Castell

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
El Castell Sforzesch de Milan.

On castell l'è ona costruzzion fada de vun o pussee edifizzi fortificaa. Tipegh del Medioev, el serviss per ospità 'na guarnison de soldaa, cont el sò comandant e i sò gent. Despess el se troeuva in d'on sit strategich, compagn d'on bricch, per vess difenduu mej.
I castei hinn nassuu in del Medioev come sit per difendes di incursion di nemis, in d'on period indè che i città aveven perduu l'importanza soa de lor e eren pussee complicaa de protegg. I primm castei eren faa de legn, ma cont el passà del temp hinn staa mejoraa e costruii in preja. In certi cas, tutt intorna al castell el se faseva su on borgh, e ghe andava anca a viv el scior de la zona: demaneman el castell l'è deventaa anca on segn de la potenza di sciori. I castei hann conservaa la soa fonzion de difesa fina al XVI secol, quand i noeuv armi compagn di canon hann cambiaa tutta la strategia militar. De lì in poeu, i castei hinn deventaa soratutt i palazz e i residenz di nobei, opura preson e casermi.
Anca in Asia se poeuden trovà di castei, soratutt in quei paes (tant 'me el Giapon) che gh'hann avuu ona società feudal compagna de quella europea.

El nomm[Modifega | modifica 'l sorgent]

El termen castell el riva del latin castellum, diminutiv de castrum. El se troeuva anca in olter lengov neolatinn (frances château, italian castello, portoghes castelo, spagnoeu castillo, asturian castiellu, romanc chastè, ladin ciastel, sardegnoeu e sicilian casteddu) e l'è rivaa anca in olter lengov (ingles castle, olandes kasteel, galles castell, basch gaztelu, indonesian e giavanes kastil, islandes kastali). El termen castrum inscambi l'è passaa al grech (kástro) e de lì ai lengov turch (azer qəsr).
L'ha faa nass anca on quai toponem, compagn de Castell (in Valtolina).

Varda anca[Modifega | modifica 'l sorgent]