Nocturnes (Debussy)

De Wikipedia
Lombard Quell articol qì l'è scrivud in Lombard, cond l'ortografia Scriver Lombard.
Nocturnes
Manoscrit orijinal de la composizion orqestrala
Compositorel Claude Debussy
Epoca de Composizion1897-1899
Prima Esecuzion
  • 9 dexember 1900 (mov. 1-2)
  • 27 ottobre 1901 (intreg)
Publegazion
  • 1900
  • 1930 (version revista)
  • Forma
    OpusL. 91, CD. 98
    Organeg
  • orqestra
  • cor feminil
  • Moviments
    1. Nuages ("Nivole")
    2. Fêtes ("Feste")
    3. Sirènes ("Sirene")
    Durata25 menuds
    Dedegael Georges Hartmann (editor)
    Test
    This box: view  talk  edit



    Nocturnes, L. 91, CD.98, a vœlte Trois Nocturnes o Tri Notturn, a l'è una composizion impressionista, in tri moviments, per cor femminil e orqestra del Claude Debussy, scrivuda intra el 1897 e el 1899. Al se basa su poesie tratte dei Poèmes anciens et romanesques (el Henri de Régnier, 1890).

    Composizion[Modifega | modifica 'l sorgent]

    Trois Scènes au Crépuscule[Modifega | modifica 'l sorgent]

    Ciapom 'me pont de riferiments comments in lettere del Debussy e ind la biografia del Leon Vallas, jeneralment al se ipotiza qe la composizion dei Notturn la principia ind el 1892 cont el titol Trois Scènes au Crépuscule (Tre scene a'l crepuscol), un tritteg orqestral. Implunemanc, la mancanza dei manoscrits orijinali, al rend impossibel determinar se qelle œvre qì i fudessen verament legade ai Nocturnes.

    Trois Scènes au Crépuscule a l'è stait ispirad de dex poesie del Henri de Régnier intitolade Poèmes anciens et romanesques (publegade ind el 1890). El Régnier a l'era un poeta simbolista e o soe poesie i g'hann immajin ciare e associazion de idee onirege. Ind una letera a la Jacques Durand el 3 setember 1907, el Debussy al scriv "A sont semper plussee convint qe la musega, per soa natura, a l'è un quaicoss qe la pœl vesser minga proiettada ind una forma tradizionala e fissa, a l'è faita de color e ritm".

    El Debussy al podaris haver tacad a crear qell lavorar qì per uno spettacol previst a New York, promoss e sponsorizad del princip André Poniatowski, un banqiere e scrittor e un confident a'l qual el Debussy al se revoljeva despess in longe letere. L'esibizion de New York al consisteva ind la premiere de la Fantaisie per pianofort e orqestra del Debussy, completada duu agn prima, un'œvra tradizionala fess, in forma classega, una tradizion qe 'l Debussy ind i successiv duu agn al rifiuteraa e musegalment al se slontana (cont la conseguenza qe la Fantaisie a l'è staita mai eseguida o publegada ind el cors de la soa vida) e anca el so oratori sperimental La Damoiselle élue, de quater agn prima, gnanc'mo eseguid e i Twilight Scenes, qe 'l Debussy al dix a'l Princip qe i eren "prategament finide" anca se al haveva gnanc'mo scrivud nagot. L'accord sui concerts ameregani al va mal.

    El Debussy a l'era jamò dree a lavorar con difficoltaa a la soa œvra Rodrigue et Chimène, una biografia de El Cid; al s'era diit qe a la fin al heva s'ciepad la soa partitura compleda perqè al sentiva de podir plu scriver "qell tipo de musega" in "qell tipo de letteratura", ma el so biograf al dix qe luu semplicement al scond el so lavorar qe a l'è rimast in collezion privade.

    El musicista a l'era anca dree a lavorar a un olter tritteg orqestral ispirad a un ciclo de tri poesie de un olter poeta simbolista, el Stéphane Mallarmé, ciamad L'après-midi d'un faune, qe a l'era plu in linea cont el nœv stil musegal e l'ispirazion qe al cercava el Debussy. Al heva de fait domandad a 'l Henri de Régnier, uno streit collaborador del Mallarmé, de informar qest'ultem del so interes ind el voltar i soe poesie ind una nœva manera de espression musegale. El Mallarmé al se oppos con veemenza a la justapposizion de poesia e musega e a l'era fortement contrari a l'idea compositiva del Debussy, ma despœ de haver scoltad el Prélude intreg basad sul so prim poema, el Debussy evidentement al ge heva fait cambiar completament opinion, tant de esprimer el so stupor, in una profusion de eloji e amirazion ind una letera personala a'l compositor.

    Tri Nocturnes per violin solist e orqestra separada[Modifega | modifica 'l sorgent]

    Nocturne in Black and Gold - The Falling Rocket de una serie de dipints impressionists del Whistler

    Intratant Scènes au Crépuscule del Debussy, in su vers del Régnier, a l'è stait finalment completad cont el spartit per pianofort ind el 1893, ma prima qe 'l Debussy al havaris la possibilitaa de orqestrar-l, al partecipa a la prima esecuzion del so Quartet d'arc in sol minor a dexember, tegnud del Ysaÿe Quartet, diret del virtuos de violin belga Eugène Ysaÿe. Le Debussy a l'è stait colpid e lusingad de l'interess del Ysaÿe per la soa musega e al decid de riscriver i soe Twilight Scenes 'me un bran per violin solista e orqestra.

    Ind el 1894, despœ de haver completad el prim moviment del so tritteg del Mallarmé, intitolad Prélude (a "L'après-midi d'un faune"), al principia la ricomposizion dei Twilight Scenes, ind un nœv stil ispirad, al reintitola la nœva version Nocturnes, cont ispirazion a una serie de dipints cont el istess nom del James McNeill Whistler, qe a l'epoca al viveva a Pariji.

    A setember al descriv la musega del Ysaÿe 'me "un esperiment ind i diverse combinazion qe i se pœden haver cont domà un color: 'me sariss uno studi in grix ind la pitura". El dipint plusse famos del Whistler a l'era un retrad de soa mader intitolad Arrangement in Grey and Black No. 1. El Debussy al scriv la part orqestrala del prim dei tri bran domà per arc, el segond domà tri flauts, quater corn, tre tromb e do arpe e la terza per i duu raggruppaments insema. La prima version dei Nocturnes sœmeia vesser l'unega descrivuda; despœ al abbandona l'idea de l'arranjament per violin solista, perqè a l'era stait minga bon de convincer el Ysaÿe a sonar.

    Despœ de l'abbandon de Rodrigue et Chimène ind el 1893, el Debussy al principia subet a lavorar a un'œvra plu de so gust, Pelléas et Mélisande, qe la 'l occupa cont minga poc difficoltaa ind i successiv nœv agn, fin a la soa prima esecuzion el 30 april 1902. Insì, domà ind el 1896 al informa 'l Ysaÿe qe la musega per i Nocturnes a l'era prategament completa e al voleva anc'mo qe 'l Ysaÿe al sonass la part del violin solista.

    Ind el 1897, el Debussy al heva decudud de renonziar a una part de violin solista e ai grup orqestrai e de scriver semplicement tuts e tri i moviments per orqestra piena. Al lavota per duu agn ai Nocturnes e una vœlta al confessa al so amix e benefattor, l'editor Georges Hartmann, qe al trœvava plussee difficil comporr qei tri notturn orqestrai qì, qe un'œvrara in cinq atts. Per eguagliar la sensazion suscitada del success del bran Prélude à l'après-midi d'un faune al se indirizza invers un perfezionism eccessiv cont i Nocturnes. Despœ de haver lavorad in su la composizion per ben set agn, ind i qual al vend costantement e al cambia la soa strutura plu vœlte, al se aspettava qe la fudess a l'alteza dei soe grandios vedude d'avanguardia: "Adori la musega con passion e per quest a cerqi de liberar-la dei sterili tradizion qe la soffocan". Al dixeva: "A l'è un'art libera, qe la sgorga prorompent, un'art a ciel avert, un'art sconfinada 'me i elements, el vent, el ciel, el mar! La g'haa mai de vesser serrada su e diventar un'art accademega".

    Completament e ulterior revision[Modifega | modifica 'l sorgent]

    Una partitura completa del manoscrit dei Nocturnes a l'è staita firmada cont la data de completament del 15 dexember 1899. El manoscrit al porta una dedega a 'l Georges Hartmann, qe 'l hava sostenud finanziariament el Debussy a principiar del 1894. Publegad sota contrat cont l'editor del Hartmann, cont la sigla editoriala Eugène Fromont ind el 1900. Purtrop la partitura stampada la g'heva dexin de error.

    I prim duu moviments, Nuages e Fêtes, i inn staits eseguids in anteprima el 9 dedember 1900 a Pariji de l'Orqestra Lamoureux direta del Camille Chevillard. El terz moviment Sirènes al pœl minga vesser metud in scena perqè el cor femminil necessari a l'era minga disponibel.

    L'intreg lavorar a l'è presentad per la prima vœlta de la istessa orqestra e diretor el 27 otober 1901. Amalastant qeste esecuzion principiai i havesser ricevud un'accoglienza freida de part del publeg, i eren staite accolte in manera plussee positiva dei oltri musicisti. Una recension del Pierre de Bréville ind el Mercure de France a l'è staita voltada ind qella manera qì: "A l'è musega pura, concepida voltra i limits de la realtaa, ind el mond dei sogn, intra l'arqitetura semper in moviment qe Dè costruiss cont i cigere, i meravilios creazioni dei regn impalpabel".

    Per tants agn despœ de la lor publegazion, squas fin a'l dì de la soa mort, el Debussy al seguta a modificar la composizion, principialment cont cavezaments a dexin de error ind la soa copia de la partitura publegada, ma pœ cont cavezaments picinin de passaj e per revardar fondamentalment l'orqestrazion.

    Do de qeste partiture i esisten anc'mo, cont i cambiaments del Debussy in divers color de lapis e inqioster, e despes qei cavezaments qì i inn version contraddittori o semplicement alternativ. 'Me al dix el Debussy a'l direttor Ernest Ansermet quand qest'œltem al ge domanda qual i fudessen qei just: "A ne sont minga delbon segur; i inn tute possibilitaa. Ciapa qella partitura qì con ti e usa qell qe 'l te piax".

    El Debussy al seguta a modificar la composizion propi 'me al heva fait per i set agn precedent la soa publegazion, a vœlte semplicement minga soddisfad o a vœlte al pensava a un nœv esperiment ind el son, una nœva combinazion de color de timbri strumentai qe al heva nanc'mo sentid. Tants de qei cambiaments i inn incorporads ind una "version definitiva" publegada ind el 1930 del Jobert. Qesta version a l'è qella anc'mo eseguida incœ.

    Una version compleda qe la se rivolj a tante oltre "possibilitaa" del Debussy la vegn publegada ind el 1999 del Durand, edita e annotada del Denis Herlin. Un recensor al dix "in qesta nœva edizion critega dei Debussy Œuvres compleda, tute i domande plussee importante qe i riguarden l'istituzion de un test dei Nocturnes per l'esecuzion pratega i inn staite risolte con sicureza". El Herlin al haa accuratament ripercors e analizad quater stampe dei Nocturnes del Fromont, fin a'l 1922; i esisten partiture multiple del Jean Jobert intra el 1922 e 'l 1930. Version multiple de una partitura pesantement revista del Jobert i sortissen intra el 1930 e 'l 1964; un'edizion del 1977 del Peters de Lipsia e una partitura de studi del Durand.

    I Nocturnes i eren eseguide 'me ballet ind el maj del 1913, cont la Loie Fuller qe la ballava. I Nocturnes i inn considerads una dei œvre plussee accessibel e popolar del Debussy, ammirads per la lor belleza e perqè i hann anc'mo nœve possibilitaa e i stupiscon anca despœ de ripetuds ascolts.

    Moviments[Modifega | modifica 'l sorgent]

    I g'inn tri moviments, ognedun cont un titol descrittiv. L'intreg lavorar al dura circa 25 menuds. El Debussy al scriv una "nota introduttiva" per i Nocturnes e per çasqedun dei singol moviments, stampada ind el programma per la prima esecuzion compleda del 1901:

    «El titol "Nocturnes" al g'haa de vesser interpretad qì in sens jenerale e, plussee in particolar, in sens decorativ. Pertant, al intend minga designar la solita forma del Notturn, ma plutost tute i varie impression e i effets special del ciar qe la parolla la sujeriss".»

    I. Nuages[Modifega | modifica 'l sorgent]

    Accords de settima parallei

    Strumentazion[Modifega | modifica 'l sorgent]

    Segnatur de temp[Modifega | modifica 'l sorgent]

    Modéré – Un peu animé – Tempo I – Plus lent – Encore plus lent.[1]

    Note[Modifega | modifica 'l sorgent]

    «"Nuages" al rend l'aspet imutabel del ciel e 'l moviment lent e solen dei nigol, qe i se dissolven in ton de grix lejerment sfumats de bianc".»

    El biograf Léon Vallas al haa annotad i comments del Debussy in su la jenes de qest bran:

    «"Un dì, con temp burrascos, menter el Debussy a l'era dree a traversar el Pont de la Concorde a Pariji cont el so amix Paul Poujaud, al ge dix qe l'idea del lavorar sinfoneg "Nuages" la ge era venuda in ment ind un dì compagn: al heva visualizad quei nigol temporalesqe spazade via de un vent burrascos; una barca qe la passava, cont el so son de corn. Qeste do impression i inn regordade ind la languida succession de accords e del brev tema cromateg in sul corn ingles".»
    Tema


    Melodia Corn ingles, battute 5-8

    II. Fêtes[Modifega | modifica 'l sorgent]

    Fêtes al usa el temp de 15/8

    Strumentazion[Modifega | modifica 'l sorgent]

    • 3 flaut, 2 oboi, corn ingles, 2 clarinets (sopran) in si bemol, 3 fagots;
    • 4 corn (frances) a piston in fa, 3 trombe a piston in fa, 3 trombon, tuba;
    • 2 arp, 3 timbales in re bemol, la e mi, tonds, rullant;
    • arc: 1° e 2° violin, viole, violoncel, contrabbass.

    Segnatur de temp[Modifega | modifica 'l sorgent]

    Animé et très rythmé – Un peu plus animé – Modéré (mais toujours très rythmé) – Tempo I – De plus en plus sonore et en serrant le mouvement – Même Mouvement.

    Note[Modifega | modifica 'l sorgent]

    «"Fêtes" al da el ritm vibrant e danzant de l'atmosfera con improvvis luxnad. A g'è anca l'episodi de la procession (una vision abbalianta e fantastega), qe al traversa la scena festiva. Ma el sfond al riman assolutament el istess: el festival cont la soa fusion de musega e polver lumenosa qe i partecipen al ritm cosmeg".»

    Léon Vallas, ind la soa biografia, al seguta:

    «"El Debussy al seguta cont la piegazion a'l Poujaud qe i "Festival" i eren staits ispirads de un regord de la festa ind el Bois de Boulogne, con jent qe la guardava el tambur e 'l corp de corni del pas de parada de la Garde Nationale".»

    III. Sirènes[Modifega | modifica 'l sorgent]

    Strumentazion[Modifega | modifica 'l sorgent]

    • 3 flaut, oboe, corn ingles, clarinets in la, 3 fagots;
    • 4 corn (frances) a piston in fa, 3 trombe in fa;
    • 2 arpe;
    • cor feminil: 8 sopran, 8 mezsopran;
    • arc: 1° e 2° violin, viole, violoncell, contrabbass.

    Segnatur de temp[Modifega | modifica 'l sorgent]

    Modérément animé – Un peu plus lent – En animant, surtout dans l’expression – Revenir progressivement au Tempo I – En augmentant peu à peu – Tempo I – Plus lent et en retenant jusqu’à la fin.

    Note[Modifega | modifica 'l sorgent]

    «"Sirènes" al raffigura el mar e i soi innumerevol ritm e attualment, intra i ond arjentade del ciar de luna, al se sent el cant misterios dei Siren menter i riden e i passen".»

    El Whistler e 'l Debussy[Modifega | modifica 'l sorgent]

    El biograf del Debussy, el Léon Vallas, al haa affermad qe la descrizion del Debussy del moviment dei Siren al ge regordava Harmonies in blue and silver del James Abbott McNeill Whistler, al dix qe "El pitor a l'era vun dei preferids del Debussy e la lor art a l'è staita despess confrontada". I duu i eren influenze reciproge, cont el Whistler qe al prendeva in prestit del vocabolari musegale per dar un nom ai soe fot, menter el Debussy al cerniva i termin del pitor per intitolar i soe sinfonie.


    Arranjaments[Modifega | modifica 'l sorgent]

    El lavorar compled a l'è stait trascrivud ind el 1910 per duu pianoforts del Maurice Ravel e 'l Raoul Bardac (alliev e fiœlastr del Debussy) e eseguid per la prima vœlta ind el 1911. Fêtes a l'è stait arranjad per pianofort solista del pianista ingles Leonard Borwick e l'arranjament a l'è stait incis del Emil Gilels, intra i oltri. Fêtes a l'è stait anca trascrivud per un grand ensemble sinfoneg de fiads del Merlin Patterson e 'l William Schaefer.

    Note[Modifega | modifica 'l sorgent]

    1. Debussy, "Nuages" - Cor Anglais melody, bars 5-8