Metropolitana de Copenhagen

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Metropolitana de Copenhagen
Tipolojia metropolitana automatica
Stats Danimarca
Territore comune di Copenaghen
Vertura 2002
Part de Category:Public transport in Copenhagen
Linie Linia M1 (metropolitana de Copenhagen), Linia M2 (metropolitana de Copenhagen), Linia M3 (metropolitana de Copenhagen), Linia M4 (metropolitana de Copenhagen), Østerport Station, Orientkaj Station, Lindevang (metropolitana de Copenhagen) e Amager Strand (metropolitana de Copenhagen)
Operador Metro Service A/S
Sit ofiçal intl.m.dk
Scartament scartament normal
Traçad
istruzion 

La metropolitana de Copenhagen a l'è el servizzi de metropolitana che la pertocca la città danesa de Copenhagen e la vesina Frederiksberg. A l'è verta del 2002 e gh'è dò lign che compartissen 9 stazion per poeu spartìss, pussee ona linia circolar e ona linia che per on tocch la corr parallela a la circolar.

A l'è per intregh automatega e verta 24 or al di, la dopera i port de banchina e i Metro automatich AnsaldoBreda.

L'è gestida de la MetroService, azienda per el 51% de la ATM e per el 49% de la Ansaldo.

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'ideja de la Metropolitana a l'è sortida foeura dopo de 'n studi del 1992 per conligà i zon minga taccaa a la red suburbana. Hinn staa parpognuu on poo de soluzion: Ona tramvia, ona metropolitana lingera e ona metropolitana: Anca se l'è la soluzion pussee costosa a l'è stada scernuda per la volta capacità.

In del 1996 a l'è staa approvaa el progett final, e 'l 19 de ottober del 2002 l'è stada inaugurada de la Regina.

La Red[Modifega | modifica 'l sorgent]

A gh'è dò lign de metropolitana, che compartissen el percors finna a Christianshavn per poeu spartìss in la linia 1 verda che la va a Vestamager e la 2 gialda che la riva a Lufthavnen, arent de l'aeroport.

Treni[Modifega | modifica 'l sorgent]

I treni de la metropolitana a hinn di Metro automatich AnsaldoBreda cont el design faa de la Giugiaro Design e guidaa automaticament. Despess però a gh'è di assistent per controllà i bigliett e dà informazion a la gent.

I treni a hinn longh 39 meter e largh 2,65: Poden rivà a 80 km/h, cont ona media de 40.

Varda anca[Modifega | modifica 'l sorgent]