Lissander Manzon

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.


Don Lisander Manzon par el Cecu Hayez

El Lissander Manzon, un di scrittor e poetta pussee important de la litteradura taliana, l'è nassuu a Milan el 7 de marz del 1785, fioeu de la Giulia Beccaria. El sò avol l'eva el famos Ceser Beccaria. El sò pader official l'eva el Peder Manzon, ma per davera Lisander l'eva el fioeu de Giovann Verri, el fradèl del Peder Verri. I so lengov mader i eren el lombard e 'l frances, e per imprend l'italian l'ha dovuu studià minga poch.

I sò gent se separen quand che 'l Lisander l'è ancamò piscininn e la sura Giulia la va a viv insèmma al Carl Imbonati. El Lisander el va a scoeura in del colleg di pader Somasch a Lugan e poeu in del colleg di pader Barnabitt a Milan. In del 1808 a Milan, el toeu per miee l'Enrichetta Blondel che l'eva calvinista e tucc e duu deciden de andà a fà part de la Gésa Cattòlega. Per daggh cunt a tucc de la soa conversion el scriv i Inni sacri.

In del 1818 el Lisander el gh'ha de vend el patrimoni che l'heva ereditáa del pader. L'ann apôs el scriv ona tragedia Il Conte di Carmagnola e poeu in del 1821 el poemma Il cinque maggio in occasion de la mòrt de Napuleon Bonapart.

El sò liber pussee famos l'è el romanz I promessi sposi, ona storia de duu popolan in del Sesgent, che però la tratta de la storia europeja in chel period. El liber l'è staa scrivuu pussee d'ona volta; la prima volta l'eva intitolaa Fermo e Lucia, poeu 'l Lisander l'à deciduu in del 1822 de scrivel in toscann, perché el pensava che el dialett toscan el fudess l'italian pussee corregiuu. In tra i sò oeuver pussee important se regorden anca l'Adelchi e la Storia della colonna infame.

A la fin de la sò vita 'l Lisander el g'ha avuu di gross dispiasè: in del 1833 la moeur la soa miee, sò mader e anch on quejvun di sò fioeu. El Lisander el toeu miee ona segonda volta cont la Teresa Borri, ma anca lée la moeur. Domà duu di noeuf bagaj che 'l Lisander el g'ha avuu di sò duu matrimòni vivaran pussee a longh de lù.

Quand ch'el moeur anca el sò fioeu pussee grand, Pier Luis, in del 28 avril del 1873, el Lisander el ghe la fà pu. El 22 de magg el devegn malaa de meningitt e el moeur anca lù. Al sò funeral, a Milan, gh'è vegnuu anch i personalitaa pussee important de l'epoca.

In del 1874, Giusep Verdi l'ha scrivuu la Messa di requiem inscí de faggh onor al sò regord. El Sepólcher del Lisander Manzon, o don Lisander, coma ch'el ciamen i Milanes, el se troeuva in del sitt d'onor in del Famedi del Foppón Monumental de Milan.

Ligamm de Foeu[Modifega | modifica 'l sorgent]

Interprogèt[Modifega | modifica 'l sorgent]