Claude Debussy

De Wikipedia
Lombard Quell articol qì l'è scrivud in Lombard, cond l'ortografia Scriver Lombard.
Musicista
NomClaude Debussy
Nassud22 agost 1862
Mort25 marz 1918
This box: view  talk  edit


El Claude-Achille Debussy (Saint-Germain-en-Laye, 22 agost 1862 –Pariji, 25 marz 1918) a l'è stait un composidor e pianista frances. A l'è considerad in França e ind el mond vun dei plussee importants composidor frances de semper e vun dei massim protagonista del simbolism musegal.

Segond l'opinion de numeros museg, intra el qual el Massimo Mila, el Debussy al vegn considerad vun dei principai esponents de l'insì ciamad "impressionism musegal", anca se el composidor al ne nega de vesser-n part, nonostant i ciare influenze simboliste del Verlaine e del Mallarmé. El Rudolph Réti al haa diit qe l'impresa del Debussy a l'è staita la sintesi de la "tonalitaa melodega" a bas monofonega cont i armonie, implunemanc deverse de qei de la "tonalitaa armonega".

Musicista stimad, intra i plussee grand autor de la musega francesa intra la fin del IXX sec. e i prim agn del XX sec., period qe al se spartiss in tri:


Biografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Casa natale di Claude Debussy a Saint-Germain-en-Laye
Cà natala de Claude Debussy a Saint-Germain-en-Laye (38, rue au Pain).

Nassud ind una familia de umei condizion de commerciants de porcellane, el Claude-Achille Debussy al g'haa i prim lezion de musega de la Antoinette Mauté, sorella del poeta Paul Verlaine e discreta pianista qe a la sussis pœ per far-l entrar al Conservatoire national supérieur de musique et de danse de Paris (1872-1884). Qì el jovin Debussy al studia pianofort cont el Antoine Marmontel e composizion cont el Ernest Guiraud. Despœ de la vittoria del prestijos Prix de Rome ind el 1884 cont la Cantata su L'enfant prodigue del Édouard Guinaud, al viv a Roma, a Villa Medici, intra el 1885 e el 1887, indovè qe al g'haa la manera de cognosser el Franz Liszt e al va in contat cont la musega del Giovanni Pierluigi da Palestrina e l'Orlando di Lasso, del qual al resta subit delbon entusiasta. Tornad indree a Paris, al frequenta Paul Dukas qe al heva cognossud agn prima e al principia la composizion dei Cinq poèmes de Baudelaire. Ind el 1888 al va a Bayreuth indovè al scolta Parsifal, Tristano e Isotta e I maestri cantori di Norimberga. Probabilment el so stil de composidor al riva a affinar-s propi a'l scoltar de œvre del Wagner e anca grazia a la cognossenza del Gamelan giavanes, scoltad a l'Esposizion universala de Paris (1889).

L'influenza del Wagner, e soratut del Parsifal, a l'è evidenta ind la cantada La damoiselle élue scrivuda intra el 1887 e el 1888 e ind i Cinq poèmes de Baudelaire terminads ind el 1889, intratant qe dei olter so bran de l'istess temp, soratut l'impostazion dei arie scrivude in sul test de poesie de l'amix Verlaine (Ariettes oubliées, Trois mélodies, Fêtes galantes), inn ind un stil plussee volubel, 'me se i fudessen part del quartet per arc in Sol minor (op. 10) ind el stil del César Franck (1893); in qella œvra qì a l'è present minga domà el drovar del modo frigio ma anca qell de oltre manere anc'mo pussee drovade, in particolar el mœd tonal intreg, per crear un'armonia qe la donda, qe luu a l'heva descovrid travers i œvre dei contemporani: el Mallarmé ind el Prélude à l'après-midi d'un faune, œvra per orqestra eseguida per la prima vœlta ind el 1894 e drovada pœ ind el 1912 per la produzion del ballet con l'istess nom del Nižinskij, e del Maeterlinck ind l'œvra Pelléas et Mélisande, scrivuda in larga manera intorna al 1893-1895, amalastant completada ind el 1902. Qei œvre qì i menen una fluiditaa ind el ritm e un color nœv per la musega ocidentala.

El 1890 a l'è una data importanta per el musicista; el so desideri de rinovament a l'è sotalignad del cambiament de la grafia de la firma e soratut del pientar lì del nom Claude-Achille qe luu al g'heva mai vorsud ben, al preferiva domà Claude. Al lassa la cà dei jenitor cont la decision, a la fin de l'ann, de andar a viver in cà de un amix e semper in qei mes qì al fa la cognossenza del Mallarmé qe al influenzeraa fess la soa concezion de l'art e la soa musega. Al principia in qell period qì la composizion de un quai dei soe œvre plussee importante, el Prélude à l'après-midi d'un faune e la suite bergamasque; inoltra al principia la soa prima vera relazion franca (stabela) cont la Gabrielle Dupont.

Debussy a Villa Medici a Roma, ind el 1885 (al center con la giaca bianca).

Vida privada[Modifega | modifica 'l sorgent]

El Debussy al g'haa una vida movimentada fess, soratut sentimentalment. A l'etaa de 18 agn al principia una relazion clandestina cont la Marie-Blanche Vasnier, mier de un ric funzionari staital parijin. La relazion la va innanz vot agn e la entra in crisi despœ de la vitoria del Debussy a'l Prix de Rome rivada el 28 jugn 1884; el prestijos concors al prevedeva la permanenza obligatoria ind la capitala italiana per duu agn; el musicista al viv a Villa Medici del 27 jenar 1885 a'l 2 marz 1887 e al va innanz a studiar e compor a l' Academia de França.

El Debussy ind la soa permanenza a Roma al visita anca tants sit arent a la capitala: diverse vœlte al visita Fiumicino e a l'è stait ospit del cont Primoli intorna a'l 1885. Al g'haa lassad una descrizion del so sojorn:

A sont stait a Fiumicino, el Primoli, vist qe a l'era a Pariji, al me haa offert la soa villa qe a l'è deliziosament sistemada. Fiumicino a l'è un sit affascinant indov i romani i vegnen a far-s i bagn a'l mar, indov a hoo jamò havud un piacevolissim sojorn. Lì a hoo havud una compleda solitudin: a l'è ciò qe a vœli per adess“.

Tornad a Pariji ind el 1887, al principia una tempestosa relazion de nœv (9) agn cont la Gabrielle Dupont ciamada Gaby, fiœla de un sart de Lisieux, cont cui al viv in Rue Gustave Doré, ind el XVII arrondissement; contemporaneament al se lega per un brev period a la cantant Thérèse Roger.

La storia cont la Dupont la va in crisi per l'infedeltaa del musicista e per la mancanza de danee, tant qe al g'è stait un tentativ de suicidi de part de la fomna; Gaby a l'era ind una quai manera anc'mo present ind la vida del Debussy quand luu al cognoss e al se invagiss de un'amixa de lee, Rosalie Texier, ciamada Lily, un'indossatrix de sartoria. Gaby la lassa definitivament el musicista e la intreccia una nœva relazion cont un banqier. El composidor al tœva 'me mier Lily ind el 1899 cont una cerimonia assee semplex a la qual i partecipen gnanc i jenitor dei duu. Nonostant la Lily la fudess una persona innamorada, pratega, direta e benvoluda de amix e collegi del marid, Debussy cont el temp al sviluppa una irritazion qe la cress ind i confronti de soa mier per via dei soe limitazion intellettual e de la soa mancanza de sensibilitaa e cultura musegala. Ind el 1903 el Debussy al cognoss la Emma Bardac grazia a'l so fiœl Raoul, qe a l'era alliev del musicista; la Emma a l'era mier del banqier Sigismond Bardac e, a'l contrari de la Lily, a l'era una fomna istruida, raffinada, brillanta ind la conversazion, musicista dilettanta e anca stimada cantanta. Ben prest el Debussy al se vicina a la Emma, per la qual al scriv el bran per pianofort L'isle joyeuse, e al abbandona la Texier, la qual disperada la tenta, 'me la Dupont, el suicidi, la se è sparada ind el pett in Place de la Concorde ind l'otober del 1904; la sopraviv, ma el proiettil al riman incastrad ind una vertebra per el resto de la vida.

El Debussy al g'haa havud de subir la riprovazion de la societaa civila de l'epoca e tants soi amix i se allontanen. El scandal provocad de qesta azion qì, al costrinj el Debussy e la Bardac (jamò incinta de luu) a recar-s segretament ind Ingiltera su l'isola de Jersey ind l'avril del 1905. La coppia la se sistema ind el Grand Hotel de Eastbourne, indov el Debussy al completa la suite sinfonega La Mer e al divorzia de la Lily el 2 agost. A jugn la vegn finalment pubblegada la Suite bergamasque cont el celeber Claire de lune. El Debussy e la Emma tornen a Pariji a fin settember, in temp per la nassita de la lor s'cieta Claude-Emma (l'unega fiœla avuda del compositor) el 30 otober. Ciamada affettuosament Chou-chou, la Claude-Emma a l'era la dedicataria del famos Children's Corner, una raccolta de ses bram per pianofort composta ind el 1908, ann ind el qual i soi jenitor finalment i se sposen.

I ultem agn[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ind el febrar 1909 el musicista al g'haa i primi sintomi de la malatia qe al 'l porta a la fin. Al torna ind Ingiltera, ma al g'haa de annullar un quai concerts jamò fissads e al se sent gnanc de assister a la rapresentazion del Pelléas et Mélisande al Covent Garden. Ind el 1910 al mœr el pader, el Manuel Debussy, e el composidor a n'è sincerament addolorad, anca se in realtaa i haveven mai scompartir tant su l'art e sui idee. Ind el istess ann el musicista al scriv el ballett Khamma e al tœva accords cont Gabriele D'Annunzio per la musega de scena de Le martyre de Saint Sébastien. Ind el maj 1912 al assist a'l ballett in sul so Prélude à l'après-midi d'un faune qe al crea scandalo e qe a l'è minga piaxud a l'autor. Successivament el Debussy al firma un contratt cont el Djagilev per un nœv ballett, Jeux, qe a l'è rappresentad el 15 maj 1913 dei Balletti russi. Durant l'estad al compon La boîte à joujoux ispirad de la fiœla Chou-chou. Semper afflit de problemi economegi, el Debussy al accetta de diriger concerts in Russia, a Roma, a L'Aja e a Amsterdam.

A'l s'ciopar de la Prima guerra mondiala el Debussy al se trasferiss cont la familia a Angers perqè al temeva l'avanzada dei todesc; ind el marz 1915 el composidor al perd la mader e poc despœ la suocera. Al se trasferiss pœ a Dieppe ind Normandia e donca a Pourville ind una villa metuda a disposizion de amix, al g'haa qì l'ultem period seren. A'l rientrar a Pariji, la malattia, qe la s'era aggravada, ge provoca tante sofferenzd e ind el mes de dexember 1915 el composidor al subiss un intervent qe al serv domà a ritardar i effett del mal; al vegn sotopost a radioterapia e trattad con morfina per el dolor. Ind el 1917 el Debussy al riess anc'mo a tegnir concerts per beneficenza, l'ultem a Biarritz el 14 setember.

La mort[Modifega | modifica 'l sorgent]

Tomba del Claude Debussy.

Claude Debussy al mœr a Pariji el 25 marz del 1918 ai 22 e 15 per el canqer del qual a l'era afflit de diversi agn, menter l'esercit todesc al bombardava la cittaa cont el cannon a longa gittada Parisgeschütz. A l'era domà vot mes prima qe la vittoria la vegniss deqiarada, in França. Ind qell moment la situazion militara francesa a l'era considerada de tants critega, e qesta circostanza la permet no qe ge fudess dait l'onor dei funerali de Stait, o de cerimoniose orazion a'l moment de la sepoltura, o celebrazioni dei soe œvre.

Ind el disperad clima bellic qe al se respirava a'l temp in França, la soa procession funeber la se tegn in manera svelta e sobria per i vie deserte de la cittaa fin a'l cimiter del Père-Lachaise; i ve partecipen minga plu de vent persone, intra el qual el Paul Dukas e l'editor Durand. Domà despœ de la fin de la guerra, vot mes despœ, a l'è stait possibel celebrar-n degnament la mort e poc despœ qe el so corp al vegn traslad ind el cimiter de Passy, dedree del Trocadéro, indov attualment al riposa tumulad insiema cont la mier Emma, morta ind el 1934, e cont la fiœla Chou-chou, la qual inveci la sopravviv a'l pader per gnanc un ann, de fait la mœr domà a tredex agn ind un'epidemia de difterite ind el 1919.

La França la haa, fin del principi, recognossud e celebrad el geni musegal del Debussy, cont onorificenze 'me vun dei soi plusse stimad fiœi. Del 1980 fin a l'introduzion de l'euro ind el 2002, el so volt al haa campeggiad in su la banconota de 20 franqi.

La mort del Debussy, 'me anca l'intrega prima guerra mondiala, i han coincis cont el period denominad Belle Époque qe la testimonia el sbocciar a Pariji de innovazioni, nœvi stili de vida e de nœve esperienze artistege.

El stil[Modifega | modifica 'l sorgent]

Satie & Debussy, Parigi 1910


La musega del Debussy la presenta influenze sia nazionale (el Charles Gounod, el César Franck, el Jules Massenet, el Gabriel Fauré), sia internazionale (el Fryderyk Chopin per el pianofort, el Modest Petrovič Musorgskij per l'antiaccademism e 'l Giovanni Pierluigi da Palestrina per l'arabesc). El Debussy, anca se al aprezava la musega del Wagner, a l'è stait, soratut per la soa avversion a'l titanism, un antiwagnerian comè la major part dei soi connazionali. Soratut despœ del so segond sojorn a Bayreuth al se slontana de la concezion wagneriana, perqè al dixeva qe de qella musega al podeva nasser no un ver rinnovament. Implunemanc a l'è arent a la soa musega per qell qe la riguarda la concezion del discors musegal avert e continuo; qest ind el Wagner al se volta cont la insì ciamada "melodia infinita", qe a l'è implunemanc vincolada a l'armonia tonala, menter ind el Debussy el descors musegal a l'è costruid cont imajini picinine balenants ind un continuo rinnovament, ma indipendenti intra de lor grazia a l'appogg a un linguagg armoneg minga vincolant e fait de espedients extratonali tendents a l'ambiguitaa, comè la scala esatonala (per toni intregi) ind la qual i rapports tensiodistensionali, per l'alternanza de tono e semitono, i vegnen manc, (perqè a l'è composta de intervalli inguali).

El stil del Debussy al oscilla al principi intra el neoclassicism (notevoli in qest sens i influenze del Rameau, del Couperin, del Frescobaldi, del Scarlatti e del Bach) e el romanticism in manera eclettega. La soa vera cifra la appar despœ dei frequentazion de l'ambient artisteg simbolista qe per luu a l'è stait verament una scœla. El simbolism, se a l'è fondamental per comprender l'evoluzion de la soa art, a l'è minga però sufficient a delinear completament la musega del Debussy. El composidor al scriveva i soe œvre per una soa intema necessitaa, grazia a'l rinnœvament del linguagg musegal a'l de là de ogne scœla o suggestion predefinida. La soa musega a l'è stringada, minga pomposa e colossala, al ponta a la manera dei impressionisti e dei simbolisti: comè lor el Debussy al ricerca l'innovazion ind l'esotism. El neoclassicism del Debussy al compie donca una sintesi intra estetega classega e modernism, grazia a un contrappont innovativ e a dinamege tant curade. Al privileja el color timbreg in su la linea melodega, al dovra preferibilment sonoritaa lievi e luminose (volte), al elabora una scritura ritmega estremament complessa, ma de l'andament fluttuos e sospes qe al reinventa la manera de sonar el pianofort.

Tante œvre del Debussy i se basen in sui proporzion de la sezion aurea, çoè in sul rapport a:b=(a+b):a, rintracciabel ind i astrat principi de simmetria musegala e aritmetega su la qual el composidor uxava basar i soe composizion. L'esempi plussee tipeg de qest rigor compositiv inn La Mer e Nuages.

Composizion[Modifega | modifica 'l sorgent]

Composizion per orqestra[Modifega | modifica 'l sorgent]

Composizion per pianofort[Modifega | modifica 'l sorgent]

Debussy a'l piano ind el 1893.

Debussy al scriv tanta musega per pianofort e al s’impegna a sfruttar tute i potenzialitaa timbrige e espressive del strument. I bran plussee importants cont cui principiar-n l'ascolt inn œvre qe, a a moda de Verlaine, i guarden a'l decor rococò cont modern cinism e perplessitaa (Suite bergamasque, 1890-1905; Pour le piano, 1901).

El so prim volum de Images pour piano 1904 - 1905 al evoca tonalitaa qe i seren rarament staite udite in lavorar dei soi contemporanei 'me a esempi fras qe i ricorden el rumor de l'aigua ind el prim bran Reflets dans l'eau o 'me l'omagg a l'influenza de Jean-Philippe Rameau ind una lenta e misteriosa danza de corte ind el segond bran Hommage à Rameau.

El Debussy al principia a associar la soa musega con impression visual de l'Orient, Spagna, paesagg, e olter, ind una sequenza de messe in scena de brevi bran. Al pœl vesser ascoltad ind el volum de bran cognossud 'me Estampes, compost ind el 1903 e qe al raggruppa bran opportunament intitolads, per esempi Pagodes qe la evoca una sensazion d'Orient e de magnifege pagode cont i lor solenn torrett. El segond bran in Estampes del titol La soirée dans Grenade al rammenta un'atmosfera spagnœla.

Anca ind la soa famosa Children's Corner per pianofort, qe al scriv per la soa amada fiœla qe ciamava Chou-chou, se suggeriscon suggestion de l'Orient cont una nœva ondata de influenza jazz ind el so bran Golliwogg's Cake-walk, menter Debussy al se divert ai spall de Richard Wagner cont una citazion de un tema del Tristano e Isotta.

L'ultem volum dei Études (1915) similment interpreta varietaa de stil e trame, 'me esercizi pianisteg, e al comprend bran qe sviluppen a l'estrem, forme irregolare 'me anca oltri influenzad dei lavorar del jovin Igor' Fëdorovič Stravinskij (presenza anca ind la suite En blanc et noir per duu pianoforts, 1915). La rarefazion de qei lavorar qì a l'è present anca ind l'ultem grupp de musege, i Trois poèmes de Mallarmé (1913), e ind la Sonata per flaut, viola e arpa (1915), nonostant la sonata e i bran simil, ricatturin anca el classegism inquisitiv de Verlaine. El grupp ds ses sonate a l'è bruscament interrott de la mort del composidor.

Composizion teatral[Modifega | modifica 'l sorgent]

Balletts[Modifega | modifica 'l sorgent]

El ballett Jeux (1912-1913) al g'haa un quai dei plussee bizzarr armonie e trame ind una forma qe la se mœv liberament a'l de sora del so spazio de union 'me motiv musegal.

Oltri successiv lavorar teatral, inclus i balletts Khamma (1911-1912) e La boîte à joujoux (1913), i seren staits totalment orqestrads de Debussy; Le martyre de Saint Sébastien (1911), musege de scena su test del Gabriele D'Annunzio, a l'è de ricordar per el sostegn a un'antiga atmosfera modala qe a l'era altriment sfiorada domà in brev bran per piano (per esempi La cathédrale engloutie).

Musega de camera[Modifega | modifica 'l sorgent]

Composizion coral[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Invocation
  • L'enfant prodigue (El fiœl prodij), scena lirega in 3 parts per sopran, tenor, bariton, cor ad libitum e orqestra
  • La damoiselle élue
  • Trois chansons de Charles d'Orléans
  • Noël des enfants qui n'ont plus de maison
  • Ode à la France

Composizion de vox[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Nuit d'etoiles
  • Beau soir
  • Fleur des blés
  • Mandoline
  • Trois poèmes de Stéphane Mallarmé
  • Trois ballades de François Villon
  • Le promenoir des deux amants
  • Trois chansons de France
  • Trois chansons de Bilitis
  • Proses lyriques
  • Fêtes galantes I e II
  • Deux romances I e II
  • Trois mélodies
  • Dans le jardin
  • Les angélus
  • Cinq poèmes de Charles Baudelaire
  • Ariettes oubliées
  • Musique
  • Quatre mélodies pour Mme Vasnier
  • Rondeau
  • Zéphyr
  • Paysage sentimental
  • Voici que le printemps
  • La belle au bois dormant

Riferiments ind la cultura de massa[Modifega | modifica 'l sorgent]

Grazia a la soa granda fama, el nom del Claude Debussy e in particolar el bran per pianofort Clair de Lune a l'è cognossud anca a qi a l'è minga appassionad de musega classega e a l'è despess present ind œvre de narrativa e cultura popolara. A'l triangol sentimental Texier-Debussy-Bardac, qe al g'haa fait calpor, a l'è ispirad el dramma teatral de Henry Bataille La Femme nue del 1908, qe al vegn pœ mess in musega de Henry Février.

A ge è stait intitolad el crater Debussy sul pianeta Mercurio.

Collegaments estern[Modifega | modifica 'l sorgent]