Moltras
Moltras | |
---|---|
Stat | Itàlia |
Regiun | Lombardia |
Pruvincia | Còmm |
Cuurdinade | 9°05′58″ E 45°51′39″ N Vedè sü la mapa |
Abitant | 1 607 ab. |
Superfiss | 8,9 km² |
Densità | 181 ab/km² |
Altitüden | 247 m s.l.m. |
Bordolin, Cariscian, Casarigh, Craolin, Donegan, Luscisin, Roian, Somain, Tosnacch, Vergonzan, Vighinzan, Vignoeula | |
Cumün tacaa | Biev, Caraa, Cernobi, Schignan, Torn e Brencia (CH-TI) |
CAP | IT-22010 |
Còdes ISTAT | 013152 |
Prefiss tel. | 031 |
Moltras (nom ufizial in italian: Moltrasio) l'è on comun de laProvincia de Còmm che 'l cunta 1 607 abitant (dato del Dicember 2015[1]), cont ona süperfis de 8,9 km² e ona densità de 181 ab./km².
El paes l'è situaa in sul Lagh de Còmm, al confin cont el Canton Tisin (comun de Brencia).
Origin del nòmm[Modifega | modifica 'l sorgent]
Moltras el ven del Comasch mòlta, che 'l voeur dì "malta". De fatt i abitant del loeugh ciamaven inscì i important stratificazion geològich che anca al dì d'ncoeu seguten a colpì l'oeugg. A partì del XI secol, in la region el ven traa foeura del material de costruzion che l'è ciamaa "ol sass da Moltras". La terminazion -as l'indica la funzion che l'era dada a on strument ò a on loeugh: varda anca fornas e Menas (sitt indove se menen i tronch d'alber per la flottazion successiva in sul Lagh de Còmm)[2]
Stòria[Modifega | modifica 'l sorgent]
Sul territòri de Moltras hinn staa faa di retrovament archeològich: on segurin de ramm de circa 2000-25000 ann fa, on paviment roman a mosaich e on quaj alter oggett.
In del 1292 el paes l'ha ciapaa el titol de borgh e in del 1405 la cittadinanza comasca, che la portava vari privilesg ai abitant.
In del 1522 l'ha subii on sacchegg de part de la rival Torn e l'è staa colpida durament de la pesta del 1630.
Duranta la Segonda Guerra Mondial, i montagn de Moltras hann vist l'azion di partisan de la Brigada Garibaldi.
Evoluzion demografega[Modifega | modifica 'l sorgent]
L'andament del numer de abitant del comun de Moltras l'è mustraa in de la tabela chi de sota
Abitant censüü

Personagg illuster[Modifega | modifica 'l sorgent]
Moltras l'è famosa perchè gh'hinn passaa on mucc de persònn important. Tra de lor pòdom cuntà el Vincenzo Bellini, el Clemente Rebora, el Virgilio Ranzato e 'l Delio Tessa. Inoltra de on quaj ann ghe viv el ghitarrista del grupp ingles di Muse, el Matthew Bellamy.
Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]
- ↑ Statìstiche demogràfiche ISTAT. Statìstiche sö la popolasiù del Istitùto Nasiunàl de Statìstica relatìve al 31 de Dezember 2015.
- ↑ cfr: Ottavio Lurati, Toponymie et géologie, in Quaderni di semantica, ann XXIX, numer 2, dicember 2008, 441.