Mozzaa

De Wikipedia



Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

Cuurdinàde geogràfiche: 45° 41' N 8° 57' E

Mozzaa
Comun
Mozzaa - Stema
Mozzaa - Sœmeanza
Mozzaa - Sœmeanza
Dats aministrativ
Stat Itàlia
Rejon Lombardia
Provinça Provincia de Còmm
Capolœg Mozzate
Politega
Sindeg
Orgen lejislativ Consili comunal
Territore
Coordinade 45°40′50.08″N 8°56′57.85″E / 45.680577°N 8.949403°E45.680577; 8.949403
OSM 45675
Voltituden 246 m s.l.m
Superfix 10,68 km²
Abitants 8 749 ab.
(1º genar 2023)
Densitaa 819.19 ab./km²
Confin Carbonaa, Gòrla Maggior, Limid, Gòrla Minor, Luragh Marinon e Cislagh
Fus orari UTC+01:00 e UTC+02:00
Varie
Prefiss 0331
Codex postal 22076
Sigla autom. CO
Codex ISTAT 013159
Codex catastal F788
Cl. climatega
Cl. sismega
Localizazion
Mozzaa - Localizazion
Mozzaa - Localizazion
Sit istituzional


Mozzaa (prononzia local: [mu'tsa:]; nomm ofizzial in italian: Mozzate in Italian) l'è on comun de la Provincia de Còmm de 8 964 abitant (dato del Desember 2015[1]), cont ona superfiss de 10,4 km² e ona densità de 862 ab./km².

Geografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

El se troeuva a metà strada in tra Saronn e Tradaa, in su la via che la va a Vares, in de la zona de confin in tra l'olta e la bassa pianura, indè che scominciom a vedè i primm coi morenich. On temp, inoltra, l'era ona zona piena de bosch. El paes l'è traversaa del Bozent e del Gradalus (o Bozentin). On tocch del territori de Mozzaa a l'è denter al Parch Natural de la pineda de Pian e de Tradaa.

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Se sa minga de indè che 'l riva el nomm del paes: gh'è chi che dis che 'l rivaria del celtich môta ("cassina sora on bricch"), e quei che dis che 'l saria derivaa del nomm Mozz.
La prima menzion del paes a l'è del 712: in d'on document a lengiom che 'l re Liutprand di Longobard el ghe da al monastee de San Peder de Pavia on bell poo de terr, e anca el paesin de Mozao. A bon cunt, se cred che 'l paes el sia pussee vegg anmò, per via de la presenza de gesett dedicaa ai sant militar del IV-V secol, come San Martin e San Lissander; donca, el paes el podaria vess staa on castrum roman sotta l'influenza del cristianesim. Al temp di piev a l'era denter a la Piev de Pian.
In del Medioev gh'è sucess quasi nient de rilevant: a bon cunt, el Giulin el ne dis che in del 1160 gh'è rivaa on rosc de soldaa milanes che eren scappaa via de la città, trada giò e brusada del Barbarossa. In del 1270, inoltra, gh'è passaa 300 balestree ai orden di Viscont, che hann traa giò ona torr che gh'era in del paes. De lì in avant, el paes l'ha seguii l'istessa storia de tutt el Comasch.
In di agn dopo, el paes l'è staa dominaa de vari famej milanes: i Mainee, i Luitt, i Del Main, i De Riva, i Castion, i Carchen, i Cornaggia Medegh, i Carena, i Litta Modian e i Giussan. Intant, el paes el s'è slargaa, fina a rivà a l'estension del dì d'incoeu.
Per vintcinch ann (1928-1953) l'è staa atacaa aj comun de Carbonaa e Locaa in del comun de Sever.
Compagn de tanti olter paes, Mozzaa l'è passaa de on'economia contadina a vuna pussee moderna e industrial, anca se i cassinn hann seguttaa a viv fina a incoeu.

Monument[Modifega | modifica 'l sorgent]

La gesa pussee importanta l'è quella de San Lissander e quella de la Vergin Dolorenta, in de la frazzion de San Martin: tutt dò i ges hinn documentaa giamò in del XIV secol. La gesa de San Lissander la gh'ha tre navad e ona pianta a cros latina: l'è vegnuda parocchia el vundes de settember del 1581 per vorè del San Carlo. L'è stada slargada in del 1887-1888.
In de la gesa de la Vergin Dolorenta a gh'è on quader che 'l par che 'l sia de la scoeula de Gaudenzio Ferrari. A l'è de soravia a l'altar.
Inoltra a Mozzaa a gh'è anca el gesioeu de San Bortol, che l'è staa miss in pè in tra el 1385 e 'l 1433. El cardinal Federigh Borromee l'ha faa deventà 'na badia, e l'è restaa inscì per tanti secoi (l'ultem abaa l'è staa el cont Carlo Verr). Poeu l'è deventaa la gesa sussidiaria de la parocchia de Mozzaa: in del 1925 l'è staa restauraa.
Inoltra a Mozzaa a gh'è di vill de sciori: la Villa Merlina (del Settcent) e la Villa Cornaggia (del Ses'cent), che prima l'era di Castion.

Vos correlaa[Modifega | modifica 'l sorgent]


Evoluzion demografega[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'andament del numer de abitant del comun de Mozzaa l'è mustraa in de la tabela chi de sota



Abitant censud


Bibliografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Enciclopedia dei comuni d'Italia. La Lombardia paese per paese, vol. V, Fiorenza, ed. Bonechi, 1985

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. Statìstiche demogràfiche ISTAT. Statìstiche sö la popolasiù del Istitùto Nasiunàl de Statìstica relatìve al 31 de Dezember 2015.



Lombardia · Comun de la Provincia de Còmm
Albes con Cassan · Albioeu · Alseri · Alzaa · Anzan · Appian · Argegn · Aroeus · Ass · Barni · Bellas · Bee · Beregazz · Binagh · Bizzaron · Blessagn · Blevi · Bregnan · Brèna · Brienn · Brunaa · Bulgar · Cabiaa · Cadoragh · Caj · Cagn · Campion d'Italia · Cantuu · Canz · Capiagh e Intimian · Caraa · Carbonaa · Carimaa · Carlasc · Carugh · Caslin · Casnaa e Bernaa · Cassina · Castell Màrt · Castelnoeuv · Cavallasca · Cavargna · Center Val d'Intelv · Ceran · Cermenaa · Cernòbbi · Scirimat · Scin · Colònn · Colverd · Còmm · Còrred · Cremia · Cusciagh · Cusin · Dizzasch · Domas · Dongh · Dòss · Erba · Eupili · Faggee · Falòpp · Fenegrò · Figin · Fin · Garzen · Gelbi · Gera · Grandaa · Grandola · Gravedona · Griant · Guanzaa · Inverigh · Laj · Lain · Lambrugh · Lasnigh · Lescen · Limid · Lipòmm · Liv · Locaa · Lomazz · Longon · Luisagh · Luragh Marinon · Luragh d'Erba · Luraa · Magrej · Marian · Masc e Civell · Maslianich · Menas · Meron · Moltras · Monguzz · Montan · Montemezz · Montòrfen · Mozzaa · Muss · Ness · Novedraa · Olgiaa · San Mamett · Orsenigh · Parè · Pei · Pianell · Pigri · Pies · Pognana · Pònna · Pont Lamber · Porlezza · Preserp · Pusian · Rezzagh · Roeudor · Ronagh · Rovellasca · Rovell · Sala · San Bortol · San Fermo · San Nazzar · San Sir · Schignan · Senna · Solbiaa · Soeurich · Sorman · Stazzòna · Taverneri · Torn · Tremezzina · Trezzon · Turaa · Uggiaa · Val Rezz · Valbroeuna · Valmorea · Valsòlda · Veles · Venian · Vercana · Vertemaa con Minoeubra · Villa · Volta Vall d'Intelv