Stazione FS
 Bresciadue
 Lamarmora
 Volta
   Poliambulanza
 San Polo Parch
 San Polo
   Sanpolino
 Sant'Eufemia-Buffalora

Percors[Modifega | modifica 'l sorgent]

Schema de la lignaa in di treni

In del sò percors, da nord, se va sotta la Via Triumplina, per girà, arent al stadi, vers i Speda Civij.
Se traversa, poeu, el center storegh, indue gh'è anca l'interscambi cont la red ferroviaria, a la stazion de Stazion FS, e se va drizz vers Bresciadue. Depos la stazion chì a gh'è on curvon vers est, sotta la Via Lamarmora.
In fin, depos d'avegh traversaa la Poliambulansa, se traversen i quarter de San Pól e Sanpulì, fin a rivaa al deposet.

I 17 stazion, 8 di quaj a hinn in ona galeria, 5 in trincera quattada, 2 in se la superficia e 2 in su d'on pont, a hinn staa progettaa (a ecezion de la stazion de Piaza de la Vitória) da l'ingegnee Lambert Cremonesi. A hinn staa pensaa comè grand spazzi a l'apert cont ona luminazion natural che la riva di grand saliber.[6] Domà i stazion de Vitória e San Faüstì, per via de la lor posizion hinn staa costruii cont on'architetura pussee tradizionala.

In tucc i stazion a gh'hinn scal mobil e fiss, ascensur cont i mur trasperent ma gh'hinn minga angol mort inscì che a l'è pussee fazil controllaa cont telecamer de sorveglianza. Tucc i stazion a hinn anca dotaa di inscì ciamaa port de banchina Knorr-Brems che a se derven insemma a i port del treno.[7]

A s'è deciduu de mett minga i turnej inscì che i spiciul a poden intrà in di treni: a l'è in su i treni che 'l se troeuva el personal che controlen i biliett[8].

Servizzi[Modifega | modifica 'l sorgent]

La sala de control automatiga de la metropolitana de Bressa

Orari de avertura[Modifega | modifica 'l sorgent]

El servizzi el scomincia a i cinch or de la matinna e 'l finiss a la mezzanocc, per tutta la settimana. A partì dal 2014, per vegnì contra a i esigenz d'on pussee grand numer de gent che doperen la metropolitana, a l'è staa slongaa l'orari de avertura di venardì e di sabet del period estiv: in di dì chì, la metropolitana la sara-sù a l'ona de nott al post che a mezzanocc.[9]

Freguenz[Modifega | modifica 'l sorgent]

A partì del marz del 2014, la freguenza di trenii a l'è cressuda: la freguenza di orari de ponta l'è cressuda de quatter menut menter foeura de l'orari de ponta l'è de vott o dees menut. In del period estiv el gh'è minga l'orari de ponta e la freguenza a l'è semper de vott o des menut.[9]

Carateristich tecnich[Modifega | modifica 'l sorgent]

Scartament[Modifega | modifica 'l sorgent]

El scartament di binari a l'è de 1435 milimeter, che a l'è l'inscì ciamà "scartament normal".

Material rodabil[Modifega | modifica 'l sorgent]

La flotta iniziala de la metropolitana a l'era componnuda de 18 treni, sedes di quaj a vegniven doperaa menter duu restaven-giò in del deposet per scorta e manutenzion.

I caratteristigh di trenii a hinn chej elencaa chì de sotta:

  • treni articolaa cont trii cass binaa, cont dimension totaj de 39 x 2,65 m;
  • guida automatega da tut e duu i lati;
  • ses port in su ogni fianch, de la larghisia de 1,60 m;
  • 72 post per settass-giò fiss + 2 post riservaa a i portador de handicap in caroccetta + 20 strapontin (cadregh che se poden portà-giò);
  • cont on carich C2 a ghe stann 308 passeger in total,[10] menter cont on carigh C3 ghe ne stann 425.[10]

Sistem de sicurezza[Modifega | modifica 'l sorgent]

I parameter de sicurezza garantii da la gestion cont i calcolador a fann vicinaa minga i treni pussee de la distanza minima; a gh'hinn, oltra, di sensor che a fann minga partì el treno se gh'hinn temperatur assee alt sotta el convoj perchè ghe podarïen vess i condizion per el s'ciopp d'on foeugh.

Nòt e alter progett[Modifega | modifica 'l sorgent]

Wikimedia Commons
al gh'a dent roba culegada a:
  1. La società Metro Brescia Srl. URL consultad in data 12 aprile 2013.
  2. MI.VA.. «Loggia & Metropolitana firmato il contratto». Bresciaoggi, 20 febbraio 2013. Vardad in data 12 aprile 2013.
  3. La metro di Brescia apre sabato 2 marzo. 5 febbraio 2013. URL consultad in data 5 febbraio 2013.
  4. http://www.bresciamobilita.it/2010/11/la-metropolitana-a-brescia/
  5. «Metrobus, a Brescia arrivano 71,6 milioni dal Cipe». Giornale di Brescia, 23 marzo 2012.
  6. «Un signor metrò». Corriere della Sera, 25 novembre 2012.
  7. Westinghouse Platform Screen Doors (WPSD) - The Brescia Metro Opens for Service
  8. «Sul Metrobus con le due ruote in ascensore o ai lati delle scale=Bresciaoggi», 1º aprile 2012.
  9. 9,0 9,1 Linea Orari Mappe trasporto pubblico locale Brescia mobilita. URL consultad in data 2 marzo 2014.
  10. 10,0 10,1 In baa ai indicazion de la circolar ministerial 81/1996, la grandezza d'on mezz de straport publigh la se cunta cont trii possibil configurazion: C2 (4 post per m2), C3 (6 post per m2) o C4 (8 post per m2).

Ligamm de foeura[Modifega | modifica 'l sorgent]