Nedal

De Wikipedia
(Rimandad de Nadal)
Lombard Quell articol qì l'è scrivud in Lombard, cond l'ortografia Scriver Lombard.
L'adorazion dij Bergamin de un presev piturad del Francesco Landonio (1750, Italia)

El Nedal a l'è una festivitaa cristiana qe la g'ha in tema la nassida de Jesuu (qe i cristian creden 'me el fiœl de Dio), e un dì de festa cultural per qii qe è mia credents.

El dì cognossud 'me Nedal al ven festejad el 25 de December. A l'è vun di pussee importants dì de l'ann per i cristian, insema a la Pasqua, quand qe la mort e la resurezion de Jesuu i vegnen festejade. La stajon de preparazion del Nedal a l'è ciamada avent e la scomença una domenega puu o manc quater setemane prima del Nedal. El temp natalizzi al moca el 6 de Jener, el dì de l'Epifania.

El Nedal al ven festejad in tutt el mond tant 'me dì relijos o 'me festivitaa de i cristian e qii qe è mia cristian. I tradizion inn devers de paes a paes, ma asquas tute i g'ha dent una cena, far-g ai olter regai, nar a messa, e tœr part ind ativitaa publege compagne de cants di canzon tradizionai. Santa Claus a l'è una tradizion in vari pais del mond (in Italia l'è cognossud cont el nomm de Babbo Natale, qe in lombard al vœl dir Popaa Nedal).

El temp natalizzi al ven festejad durant l'invern ind l'emisfer nord, ind un moment de l'ann indè qe g'è semper staite, fin di temp passads, antige feste e celebrazion. Una quai tradizion del Nedal a l'è pussee antiga de la festivitaa d'incœ, o la ven de oltre tradizion q'i era no cristian, compagne del Yule.

I tradizion d'incœ del Nedal despess a meten a fœg el far-g regai, fruit de 'n penser materialista. La stajon perfeita indè qe i botege taca su a vend pussee (regai, majar, cartoline d'auguri, erbor de Nedal, e decorazion de Nedal) a l'è propi el mes prima del dì de Nedal. Tante colture manjen di dolç per Nedal, per esempi el panaton, el pudding, el Zelten, i milanesin o el bossolà.

Olter projets[Modifega | modifica 'l sorgent]