Fabrizio De André

De Wikipedia

Lombard Occidental

Quel articul chì l'è scrivüü in Lumbard, cun l'urtugrafia insübrica ünificada.
Vedrína
Vedrina
Vedrina
Quest articol chì l'è in la Vedrina de la Wikipedia Vedrina
«...pensavi: l'è bel che indue finissen i me did gh'ha
in un quai möd de descumencià una ghitara.»
(Fabrizio De André, Amico fragile)
El Fabrizio De André in del 1977

El Fabrizio Cristiano De André (Genua, 18 Febrar 1940Milan, 11 Genar 1999) l'è staa un cantautur talian.

Al ven de spess surnuminaa cunt l'apelativ Faber, che 'l gh'ha daa el so amis d'infanzia Paolo Villaggio in riferiment a la so predileziun per i pastei de la Faber-Castell[1].

In pressapoch 40 agn de atività artistega, l'ha registraa trides album in stüdi, cunt di canzun vegnüü föra dumà 'me singui e pöi rimudifegaa in vari antulugii.

Tancc test di so canzun i cönten sö stori de emarginacc, rebei, prustitüt e i henn staa cunsideraa de di critich cume di puesii[2], tant de vess metüü dent in di antulugii scörastegh de literadüra[3][4].

La so firma

El Fabrizio De André l'è staa anca vön di artista che ha valurizaa püssé la lengua ligür. L'ha anca espluraa, in manera minur e difarenta olter lenguv cume el galüres e 'l napulitan.

La pupularità e 'l volt nivel artistegh de la so müsega hann faa in möd che di istitüziun gh'hann dedicaa straa, piazz, parch, bibliutech e scör sübit dopu la premadüra mort.

Biugrafia[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'infansia e la giuvineza[Modifega | modifica 'l sorgent]

Targa cumemurativa in sö la cà nadal del De André a Pegli in via De Nicolay 12

El Fabrizio De André l'è nassüü el 18 de Febrar 1940 ind el quarter genues de Pegli, in via De Nicolay 12 (indue l'è stada piazzada gio una targa cumemurativa) de una fameia de la volta burghesia indüstrial citadina. I parencc henn de tüt i part piemuntes. El pader Giuseppe (Turin, 15 setember 1912 - Genua, 19 Lüj 1985), l'è staa el vice-sindach repüblican de Genua, aministratur delegaa del'Eridania e l'ha passaa l'edificaziun de la Fiera del Mar de Genua, ind el quarter de la Foce. La mader l'è la Luigia "Luisa" Amerio (Pocapaglia, 26 Agost 1911 - Genua, 3 genar 1995).

El Fabrizio el viv prima in de la campagna astigiana a Revignano d'Asti, lögh de urigin de la fameia, indue 'l s'è refügiaa per i bumbardamencc e per stà püssee arent al so pader, recercaa de i fascista per vegh prövaa a scampaa la deportaziun di so scölar giüdee. Pöi l'ha vivüü ind la Genua del dopuguera, in tra i cuntrast di catolegh e di cumünista[5].

Dopu vegh frequentaa i scör elementar ind un istitüt privaa purtaa inanz de suor, l'è passaa a la scöra statal, induè el sò mött föra di schem el gh'ha impedii una pacifega cunvivenza cunt i persun che lé 'l gh'ha truaa, suratüt cunt i prufesur. Per chest l'è staa mandaa in de la scöra di gesüita del'Arecco, scöra media inferiur frequentada di bagai de la Genua-ben. Chichinscì el Fabrizio l'è staa vitima, ind el cors del prim ann, de un tentativ de mulestia sessüal de un gesüita del'istitüt; malgraa l'età, la reaziun vers el “pader spiritüal” l'è rüada sübit e suratüt l'ha faa sö un grand bacan, inscì tant che a s'vöreva mandaa via el giuven De André, ind el tentativ de placaa el scandal. Quand el Pruveditur a i Stüdi l'è vegnüü a cunuss el fatt, dopu un prucess, s'è scernii de desluntanaa el gesüita de l'istitüt scörastegh. A segütà, el Fabrizio l'ha stüdiaa press el Licee Cumünal "Cristoforo Colombo". Dopu vegh frequentaa di stüdi de Leter e olter de Medicina press l' üniversità de Genua, el cantautur el scerniss la facultà de giürisprudenza, ispiraa del pader e del fredel püssé grand Mauro (Turin, 26 magg 1936) - Bogotà, 18 agost 1989), che avraa un grand sücess cume avucat. A ses esam per laureass l'ha lassaa perd e l'ha decidüü de descuminciaa una növa e deversa strada: la müsega.

El Fabrizio De André ind la frigitoria Carega a Sottoripa dürant i agn '60, insema al fiöö Cristian

Dopu un prim e dificil inconter cunt la müsega (i parencc el vöreven custringg a sunà el viulin) el Fabrizio l'ha rescuvert la passiun in tant che l'era dré a scultà el Georges Brassens, metend dent ind i prim album anca di so canzun cunt la tradüziun. El so amur per la müsega l'aveva tacaa a tö cuntatt anca per la "scuverta" del jazz e per el fatt che i so mei amiss sunaven pür lur: cunt i amiss ha tacà a sunà la ghitara e a cantaa in del lucal "La borsa di Arlecchino". De André, in chesti ann, l'ha avüü una vita föra di abitüdin de la so fameia, e l'ha frequentaa di amiss de tücc i status suciai e cultürai. De spess, cunt l'amiss de infanzia Paolo Villagio, el prövava a tirà a cà cunt di lavur saltüari. In chest periud chì l'ha legiüü anca di liber ch'i han cambiaa la so visiun del mund, 'me per esempi i över de l' Michail Bakukin, Errico Malatesta e olter: l'è stada fundamentala per lü la scuverta del liber "L'Unico e la sua proprietà" del filosof todesch Max Stirner, che l'ha purtaa a tacà sö di idei anarchich. La prima dona del De André l'è stada una fiöla de fameia burghesa, l'Enrica Rignon (ciamada "Puny"), cunt la qual l'ha avüü el bagai Cristian a la fin del 1962, per pöi desüniss de lee a la metà di agn setanta. El testimon de nozz l'è staa un amiss e culega de partit del pader, el Randolfo Pacciardi. A segütà al matrimoni e a la nascita del fiöö, el Fabrizio, per tö part al manteniment de la fameia, l'ha cataa un lavur 'me prufesur ind un istitüt scörastegh privaa.

I inizi in del 1961 e 'l temp de la Karim[Modifega | modifica 'l sorgent]

«Ho legiüü Crus, l'Estetega, indue se dis che tücc i talian, fin a desdot agn i pöden vess pueta, dopu i desdot chi el vaa inanz a scriv puesii o a l'è un pueta devera o l'è un barlafüs. Mi, pueta devera seri minga. Barlafüs nianca. Ho scernii la via de mezz: cantant.[6]»
(F. De André)
El De André a vint ann. (1960)

Ind el otober del 1961 la Karim[7] la püblica el so prim 45 gir, cunt cupertina standard förada. El disch el gh'ha dent dü bindei, Nuvole barocche e E fu la notte. Segond chel che 'l cantautur l'ha dit ind un intervista al Corriere della Sera, ind el 1964 l'ha faa l'esam de amisiun cume autur de la part lideraria a la SIAE[8] de Roma per pödé lassaa giò a so nom i canzun (la data l'è tütavia erada, perchè el De André giamò ind el 1961 al firmava i test e i müsegh di so canzun e i lassava a la SIAE); ind el 1997, dürant la cunegna del Premi Lunezia, l'ha descufenssaa de vegh druvaa una buna part del test de la canzun Le foglie morte del Jacques Prévert ind la pröva d'esam.

Ind i agn a venì el De André 'l sömeia semper püssee un müsicista colt e riservaa. El ciapa ispiraziun de di cantautur storegh frances, de i prublem suciai, tradiziun müsegai talian e del Mediteràneo. In chel temp chì i ven föra i so prim 33 gir. La so discugrafia l'è minga tropp grand. L'album del debütt l'è "Tutto Fabrizio De André" (del 1966, restampaa dü agn dopu cunt el titul "La canzone di Marinella" suta un'oltra eticheta e cunt una deversa cuver), una regolta de canzun che fin de chel mument gh'eren dumà in 45 gir, cunt el Volume 1, cunsideraa cume el so prim ver album. Tutto morimmo a stento (1968), Volume III (1968), Nuvole barocche (1969); chest ültem l'è la regolta di 45 gir del temp de la Karim, taiaa föra de Tutto Fabrizio De André. El bindel de vertüra de Volume I l'è "Preghiera in gennaio", una canzun scriüda dopu la mort a Sanremo del Luigi Tenco, un grand amiss de giuventüü del Fabrizio. El cantautur, che l'aveva interpretaa la canzun "La ballata dell'eroe" ind el film "La Cuccagna", l'ha perdüü la vita, forsa süicida dürant el Festival della Canzone Italiana di Sanremo del 1967, giösta a genar.

In tra esistenzialism e contestaziun: del 1968 al 1973[Modifega | modifica 'l sorgent]

I agn in tra'l 1968 e'l 1973 i hann faa a reet per l'autur, che l'ha descumenciaa la serie di concept cunt Tutti morimmo a stento. Chest album chì, ispiraa a la puetega del François Villon, a l'è el quart concept album a vess püblicaa in Italia[9]; el test del prim bindel, "Cantico dei drogati" l'è ciapaa de una puesia del Riccardo Mannerini, Eroina. El De André l'ha registraa anca una versiun inglesa de l'album, incö gh'è in ünega copia, che l'è stada pruprietà de un culeziunista di Stat ünit e incö l'è de un culeziunista püjes.[10]

A Tutti morimmo a stento següta La buona novella; un album impurtant, ch'a interpreta el penser cristian a la lüs di vangei apocrif (particularment, cume gh'è scrii giò ind i not de la cuver, del Protovangel de Giacomo e del Vangel arab del'infanzia), mettend l'acent sö l'aspett üman de la figüra de Gesü, in grand cuntraposiziun cunt la dotrina de sacralità e verità assulüda, che el cantautur al pensa che la sia inventada de la Cesa dumà per vegh puder.

Cume ha cöntaa sö el Rober Dané[11], l'ideia del disch l'ha avüda propri el Dané, che ha pensaa de fàla sö cunt el Duilio Del Prete.

«Ind el 1969 sunt turnaa de Cassetta e gh'ho propusüü un'oltra ideia, ch'a vörevi fà sö cunt el Duilio Del Prete: un disch basaa sö i Vangei apocrif…Lü, ch'a l'era un grand discugrafer, de bona üsma, m'ha scultaa cunt tenziun e in fin al gh'ha dit: “Ma scüsum, perché chesta ideia te la proposet minga al Fabrizio De André? L'è un mument de crisi, el sa no 'se fà…”. E mì 'se ghe pödevi dì? Cunt el De André gh'era de segür un'espusiziun püssé grand.»
(Roberto Dané[12])

Ind el disch a sunen, tra i olter, I Quelli, che ind el 1971, dopu l'intrada del Mauro Pagani, möderann el nom in Premiata Forneria Marconi.

Dopu un pu de ann, el Faber naraa inanz a cunsideraa chest disch cume el meiur .

«"Te va de dìghe qual l'è el meiur de i to disch? " "Senza dübi te disi: La buona novella, l'è chel che l'è scriüü püssé ben, mei riüssii. " “Te'l seet che seri segür che me avariet respundüü: Tutti morimmo a stento? Perché chesta scernida?” “No, chel lé l'è un disch pulvarent, barocch, e desmenteghem no che suta el Barocch gh'era el pes de la Contruriforma…” [13]»
El Fabrizio De André cunt el pueta Riccardo Mannerini, che l'ha lavuraa insema a lü per l'album del 1968 Tutti morimmo a stento

Ind el 2010 el disch al sarà re-incidüü de la Premiata Forneria Marconi, cunt növ rangiamencc; el disch, ciamaa "A.D. 2010 – La buona novella", al ven fö ad avril.

El disch sücessiv, del 1971, l'è Non al denaro, non all'amore né al cielo, liver datament (sunaa insema al Giuseppe Bentivoglio) de i puesii de la Antougia de Spoon River, övra puetega del Edgar Lee Masters; i müsegh henn scriüü giò insema al Nicola Piovani. El De André in chel temp lé al cugnuss la Fernanda Pivano, tradütura e scritris che l'ha faa cugnuss in Italia la literadüra 'merigana e che l'ha faa la tradüziun de l'Antolugia di sepolcher indue la ciapa ispiraziun per l'album. Per tö via el prublema de la pagüra del cantautur a fàss intervistà, la Pivano l'ha nascundüü suta el lecc del De André un registratur e l'ha scriüü giò tüta la lünga cunversaziun che i dü hann faa sö Spoon River e sö i canzun del'album. Ind el 2005 el cantant Morgan ha püblicaa “Non al denaro, non all'amore né al cielo”, una növa versiun de l'album cunt di növ rangiamencc e un quai interval müsegal.

Chichinscì, cume l'ha cöntaa sö el Roberto Dané[14], l'ideia del disch l'è stada del Sergio Bardotti, che defacc l'è vegnüü a dré insema al Dané cume prudütur.

El Gian Piero Reverberi l'ha cöntaa sö chesta völta ch'el prugett l'era nassüü per el Michele, ins la scia de Senza orario bandiera, donca cunt i test elaburaa del De André e i müsegh del Reverberi, ma 'l prugett a l'è staa scargaa giò söl De André e donca el Reverberi (anca per un toch di so cuntrast cunt el Roberto Dané) a l'è staa pö dent e i müsegh e i rangiamencc i henn staa ingerlaa al Nicola Piovani. El co-autur di test, el Bentivoglio, al s'era presentaa cunt di test scriüü de lü, che i henn staa giüdegaa interessancc e che, dopu una prima culaburaziun in “Tutti morimmo a stento” (indue ha scriüü el test de “Ballata degli Impiccati”), i ha purtaa el De André per i test in chest LP e in chel che sücesiv.

El De André l'ha de spess duoraa di strümencc del Mediteraneo e medievai, cume al se ved in chesta foto autografada del 1975

Ind el 1972 la Produttori Associati, senza cunsültà l'artista, l'iscriv al Festivalbar cunt el bindel Un chimico (püblegaa sö 45 gir): el De André al ven a savé la növa de i giurnai e reciama una conferenza de pressa indue el deciara che «La cà discugrafega la m'ha trataa 'me una verdüra[15]. Apus l'intervent del patron de la manifestaziun, el Vittorio Salvetti, a se rüva a una cumudaziun: la canzun la ven metüda dent ind i juke-box, 'me al vör el regulament, ma 'l cantautur al s'esibiss no in tant che gh'è la final de Verona nianca in cas de vitoria (l'ediziun la ved vinsitris la Mia Martini cunt el Piccolo uomo).

Ind l'autün del stess ann l'è vegnüü föra un singul cunt do canzun tradüssüü del Leonard Cohen Suzanne/Giovanna d'Arco (bindei che i sarann pöi metüü dent cunt un rangiament devers ind l'album Canzoni del 1974).

L'album apus l'è staa, ind el 1973, Storia di un impiegato, un "concept album" indue el Giuseppe Bentivoglio, autur di test cunt el Faber, cönta sö la vita de un impiegaa dürant el magg del '68; el disch, piötost pulitegh, al ven tacaa de la pressa müsegal arenta al mövement di stüdencc, e inscì la ven fada la recensiun, per ezempi, del Simone Dessì:

«Storia di un impiegato l'è un disch tremend: el tentativ, del tüt andaa a tera, de dàggh un cuntegnüü "pulitegh" a un impiant müsegal, cultüral e linguistegh de bon tradiziunal, che'l gh'ha minga una quai stenta de renövament e de repensament autocritich: la canzun Il bombarolo l'è un grand ezempi de mancansa cultüral e pulitega[16]»

In tra i critich püssé fort gh'hem de regordà chela del Riccardo Bertoncelli, ch'al definiss l'övra 'me un disch baletös[17], a la fin fröst[18] [19] e chela del Enrico Deregibus:

«L'album l'è semper staa cunsideraa, anca del so autur, cume vön di püssé scunfundüü. La vena anarchega rebell del De André la gh'ha de fündess cunt chela marxista del Bentivoglio, e de spess i püncc de ünion e de cuntradiziun henn fin tropp evidencc. Defacc l'è l'ültem episod de la culaburaziun in tra i dü.»
(Enrico Deregibus)

Un'oltra recensiun negativa l'è chela de la Fiorella Gentile, cumparüda in sö Ciao 2001:

«La müsega dà'l nom a vargott che a toch la par la banda sonora de un film sö la mafia (cunt el sintetizater inscambi de la rebeba), de quaivölta chela de un thrilling del Dario Argento (cunt el bass che al reprudüss el bater cardiach), o ciapa in dré i ton a la Cohen e a la Guccini: ma a resta un prudütt elevaa, che al gh'ha minga pö el vecc incant.»

La crisi e i esibiziun del viv[Modifega | modifica 'l sorgent]

Quand ch'al ven föra Storia di un impiegato el Fabrizio 'l se tröva ind un mument de crisi prufessiunal e anca persunal (ind el stess ann al finiss definitivament el matrimoni cunt la Puny e 'l cantautur 'l taca sö una relaziun cunt una növa tusa, la Roberta (al scriaraa dü agn dopu la canzun Giugno '73[20] che la parla propri de lee), e la püblicaziun de un növ disch de re-make de vecc canzun faa sö per la Karim (cunt dü növ tradüziun de la müsega di Brassens, i dü canzun de Cohen vegnüü föra ind el 1972), intitulaa Canzoni, al darà inizi a la culavuraziun cunt el Francesco de Gregori.

Propri dürant i registraziun de chest disch chì, ind el stüdi arent l'è dré a registraa el so növ disch de sulista la Dori Ghezzi: l'è l'inizi de 'na növa e lünga relaziun. El 7 de desember 1989, dopu cincdes agn insema, el Fabrizio la tö mer. I henn anca i agn indue el De André 'l fa sö i so prim esibiziun del viv. Lavuradur che 'l se straca minga, perfeziunista in stüdi, el Fabrizio 'l fa fadiga a esibiss denanz de un püblich. Un mötiv l'è anca 'l problema a l'öcc sinister, un zich püssee seraa del dest, a caüsa de una ptosi palpebral che l'ha vedüü segütà anca una paralisi del nerv oculmutur, quand che l'era anc'mò un bagai, e che pöi l'ha pruvaa a cürà cunt un'operaziun chirurgega.[21]

El Sergio Bernandini, el patron de La Bussola, al taca sö a faa di pressiun perché 'l vör che 'l Fabrizio al fa di esibiziun ind el so lucal, e 'l cantautur al vör indré un cumpens de 300 miliun de lire. El De André donca el scerniss che l'è ura de mett de part la so südiziun (che 'l vincerà dumà cunt i agn) semp trincand sniapa.

El De André cunt el so fiöö Cristiano

Dopu la prima esibiziun del viv ind el 1975 a La Bussola de Marina di Pietrasanta, scumencia un tour cunt dü cumpunimencc di New Trolls: cunt chest grupp l'aveva giamò culavuraa ind el 1968 per i test del so disch Senza orario senza bandiera (Belleno e D'Adamo), e dü di Nuova Idea (Belloni e Usai). Ind la part de tour del 1976 a i quater se giönta anca l'Alberto Mompellio al viulin e ai taster. El cantautur el ven criticaa inscì ind el vulüm Liber Bianch in söl pop d'Italia:

«Da l'aria moca e penserusa, el Fabrizio De André ha destorciaa ind i ültem agn passaa el röl de cantautur impegnaa ma minga tropp, denunciand di situaziun indue ha faa un bun lavur dumà a nivel emutiv. Burghes de quand l'è nassüü, de aduziun e intent, el refüdava d'esibìss in püblich fin a quand i vendite di so disch han avüü un stracol: alura s'è esibit a la Bussola prima de cunfruntàss cunt tücc chei ch'aveven maiaa föra temp a scultà i so lagn. I mei-esibiziun di so bindei se sculten ins i rüv e i bregh, quand che un ghitarista che 'l cugnuss dü acord el vör trà sö l'amiss de una sbronza finida mal[22]»

.

El De André sdöciaa de i servizi segrecc[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'è propi in chest temp (per circa des ann, del 1969 al 1979) che 'l De André al ven cuntrulaa de i servizi segrecc talian e de la puluzia. Al s'è savüü dumà ind i agn nuvanta (i controll i eren descumenciaa apuus un so cunuscent, simpatiser del marxsim-lenism, l'era staa sdöciaa dürant i prim inchest sö'l massacher de Piazza Fontana.) Ind i agn sücesiv, pür catand minga föra i pröv de una so partecipaziun ativa a grupp pulitegh o extraparlamentaar, el De André al ven vedüü del SISDE un "simpatiser de i BR", menter quand che a compera insema a la mer Dori Ghezzi un toch de teren a Tempio Pausania, al ven cunsideraa un tentativ de fà sö un refugi per chei del mövement extraparlamentaar de sanestra.

Colaburaziun e sperimentaziun ind i agn Setanta[Modifega | modifica 'l sorgent]

El Fabrizio De André al Club Tenco cunt l'amis Léo Ferré ind el 1975

A partì del 1974, el De André l'ha tacaa sö di növ colaburaziun cunt olter müsicista e cantautur e a 'spluraa la prudüziun müsegal di autur american, apröf a chei frances. Ind i ann setanta el De André ha tradüü defacc di canzun del Bob Dylan (Romance in Durango e Desolation Row), Leonard Cohen ("It seems so long ago, Nancy", "Joan of Arc", "Famous Blue Raincoat" per l'Ornella Vanoni e "Suzanne") e 'l Georges Brassens (lavur che a portaraa a la sortida de l'album Canzoni del 1974). Ind el 1975 al lavura cunt el Francesco De Gregori, ind la scridüra de un fracch de bindel de l'album Volume VIII del 1975, indue se discüt de tematich esistenziai 'me el strös vers el mund burghes e i stent de cumünicaziun. Anca chest disch chì al scöt devers critich negativ, cume chela del Lello D'Argenzio, che al pensa che 'l De André el se sia dataa al stil del culega anca ind el möd de cantà[23].

Rimini (1978), dà inizi a la colaburaziun, che naraa inanz per un lüngh temp, cunt el cantautur verunes Massimo Bubola. Chest album al ghe figüra un De André esploratur de una müsega püssé stravacada, de spess de ispiraziun americana. I canzun parlen de atüalità e pulitega (El naufragg de una nav a Genua, Cua de Lüf) inscì cume tematich suciai (l'abort e l'omosessüalità) ed esistenziai ("Sally"). "Andrea" l'è vön di bindei püssé pupulaar de tüta la prudüziun del De André, che'l so co-autur Massimo Bubola al va inanz a insübì del viv dürant i so cuncert; püssé de una völta l'artista genuves - per ezempi ind el 1992, al teater Smeraldo de Milano - ha sunaa el bindel a lüs s'ciaraa sö, propi a vöré dì cume l'omosessüalità la gh'avia minga de vess mötiv de südiziun.[24].

Un' oltra canzun, “Rimini”, la ven ispirada a i atmusfer de I Vitelloni del Fellini, vön di capulavur del celeber regist. [25] Ind el 1978 la Premiata Forneria Marconi l'ha faa sö di növ rangiamencc de qualch bindel püssé impurtancc del cantautur genuves, insübend al De André, ind el principi ch'al vöreva minga acetà, un tour insema, che l'è partì el 21 december 1978 de Forlì e l'è andaa inanz per tüt el mes de genar 1979 [26]. L'operaziun la demustraa de vess pusitiva, inscì tant che el tour l'ha daa urigin a dü album live (i prim album Live del cantautur), tra el 1979 e 'l 1980, che i ha cugnussüü una volta riüssida de vendite, anca se el segond l'è minga riüssii a faa el “bis” di resültaa del prim. Qualch rangiamencc faa sö de la PFM i henn staa druvaa del cantautur fin a la fin de la so carera, Bocca di Rosa, La canzone di Marinella, Amico fragile, Il pescatore. Per chel che revarda Volta la carta o Zirichiltaggia del tour Anime Salve e M'innamoravo di tutto (i ültem cuncert) el De André l'era turnaa indré ai rangiamencc del disch del 1978.

El sequester[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ind la segonda part di agn setanta, quand che la so fiöla Luisa Vittoria l'è dré a nass, el De André al se stabiliss ind la so cà in Sardegna, che l'è a dü pass del Tempio de Pausania, insema a Dori Ghezzi, la so dona del 1974, pöi turüda mer ind el 1989.

La sira del 27 ogost del 1979, i dü i henn staa tacaa de l'anonima sequestri sardegnöla (in lumbaart pödumm anca dì: anonima de i sequester, un'organizzaziun criminal) e tegnüü presüner a i pendiss del Munt Lerno a Pattada, per vess lassaa liver dumà dopu quater mes (La Dori l'è stada livrada el 21 december, el Fabrizio el 22), apus el pagament del riscatt, de breegh[27] 550 miliun de lir, in grand part pagaa del pader Giuseppe.

Quand che pöi l'è staa intervistaa (el 23 december ind la cà del fredel Mauro) de un badalöcch de giurnalist, el Faber l'ha cöntaa sö un toch de la so esperienza («…ghe lassaven, de quai völta, restà a lüngh sligaa e senza garz. ») e l'ha avüü parol de pietà per i so carcerer («Nualter ghe semm vegnüü föra, menter lur i pödrann fal mai. »)[28]

Un quai mes apus el De André l'ha daa el semanal “Oggi” i diritt per la püblicaziun del memurial de la tacadüra: anca se a l'era la revista purtada inanz del Edilio Rusconi cunt vertament simpatii a destra, el De André l'ha acetaa la paga per la sortida del cönt. L'esperienza del sequester la s'è giöntada al cuntat giamò cunsulidaa cunt la realtà e cunt la vita de la zent sardegnöla, e al gh'ha ispiraa di canzun, scrivüü ancamò cunt el Bubola e cataa insema ind un album senza titul, sortii ind el 1981, cumünement cugnussüü 'me L'indiano per la fotugrafia ins la cuver del disch che figüra un nativ american. El fil che liga i var bindei l'è 'l paralelism tra el popul di pellerossa e chel sardegnöö.

De Crêuza de mä a Anime salve: agn Utanta – Növanta[Modifega | modifica 'l sorgent]

«Ombre de mori, mori de mainæ / donde ne vegnî, dove l'é ch'anæ?»
(F.De André-M.-Pagani, de Creuza de mä)
El De André in cuncert ind el 1980

Ind el 1980 el De André l'ha faa sö Una storia sbagliata/Titti, cunt di bindei (cugnussüü per la prima völta in CD dumà ind el 2005), i henn tücc dü scrivüü cunt el Bubola. El Faber l'ha regurdaa ind un'intervista sö Una storia sbagliata:

«Ind el test de Una storia sbagliata vöri regurdà el tragich fatt del Pier Paolo Pasolini. L'è una canzun sö cumissiun, forsa l'ünega che la m'è stada cumissiunada. La m'è stada quistiunada cume sigla per dü ducümentari-interquisiziun sö i morcc de Pasolini e de la Wilma Montesi

Ind el 1982 l'ha faa sö un'eticheta discografega (cunt el iüt de la Dischi Ricordi per la distribüziun): la Fado (el nom al ven de i leter al principi del so nom e de chei del nom de la Dori Ghezzi), cunt la qual la püblicheraa disch del Massimo Bubola, di Tempi Duri e propi de la Ghezzi.

Ind el 1984 la ven föra Creuza de mä, disch dedicaa a la realtà al mund del Mediterrani e per chest cantaa tüt in genues, cunt la grand culavuraziun del Mauro Pagani, ch'a vardaa i müsich e i rangiamencc. Chest disch chì al spartiss la carera del cantautur: apus chest album, el Fabrizi al vör cantaa pö in talian ma al vör fögalizà dumà söl genues. A partì de Creuza de mä el De André al mett la tenziun dumà suratüt in sö i minuranz lenguistegh (argument che aveva giamò tacaa sö a fruntaa quand che l'ha scrivüü giò Zirichiltaggia, ses agn a dré.) Creuza de mä l'è incö cunsideraa defacc un piöt angular de la world music e un grand pezz de tüta la müsega etnega.

Ma Creuza de mä l'è anca l'album che a livra el De André de i impustaziun vucai ereditaa de la tradiziun di chansonniers frances, ch'a ghe garantiss la libertà de espressiun tunal föra de chei regul de stil che aveva ciapaa del Brassens e del Brel.

In del 2004, de vint agn de la sortida de Creuza de mä, el Mauro Pagani al serniss de fà un tribüt al so amiss scumparüü sinch agn a dré, scrivend giò e cantand de növ lüü l'album. Ai set canzun uriginari del disch, el Pagani al ghe giönta dent, un bindel faa sö insema al Fabrizio e metüü dent ind l'album Le Nuvole e dü bindei scugnussüü, Quantas Sabedes, che l'è staa no metüü dent in Creuza de mä perché brüsaa apus l'inserziun ind la müsega de un film e Nuette, ciapaa de un frament de lirica greca mai desvelüpaa del tüt ind el temp del De André.

Ind el 1985 al scriv insema al Roberto Ferri el test de Faccia di cane per i New Trolls, cunt i quai al tö part cume autur al Festival de Sanremo 1985, tütavia vörend no vegnì fö üficialment cume autur[29].

Propi in chel ann al mör el pader e'l De André al möca de trincà alcolegh – ma minga de fümà – per una promessa ch'al gh'aveva faa un toch a dré. [30][31]

In del 1988 al lavura cunt el Ivano Fossati, cantand ind la canzun Questi posti davanti al mare (cuntegnüda ind l'album La piante del tè) insema al Francesco De Gregori e al Fossati.

Ind el 1989 al tö mer la Dori Ghezzi a Tempio Pausania, cunt el Beppe Grillo cume testimoni de nozz (el De André al sarà testimoni al matrimoni del Grillo cunt Parvin Tadjk [32]).

Pöi la descumencia la lavuraziun del so album a segütà, che al ven fö ind el principi del 1990: Le nuvole (1990) titul che (cume ind la cumedia de l'Aristofane che al gh'ha el stess nom) a s'parla di putencc che foschen el sul, al ved de növ la culavuraziun del Mauro Pagani per la scritüra di müsich (e de l'Ivano Fossati cume co-autur de dü test, , Mégu Megún e  çímma, del Massimo Bubola per el test de Don Raffaé e del Francesco Baccini per chel de Ottocento.) Cunt chest album chì el De André al turna in part al so stil müsegal püssé tipich, metendel apröf a i canzun in dialett e a l'ispiraziun etnega. A turna anca la critega de atüalità, specialment in La domenica delle salme e in Don Raffaè.

In tra el 1990 e 'l 1996 al lavura cunt devers autur, cume autur o interpreter: in tra chei regordem el Francesco Baccini ("Genoa Blues", un bindel spassiunaa per la so cità e la so squadra del cör, el Genoa, del qual el De Andrél l'è staa un grand fanategh), i Tazenda, el Mauro Pagani, el Max Manfredi, la Teresa De Sio, el Ricky Gianco, i New Trolls e el fiöö Cristiano de André ("Cose che dimentico").

Impurtant l'è anca la colavuraziun cunt "Li Troubaires de Coumboscuro" ind l'album "A toun souléi", indue el De André al tö part a la registraziun del bindel in pruvenzal antich "Mis amour", insema a la Clara Arneodo, la cantant solista del grupp, e al ghitarista Franco Mussida.

Ind el 1996 el De André lavura cunt el Alessandro Gennari a la scridüra del rumanz "Un destino ridicolo", del qual dudes agn apus el Daniele Costantini ha ciapaa l'ideia per el film "Amore che vieni, amore che vai"

El 26 lüj 1997, la Fernanda Pivano ghe dà al Fabrizio De André el premi Lunezia, metend in südiziun el cantant in tant che l'era dré a parla de lü cume "el pueta püssé grand tra tücc ind i ültem cinquanta agn in Italia", "chel dulz menestrell che per prim gh'ha faa le so proposte per de pacifism, de non-viulenza, de anticonformism", giöntand che "l'è mei, inscambi de dì che el Fabrizio l'è el Bob Dylan talian, dì che el Bob Dylan l'è el Fabrizio american". Un tender abrasc in tra i dü l'ha seraa sö l'event. [33].

I ültem contruvers[Modifega | modifica 'l sorgent]

Dürant l'estat 1998 el De André al s'esibiss ind una növa tournée in devers lucalità talian. El 13 agost 1998, dürant un cuncert a Roccella Ionica (RC), al dis chel a segütà metend pagüra e timur a la zent (3000 spetatur)

«Se ind i regiun del Süd Italia a ghe füdess no la criminalità urganizada, cume mafia, 'ndrangheta e camorra, prubabilment la desucüpaziun la saria debon püssé volta. Cume minim el des per sent püssé de chel de nünch.»

Apus al rebelot caüsaa e a i deciaraziun de prutesta e sdegn de part de var espunencc sindacai e pulitegh lucai e naziunai, el De André prima al rebatt:

«Cul cass che esageri. L'è paradussal el fatt che a gh'ho de descunfessaa, ma se i ghe füdess no i strutür urganizaa criminal forsa la desucüpaziun la saria al 25 per sent.»

e pöi al tanta de minimizà inscì [34]:

«A l'era vöna di me üsual prövucaziun. Vörevi dì che paradussalment la criminalità urganizada la tira giò el tass de desucüpaziun. In realtà a i urganizaziun criminai püssé vistus ghe meti dent anca chei che mì a ciami i "spa / ad" ciuè Società per Azioni a delinquere, ciuè chei de i tant atività che i par leset apus a i quai i se möven afaar losch e dent i quai nissön al s'è mai insugnaa de vardagh. Eco, prubabilment senza chest a rüvaremm adiritüra al cinquanta per sent di desucüpaziun. Insöma el sumers e l'ileset henn de una part el nost drama e de l'oltra calen in un quai möd el prublema de la desucüpaziun.»

Un quai cumentatur l'ha vurüü ciapaa chesta fras cume l'ültem "scandal" faa de un arista che ind el curs de la so carera l'aveva de spess lutaa cuntra el perbenism e i "bon maner" de chela stessa class burghesa de la qual a l'era part e che, a la so mort, l'avria usanaa ciamandel "Grand Pueta". Un quaivön l'ha tantà de defendel, disend che el De André al vöreva minga lodà la mafia, ma dà cunferma de una realtà de fatt, ciuè che tant impres i henn pruprietà de la criminalità urganizada, che in un quai möd dunca la gh'ha di impiegaa föra de lee.

L'ültem salüt tra la so zent[Modifega | modifica 'l sorgent]

Sant'Ilario (quarter in sö i ronch de Genua): una crêuza de mä

Apus el cuncert a Roccella Ionica, el 13 agost del 1998, el Fabrizio De André l'era in vià a fà un cuncert a Saint Vincent el 24 de l'istess mes. Tütavia dürant i pröv el De André al pareva rintronaa e minga a post: el riüssiva no a setàss giò o a 'mbrassà la ghitara cume al vöreva e al gh'aveva anca un fort mal al pett. El cantautur l'ha bütaa per aria la ghitara e l'ha mi'a faa el cuncert chela sira (i bijecc i henn staa pöi pagaa indré). Per dàggh un mötiv de chel che l'era sücedüü, un quai dé inanz al gh'è staa cataa un carcinoma pulmunar, che l'ha purtaa a mett fin del tüt a i cuncert.[35]

Malgraa el malann, l'è 'naa inanz a lavurà cunt el Oliviero Malaspina al disch de Notturni, prugett che l'ha mai vedüü la lüss[36][37].

El De André l'è staa recuveraa dumà a la fin de nuvember 1998, quand che pürtropp el malann a l'era a un stat avanzaa: l'è vegnüü föra de l'Uspital dumà el dé de Nadal, per pudé passà i fest a cà insema a la fameia, quand che i dutur uramai ghe daven de matt per salval.

La nocc de l'11 genar 1999, a i ur 02:30, el Fabrizio De André l'è mort a l' Istituto dei tumori de Milan, indue l'era staa recuveraa per el malann. Al gh'aveva 58 ann, l'era in vià a fàn 59 el sücesiv 18 febrar. I fünerai i è staa faa ind la Basilica de Santa Maria Assunta a Genua el 13 genar: insema al dulur de la fameiea gh'era anca una fola de püssé de desmila persun, indue i tören part estimatur, amis e zent de pulitega, cultüra e spetacul. [38]

«Gh'ho avüü per la prima völta el suspett che chel füneral, de chela manera, cunt chel'emuziun, cunt chela partecipaziun de tücc l'avria mai avüü e a lü el gh'avria ditt. A ghe avria ditt «Varda che ho avüü invidia, per la prima völta, de un füneral».»

Dopu la cremaziun, ch'a gh'è stada 'l dé a segütà al füneral, a l'è staa suteraa ind la fopa de la fameia ind el cimiter de Staglieno, apröf al fredel Mauro, al pader Giuseppe e a la mader Luisa Amerio.

«Al duveva minga naa via, al duveva no. L'è staa el püssé grand pueta che hem mai avüü.»
(La Fernanda Pivano – 13 genar 1999 )

El Fabrizio De André ind la memoria culetiva[Modifega | modifica 'l sorgent]

La butega-müsee Gianni Tassio, in via del Campo
«El De André l'è mai staa de moda. E defacc la moda, efemera per definiziun, la passa. I canzun del Fabrizio i resta.»

El De André l'è ancamò un fracch present ind la ment de la zent, che'l regorda cume "el cantautore di emarginacc" o 'l "poeta degli sconfitti" (pueta di scunficc).[39] I estimatur del Fabrizio De André amiren el curagg mural e la cuerenza artistega cunt el qual lü, ind la sucietà taliana del dopuguera, l'ha scernii de sutalineà i tratt nobii e üniversai di emarginacc, metendei del "ghett" de i indesiderabii e cunfruntand la so düra realtà ümana cunt la cativa cuscienza di so accusatur.[40] El senter del Fabrizio De André al gh'ha avüü inizi in sö el söl scunness ed ümid de la "creuza" de Via del Campo, slüngament de la famusa Via Pré, strada devetada dürant el dé per vess praticada dürant la nocc. L'è in chel ghett de ümanità tropp mandada indré e in segret bramada che i avaress tö corp i so ispiraziun; de ghett in ghett, de i prustitüt a i minuranz etnegh, passand per diseredaa, biger, bumbaröi e un'infinità d'olter figür. Ind la so antulugia de vincc, indue l'essensa di persun l'è püssé impurtant di aziun e del so passaa, el De André l'è rüaa a resültaa puetegh che incö i ghe vegnen grandament recugnussüü.

La discugrafia del De André l'è granda, ma minga assé cume chela de olter autur del so temp; pür tütavia al par memurabil per varietà e intensità. La ven nünch resümada in sücessiv recustrüziun filologich, tegnüü de la veva e de espercc tecnegh del sun che han scernii de mantegnì, ind i növ süporcc, i sunurità de i vecc LP. Fina ad adess i henn staa faa sö dü regolt, tüt dü in tripel CD, intitulaa "In direzione ostinata e contraria" e "In direzione ostinata e contraria 2". Un quaivön in tra i magiur cantancc e cantautur talian, ind el marz del 2000, l'ha regurdaa el Fabrizio De André cunt un cuncert celebrativ, al teater Carlo Felice de Genua, interpretand i so sücess püssé grand. De chel cuncert lé l'è staa faa sö un cd dupi, del titul Faber, püblicaa ind el 2003: i daner cataa sö i henn staa daa via in beneficenza.

La Premiata Forneria Marconi ha sunaa, e anca adess la suna cuncert ind i quai re-interpreta i canzun del De André, indue a se regorda la vantagiusa culavuraziun in tra el grupp e 'l cantautur.

A Genua, in Via del Campo, indue el labirint de vii cume ind un Suq mediuriental, ind el negozi de disch del Gianni Tassio, nünch tö del cumün de Genua, la gh'è föra la ghitara cunt la qual, forsa, el De André l'ha stüdiaa i test de i canzun de "Crêuza de mä". El strüment, la "Ghitara Estudio" n. 097 fada sö de l'artigian spagnöl Francisco Esteve ind el 1983, al ven metüü a l'asta per Emergency de la fameia un toch de temp dopu la so mort e cumperaa de i butegher del capulögh ligür, apus una düra lota per tirà sö el prezzi cunt un quai culeziunista: i cumerciant genuves i henn rüvaa a tirà föra 168 miliun e 500 000 lire, per ciapà la ghitara del De André.

El cavaa l'è staa druvaa de l' Emergency per l'edificaziun de l'uspital de Goderich, lucalità a la periferia de Freetown, capital de la Sierra Leone, strutüra sanitaria muderna e ünega in tüt el Paes, indue i paziencc i vegnen cüraa gratüitament e indue un repart al se ciama, defacc, "Via del Campo".

Nünch la butega de via del Campo, ind i lögh indue el cantautur l'avaria vurüü passà i so ültem ann, a l'è deventaa un müsee, e chi ve passa denanz al pö scultà i not di so canzun; tra l'olter, gh'henn in sö la vetrina i cuvertin uriginai di tücc i so disch, ma de febrar 2011 la butega l'è serada.

A Sarzana ind la pruvincia de la Spezia l'è stada dedicada una piaza al cantautur, inscì cume el piazzal denanz al növ center universitari de Asti.

Per ideia de la veva Dori Ghezzi e de la Fernanda Pivano l'è nada la Fundaziun Fabrizio De André Onlus che la gh'ha de mantegnì viva la memoria del cantautur.

Umagg[Modifega | modifica 'l sorgent]

El Fabrizio De André söl palch ind el 1984

El prim umagg "üficial" al De André l'è del 1995. De un'ideia de l'Adele di Palma de l'ann indré, per fà festa per el desem cumpleann de "Crêuza de mä", al ven püblicaa l'album "Canti randagi" indue vöndes artista che i eren dent per la grand part ind la müsega pupular gh'han faa sö la tradüziun e interpretaa ind i so lenguv regiunai i bindei del De André.

Ind el 1994 la Mia Martini l'ha registraa Hotel Supramonte e Fiume Sand Creek per el so album "La musica che mi gira intorno" (lmo: la müsega che la me gira intorna).

Ind el 1999 el Franco Battiato in el so album Fleurs al ghe mett anca dent, cunt una reinterpetaziun, i bindei La canzone dell'amore perduto e Amore che vieni, amore che vai (chest'ültema interpretada anca dürant el cuncert Faber amico fragile, ind el 2000).

Ind el 2000, gh'è staa un cuncert cumemurativ Faber, amico fragile, el 12 de marz al Teater Carlo Felice de Genua cunt, tra i tancc, l'Adriano Celentano, el Ligabue, la Fiorella Mannoia, el Vasco Rossi, el Roberto Vecchioni, el Zucchero, e del qual al ven pöi ciapaa l'album Faber, amico fragile. Ind el stess ann, el Renato Zero, l'interpreta La canzone di Marinella ind la so trasmissiun televisiva "Tutti gli zeri del mondo", in tant che a l'era dré a fà la registraziun anca per l'album cunt l'istess nom Tutti gli Zeri del mondo.

Ind el 2001 el Francesco De Gregori l'ha registraa Canzone per l'estate ind el so album Amore del pomeriggio, bindel del qual l'è autur per la müsega e part de i test.

Ind el 2003 l'Ornella Vanoni l'ha registraa Bocca di rosa per el so album Noi, le donne noi.

Cunt 2004 Crêuza de mä, rivisitaziun de Crêuza de mä (con la giönta de dü inedit de l'istess temp e de Mégu megún, ciapaa de l'album a segütà Le nuvole) el Mauro Pagani l'ha faa un umagg al De André, cunt el qual al gh'ha de spess lavuraa insema.

Ind el 2004 i Afterhours i meten ind l'EP "Gioia e Rivoluzione" la so interpretaziun de La canzone di Marinella.

Ind el 2005 al ven faa sö Le Nuvole, cuncert de tribüt al De André che gh'è staa el 10 lüi 2005 a l'Anfiteater de Cagliari. Püssé de cincmila persun in tra el püblich i varden i interpretaziun de i canzun e de i puesii de part de artista cume l'Antonella Ruggiero, el Morgan, el Massimo Ranieri, el Francesco Di Giacomo e 'l Massimo Ghini, in sö i not de l'Orchestra Internazionale Sarda. El cuncert al ven filmaa per Rai 1, che el trasmett des dé apus. De chì a inanz l'è staa mandaa in unda olter völt, anca in sö Rai International. De l'event al sarà anca scernii el DVD "Omaggio a Fabrizio De André".

Ind el 2006, al gh'è el cuncert tribüt "Buon Compleanno Faber" a Milan, indue la tö part, in tra i olter, la Patti Smith, la Premiata Forneria Marconi e la Cristina Donà[41].

I fan anca un umagg al De André el Morgan, cunt l'album Non al denaro, non all'amore né al cielo, remake de l'album cunt l'istess nom del Fabrizio De André vegnüü föra ind el 1971; la Loredana Bertè che la mett dent ind el so album Babybertè la versiun live deUna storia sbagliata, registrada cinch agn a dré al cuncert-tribüt del Teater Carlo Felice; i püiesFolkabbestia, che i registranCarlo Martello ritorna dalla battaglia di Poitiers ind el so album "25-60-38. Breve saggio sulla canzone italiana"; e i Giganti, che i regitran Il pescatore (cunt l'Enrico Maria Papes a la vus sulista) per el so album "Mettete dei fiori nei vostri cannoni".

In tra 'l 2006 e 'l 2012, la Patti Smith la parla de la registraziun de tri versiun in lengua inglesa de Amore che vieni, amore che vai, Fiume Sand Creek e Una storia sbagliata (chest ültem dü scriüü cunt el Bubola), cunt tradüziun cüraa del Shel Shapiro ]][42]; l'istess ex-leader de i The Rokes l'incid ind el 2007 "River Sand Creek" ind el so album "Storie, sogni e rock'n'roll". Tütavia la Smith la metarà no cover del De André ind l'album "Twelve" e gnà in chel apus, "Banga".

A desember del 2008 el Massimo Bubola al fa surtì l'album "Dall'altra parte del vento", indue al reved vöndes canzun scriüü in culavuraziun cunt el cantautur genuves.

Ind el 2009 el fiöö Cristiano De André l'ha püblegaa l'album "De André canta De André", indue al reprupus di canzun del pader cunt növ rangiamencc.

Ad avril 2010 la Premiata Forneria Marconi l'ha püblegaa "A.D. 2010 - La buona novella", una növa letüra cunt növ rangiamencc e la giönta de un quai intermezz strümental del 33 gir La buona novella del 1970.

A nuvember 2010 al ven föra "De André canta De André – vol. 2" cunt bindei sunaa ind la segonda tournée de fila del fiöö Cristiano De André.

Ind el 2010 el cantant Al Bano al mett dent ind el so album "Amanda è libera" la canzun "Ave Maria" (ciapada de La buona novella).

La prima sira del Festival de Sanremo 2014 el cantautur Luciano Ligabue al s'esibiss ind una muvent versiun de Creuza de mä, cume umagg per el cumpleann del cantautur genuves, el 18 febrar.

Tribute band[Modifega | modifica 'l sorgent]

Insema a i artista famus, anca 'na lünga linea de cantancc manch cugnussüü e, suratüt, de Grupp giuvanii, han registraa album faa per la grand part o propi del tüt de canzun del De André, de spess cunt resültaa 'pressabii. Ind i piazz e ind i teater de cità e de pruinsa i henn sentinaia i rapresentaziun che, tücc i ann, i vegnen dedicaa al müsicista. Tra i püssé cugnussüü interpreter e tribute band, gh'hem de regordà el Giorgio Cordini, i Khorakhanè, i Mercanti di Liquore, tücc a bun cünt cunt una so carera e un repertori autonum, insema a i cover del De André.

Premi Fabrizio De André[Modifega | modifica 'l sorgent]

A dü mes de la mort del cantautur, ind el 1999, al ven institüii el premi De Fabula in so unur, pöi renuminaa Premio Fabrizio De André, ch'al ven daa a chì, ind i devers branch de la cultüra, al sia staa capass de spantegà la cultüra ligür e specialment genuvesa föra de la regiun.

El premi al cunsist ind l'assegnament al vincitur de un quartar d'or (muneda un temp dupraa a Genua).[43][44]

El Fabrizio De André e la fed[Modifega | modifica 'l sorgent]

In tancc bindei el De André el fa vidé la so visiun religiusa. Giamò ind el so prim album Volume I, al mett dent bindei cume Preghiera in Gennario, dedicaa al süicidi de l'amiss Luigi Tenco, Spiritual, Si chiamava Gesù. Cunt el concept album La buona novella (1970) el cantautur al dedica tüta un'övra a la tematega, ümanizand i persunagg del Vangel e de i vangei apocrif. Riferimencc a la fed, a la religiun, gh'henn in möd dirett o indirett anca in olter bindei, ma l'è dificil descriv cunt següreza la visiun (prubabilment semp in evulüziun) del cantautur sö chesti tema, föra che per i so deciaraziun avert.

A bun cünt, el carater del De André vers l'üs pulitegh de la religiun, de i gerarchii eclesiastegh e de l'ipocrisia de la pruinsa ligür l'è de spess ironegh e fortement critich quand se cuntesta i cumpurtamencc cuntraditori, cume, per esempi, ind i canzun Un blasfemo, ''Il testamento di Tito, La ballata del Miché e ind i ültem vers de Bocca di rosa[5].

«Mì pensi de vess religius e la me religiusità la consist ind el sentìm part de tüt, anell de una cadena che la cumprend tüt el creaa e donca ind el respetà tücc i elemencc, anca piancc e minerai, perchè, per mì, l'equiliber l'è daa propri del benesser spantegaa in chel che gh'è inturna a nüm. La me religiusità la rüva no a recercà el principi, che se tì te vöret ciamàl creatur, regolatur o caos al fà minga diferenza. Tütavia a pensi che tüt chel che gh'hem intorna al gh'abia una so logega e chest l'è un penser al qual me tachi quand che sunt in dificultà, magari dand ghe i nom che ho imparaa de bagai, forsa perchè gh'ho minga assé frinch per cercàn di olter»

Dopu el sequester, la visiun religiusa del De André la gh'ha avüü una növa evulüziun:

«Dürant el rapiment la m'ha iütaa la fed ind i omm, propri indue gh'era no la fed in Diu. Ho sempre dit che Diu l'è un artifizi de l'omm, vargott de ütilitaristegh, una peza sö la nostra fragilità… Ma, tütavia, cunt el sequester vargott al s'è smöss. Minga che abia cambia ideia ma l'è segür che bestemià incö cume minim al m'a fà südiziun. [45]»

Un quai mes a dré de la so sparüda, ind el cuncert al teater Brancaccio de Roma ind el 1998, el De André l'ha faa chesti deciaraziun chì sö l'album La buona novella[46]:

«Quand che ho scrivüü la Buona Novella l'era el 1969. S'era donca, ind el mez de la lota stüdentesca e i persun manch atent cunsideraven chel disch lé cume anacrositegh […] E aveven no capii che la Buona Novella la vöreva vess un'alegoria: un paragon in tra i istanz de la revölta del '68 e i istanz, spiritüalment püssé levaa ma simil de un pünt de vista etigh-sucial, purtaa sura de un sciur, ben milanöfsentsesantanöv[47] agn a dré, cuntra i abüs del pudé, cuntra i suprüs de la autorità, in nom de un egualitarism e de una fratelanza üniversal. Chel sciur al se ciamava Gesü de Nazaret. E per mì l'è staa, e l'è restaa el püssé grand revulüziunari de tücc i temp. Quand che ho scrivüü l'album ho vurüü minga nà inanz in straa per mì dificilment percuribil, cume la metafisega o adiritüra la teulugia. Pöi ho pensaa che se Dio l'esistess no besognaria fàl sö, el che l'è propi chel che l'ha faa l'omm de quand ha metüü pé in sö la tera»
«Prubabilment ind "La buona novella" i persunagg del Vangel i perden un pu de sacralizaziun; ma mì pensi e speri suratüt a vantagg de una so meiur e magiur ümanizaziun»

Paternità ind i canzun[Modifega | modifica 'l sorgent]

Pegli

Lüngh tüta la propria carera el De André l'ha culavuraa, sia per la part müsegal che per la part testüal, cunt olter artista: i canzun del qual el De André l'è l'ünegh autur per el test e per la müsega, defacc i henn dumà vot.

In tüt, tütavia, i bindei indue al figüra cume autur, minga per forza ünegh, sia del test che de la müsega i henn 87. [48]. Ind i sitüaziun cume chel de La canzone dell'amore perduto, intermanent acreditada al De AndrP, la müsega l'è chela de un bindel del XVIII secul de Georg Philipp Telemann senza vegh faa nota ind i creditt (tütavia el bindel l'è al dé d'incö senza diritt de autur); el var anca per La guerra di Piero e Si chiamava Gesù, indue a la cumpusiziun al gh'ha lavuraa anca el Vittorio Centanaro, culavuradur del De André minga iscritt a la SIAE, ma che i resülten acreditaa dumà al De André; o ancamò El Fannullone e Carlo Martello ritorna dalla battaglia di Poitiers (1962), test che forsa l'è staa scrivüü interament del Paolo Villaggio[49], che tütavia l'ha no firmà el deposit SIAE, e Gordie, tradüziun taliana del De André de un bindel tradiziunal ingles e faa deventà pupular ind i stess agn anca de l'interpretaziun del Joan Baez. La zanzone del maggio l'è acreditada cume cant del magg frances, ma defatt l'è una rielaburaziun de un pezz del cantant Dominique Grange, che l'aveva dunada al De André, fand a manch de i so diritt d'autur. In giönta a i cover (cume chei del Georges Brassens, del Dylan e del Cohen e ai recuver de i tem müsegai e leterar avertament deciaraa cume umagg a i autur (cume el test de Smisurata preghiera, tö de Imprese e tribolazioni di Maqroll il Gabbiere de l'Álvaro Mutis o i bindei recuveraa de l'Edgar Lee Masters) gh'è anca Il re fa rullare i tamburi, acreditada al De André, anca se, in nota, l'è indicada cume rielaburaziun de una canzun pupular frances del XIV secul, mentra Hotel Supramonte al recuvera per la part müsegal Hotel Miramonti del culavuradur Massimo Bubola. Fila la lana l'è stada presentada cume «una canzun pupular francesa del sincdesem secul» che'l De André l'aveva cugnussüü per el Vittorio Centanaro, ma in realtà l'è stada fada sö del Rober Marcy ind el 1948 e interpretada del Jacques Douai ind el 1955.

Discugrafia[Modifega | modifica 'l sorgent]

El De André ind la cultüra de massa[Modifega | modifica 'l sorgent]

I över scritt[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Testimonianza in Gianni Borgna, Luca Serianni (a cüra de), La lingua cantata. L'italiano nella canzone dagli anni Trenta ad oggi, Roma, Garamond, 1994.
  • Fabrizio De André, Alessandro Gennari, Un destino ridicolo, rumanz, Torino, Einaudi, 1996.
  • Prefazione a Francois Villon, Poesie, Milano, Feltrinelli, 1996.
  • Fabrizio De André (cinch puesii de cinch olter test), Maura Cantamessa (sei calcugrafii), Luce, luce lontana, Bergamo, El Bagatt, ediziun a tiradüra limitada, 1997. Cunt un scritt del' Alessandro Gennari.
  • Fabrizio De André, Oliviero Malaspina, Notturni, 1999, scugnussüü.
  • Fabrizio De André, Come un'anomalia. Tutte le canzoni, Turin, Einaudi, 1999. ISBN 88-06-15306-4
  • Fabrizio De André. Tutte le canzoni. Cunt DVD. Liber cunt tücc i test cumentaa + DVD-Rom, Pag. 336. Mondadori editur, 2006. ISBN:8804554266.
  • Fabrizio De André, Una goccia di splendore. Un'autobiografia per parole e immagini, Milan, Rizzoli, 2007. ISBN 9788817011662

Ind el cinema[Modifega | modifica 'l sorgent]

La müsega del Fabrizio De André gh'è dent ind i film:

Recugnussimencc[Modifega | modifica 'l sorgent]

«[...] l'è mei, inscambi de dì che el Fabrizio l'è el Bob Dylan talian, dì che el Bob Dylan l'è el Fabrizio american. »
(La Fernanda Pivano, in tant che l'era dré a dagh el Premi Lunezia 1997 a Smisurata preghiera)
Premi Tenco
Altri premi

Ducümentari[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Emozioni - Fabrizio De Andrè de la Simona Ercolani, 2012
  • Che tempo che fa - Speciale Fabrizio De André, 2010, in ucasiun dell 70m cumpleann
  • Che tempo che fa - Speciale Fabrizio De André, 2009, a des agn de la sparüda
  • Speciale TG1 - Raccontando De André del Vincenzo Mollica, 2008, 63'
  • Effedia - Sulla mia cattiva strada de la Teresa Marchesi, 2008, 87'
  • Faber – del Bruno Bigoni e del Romano Giuffrida, 1999, 45'
  • Rai Radio 3, rubrica Storyville (De lünedé 12 a venerdì 16 genar 2009 da i ur 16:00 ai 16:30)

Filmugrafia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Riferimencc[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. Riccardo Bertoncelli (a cura di), Belin, sei sicuro?, cit., p. 44
  2. Riccardo Bertoncelli (a cura di), Belin, sei sicuro? Storia e canzoni di Fabrizio De André, Firenze, Giunti, 2003, pp. 16-18.
  3. Arturo Cattaneo e Donatella del Flaviis, Literary maps. A modular history of English literatures, Milano, Carlo Signorelli, 2002.
  4. Massimo Emanuelli, 50 anni di storia della televisione attraverso la stampa settimanale, Milano, Greco & Greco, 2004, Pag. 292
  5. 5,0 5,1 Livio Gatti Bottoglia, Non al denaro, non all'amore né al cielo, mensile Civetta, marzo 1999
  6. Intervista di Adriano Botta a Fabrizio De André, pubblicata su L'Europeo del 13 marzo 1969
  7. Michele Ceri; Claudio Sassi; Franco Settimo. Fabrizio De André-Discografia illustrata. Roma, Coniglio editore, 2006, p. 11.
  8. Cume cunferman i etichett di disch e i föi müsegai
  9. Per chel che nünch savem, a se el ven no scuvert un olter disch registraa prima, el prim concept album de la storia de la müsega taliana pö vess Diario di una sedicenne de laDonatella Moretti, vegnüü föra ind el 1964, segütaa de Vi parlo dell'America de Giovanna Marini, vegnüü fö ind el 1966 cume Le canzoni del West de Bobby Solo, pübblicaa un quai mes dopu. L'articul püblicaa ins Onda Rock del Claudio Fabbretti l'è, donca, minga atendibil
  10. Scoperto inedito di De André in inglese
  11. Belin, sei sicuro? Storia e canzoni di Fabrizio De André, 2003, editur Giunti, pag. 85, ISBN 978-88-09028-53-1
  12. Intervista fada del Riccardo Bertoncelli che gh'è dent in Belin, sei sicuro? Storia e canzoni di Fabrizio De André, 2003, editur Giunti, pag. 85, ISBN 978-88-09028-53-1
  13. Intervista fada del Doriano Fasoli e che gh'è denter in Passaggi di tempo, 2009, Coniglio editore
  14. Intervista fada sö del Riccardo Bertoncelli che gh'è dent in Belin, sei sicuro? Storia e canzoni di Fabrizio De André, 2003, editur Giunti, pag. 89, ISBN 978-88-09028-53-1
  15. Chesta l'è la fras che la ven in sö i giurnal de merculedé 26 avril
  16. Recensiun del Simone Dessì püblicada sö Muzak e restampada pöi ind el vulüm C'era una volta una gatta, "edizioni Savelli-Il pane e le rose", Roma, 1977, pag. 44
  17. Tradüziun del talian "verboso", cume al dis el Riccardo Bartoncelli. (El "baletöö" l'è un quaivön che'l parla tropp.)
  18. Un olter möd de dì "vecc", l'è püssé specifegh e püssé arent al talian "datato".
  19. Riccardo Bertoncelli (a cura di), in Belin, sei sicuro? Storia e canzoni di Fabrizio De André, 2003, editur Giunti, pag. 94, ISBN 978-88-09028-53-1
  20. Enrico Deregibus, Traccia biografica, püblicada in Riccardo Bertoncelli (a cüra de), Belin, sei sicuro? Storia e canzoni di Fabrizio De André, 2003, editur Giunti, pag. 54, ISBN 978-88-09028-53-1
  21. Articul de E. Ferri in "Anna" del 16 otober 1990.
  22. AA.VV., Libro bianco sul pop in Italia. Cronaca di una colonizzazione musicale in un paese mediterraneo, Arcana Editore, Roma, pag. 159
  23. http://www.viadelcampo.com/Intrepido_20.3.75_b5.jpg Arqiviad qé: [1]
  24. Presentaziun del bindel fada del De André el 19 genar 1992 Arqiviad qé: [2]
  25. Ind el sücessiv disch del viv registraa cunt la PFM, el De André el met dent una gaffe. Al püblich ghe parla di Vitellini (i büscìn) del Felloni (che in talian al gh'ha un riferiment a la parola “fallo”, che el vör dì üzel). Ma l'è no l'ünegh erur del disch. In tant che'l interpreta la “Sally”, el Faber al sustiüiss el vers “la me mader la m'a gh'ha dit: te gh'het de giügà minga cunt i strolegh ind el vald, cantand “la me mader la m'a gh'ha dit: te gh'het de giügà minga cunt i svizer ind el vald (in talian i dü termen i se sömeia: zingari per strolegh e svizzeri per svizer). cfr. FaberDeAndre.Com - Scritti su Fabrizio De André: Sally Arqiviad qé: [3]
  26. 1978-79 Arqiviad qé: [4]
  27. de circa
  28. Vus söl sequester del Fabrizio De André e la Dori Ghezzi Arqiviad qé: [5]
  29. Vito Vita, "New Trolls: l'Araba Fenice. Intervista a Vittorio De Scalzi]], sortida sö Musica Leggera, nümer 10, avril 2010, pagg. 42-55
  30. El De André l'ha dit: "La me droga l'è stata l'alcol, mì seri propri marciön fin al 1985. A trincavi dü bütei de whisky a dé, e chest breegh de quand che gh'avevi desdot ann, de quand che seri 'naa via de cà. A ghe sunt vegnüü föra perché el me pader, cunt el qual gh'avevi faa sö de növ un raport otim, in sö el lecc de mort al m'ha ciamaa e al ma gh'ha dit: "Insübissem una roba" e mì: "Chel che te vöret pà". "Möchela de bev". E mì, "Ma, ciuspa, propri chest te gh'eret de quistiunà?". Mì, praticament, gh'avevi el bücer in man. Ma ho prumess. E l'ho möcaa. (it: La mia droga è stata l'alcol, io ero proprio marcio fino al 1985. Bevevo due bottiglie di whisky al giorno, e questo praticamente da quando avevo diciotto anni, da quando ero andato via di casa. Ne sono uscito perché mio padre, con il quale avevo ricostruito un ottimo rapporto, sul letto di morte mi chiamò e mi disse: "Promettimi una cosa" e io: "Quello che vuoi papà". "Smetti di bere". E io, "Ma porca di una vacca maiala, proprio questo mi devi chiedere?". Io, praticamente, avevo il bicchiere in mano. Ma ho promesso. E ho smesso.)
  31. Giuseppe Cirigliano, Amico fragile Arqiviad qé: [6]
  32. Il trucco della signora Grillo
  33. De Andre' : quella volta ho copiato Prevert
  34. http://archiviostorico.corriere.it/1998/agosto/19/mafia_lavoro_Andre_dice_stupidaggini_co_0_9808195607.shtml "La mafia dà lavoro? De André dice stupidaggini." - Corriere della Sera, 19 agosto 1998]
  35. Enrico Marcoz, Non batté ciglio quando seppe del tumore
  36. I "Notturni", inedit del De André. L'övra che'l Faber l'ha mai scrivüü.
  37. L'ultimo album, ecco i testi inediti
  38. Una folla silenziosa per Fabrizio De André
  39. Fabrizio De André: il poeta cantautore dei perdenti e degli emarginati (di G.Aufiero)
  40. Le nuvole di Faber Arqiviad qé: [7]
  41. [8]
  42. Tgcom - Patti Smith, omaggio a De Andrè Arqiviad qé: [9]
  43. Premio Fabrizio De André - Homepage. URL consultad in data 27 febbraio 2013.
  44. Premio Fabrizio De André söl sit de l'Associazione De Fabula
  45. Citaa in L'amore sacro, l'amor profano – omaggio a Fabrizio De André, a cüra del Piero Ameli, BURsenzafiltro, Berghem, 2006. Alegaa al DVD Omaggio a Fabrizio De André, cuncert tribüt registraa el 10 lüj 2005 a l'Anfiteater Ruman de Cagliari. ISBN 8817012963.
  46. I se pöden scultà ind el DVD tö de la tournée
  47. uriginal: it millenovecentosessantanove
  48. Archivio della SIAE Arqiviad qé: [10]
  49. http://www.railibro.rai.it/interviste.asp?id=94 Arqiviad qé: [11]


Vus arent[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ligamm de föra[Modifega | modifica 'l sorgent]