La mer

De Wikipedia
Lombard Quell articol qì l'è scrivud in Lombard, cond l'ortografia Scriver Lombard.
La mer
Covertina de la partitura de l'œvra, ind l'edizion del 1905.
Compositorel Claude Debussy
Epoca de Composizion1903-1905
Prima EsecuzionParis 15 otober 1905
Publegazion1905
Forma
OpusL. 109 / CD 111
Organeggranda orqestra sinfonega
Movimentstri
Dedegala Jacques Durand
Test
This box: view  talk  edit



La Mer, trois esquisses symphoniques pour orchestre o semplicement La Mer, a l'è un componiment musegal (opus L 109), del composidor frances Claude Debussy (1862-1918), de carater impressionista.

Principiada ind el 1903 in França, la composizion de La Mer a l'è staita terminada ind el 1905 ind el sojiorn del Debussy in su la costa inglesa de la Manica a Eastbourne. La prima a l'è staita eseguida a Paris el 15 otober 1905 de l'Orqestra Lamoureux sota la direzion del Camille Chevillard. L'œvra la g'ha havud no un bon principi, soratut per la bruta eseguzion, ma in poc temp a l'è diventada una dei œvre per orqestra del Debussy plussee ammirade e eseguide. La prima registrazion a l'è staita faita del Piero Coppola ind el 1928. A'l dì de incœ, La Mer a l'è largament considerada 'me una dei meior œvre per orqestra del ventesim secol.

Lista dei bran[Modifega | modifica 'l sorgent]

Un'eseguzion tipega la g'ha de vesser circa de 23-24 minuts. La Mer la se spartiss in tri moviments:

  1. (~09:00) "De l'aube à midi sur la mer" - Très Lent (Si Minor)
  2. (~06:30) "Jeux de vagues" - Allegro (Do Diesis Minor)
  3. (~08:00) "Dialogue du vent et de la mer" - Animé et Tumultueux (Do Diesis Minor)

Organeg orqestral[Modifega | modifica 'l sorgent]

La Mer a l'è un'œvra strumentada per una granda orqestra sinfonega qe la g'ha:

Precedents e fonts[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'imajin del mar, per el so vesser immens, volubil e misterios, de semper l'ha stimolad la fantasia de composidor e artists.

Una quai composizion musegala, prima de La Mer, qe l'ha 'me sojet el mar a l'è:

  • La tempesta de l'op. 18, fantasia sinfonega del Čajkovskij (1873)
  • La mer del Victorin de Joncières per sopran, cor e orqestra (1881)
  • Morye , fantasia per orqestra de l'Alexander Glazunov (1889)
  • La mer per orqestra del Paul Gilson (1892)

I composizion qe i hann 'me sojet el mar i droven modalitaa espressive compagne: per esempi, per esprimer la fluiditaa del mar e el so etern moviment, ind l'orqestra i arc i imiten la dinamicitaa del mar, cont la ripetizion costanta de sezion musegal, squas de i onde.

Ind la partidura del Debussy a trœvom minga semplicement la ripresa de idee musegai cambiade de la tradizion sinfonega e orqestrala, ma plutost la lor riproposizion cont un olter segnifegad: plu qe accostar-s a la sintassi jamò sperimentada, al trasforma e cambia el lor segnifegad orijinal.

Un quai studios l'ha ipotizad qe 'l Debussy l'habia drovad 'me risorsa creativa dei fonts pitorege. El criteg Edward Lockspeiser, per esempi, l'ha metud l'accent in su i parallelism qe l'ha individuad intra l'art compositiva del Debussy e la tecnega pitorega del Turner.

L'autor, de soraplu, ind i soe corrispondenze, al menziona despess el mar e el fassin qe l'aiva la esercita in su la soa creativitaa musegala e in su la soa sensibilitaa artistega.

Jestazion de l'œvra e prime eseguzion[Modifega | modifica 'l sorgent]

El prim accenn a la volontaa del composidor de scriver l'œvra al se trœva ind una letera a l'editor Durand, del 12 setember 1903:

«Violter a me dixii qe l'Ocean al bagna esatament i colline borgognone...! [...] Ma a hoo tants regords; qest al val plussee, a mè avvis, qe una realtaa del qual fassin al pesi jeneralment trop in sul voster pensier».

El fait qe 'l Debussy al sia in Borgogna, una rejon de la França centrala bagnada minga del mar, de lonj de la presenza efetiva de l'aiva, la g'ha de far stupir minga, perqè la volontaa de l'autor a l'è minga qella de tratejar una riproduzion realistega, ma de tratejar i soi regords in musega, cont l'imajin del mar atravers la memoria.

Ancaben l'esaltazion e l'interess suscitad ind el Debussy del pensier de qesta nœva œvra, la partitura la sarà minga ultimada fin a l'ann despœ.

Ind el jenar del 1905 el Debussy al cambia el titol del prim moviment e al modifega profondament el segond bran.

Consegnade i bozze, despœ de una profonda revision, i se avvien infin i procedure de pubblegazion ind l'agost de l'istess ann.

La prima esecuzion la gh'è el 15 otober del 1905 a Paris, per œvra de l'Orqestra Lamoureux sota la direzion del Camille Chevillard.

De Paris, indovè qe la vegn replegada, l'œvra la fa la soa prima apparizion a la Queen's Hall de Londra, a Boston, New York, Vienna, Berlin e a Torin ind el 1911 in occasion de un'esposizion internazionala.

Covertina[Modifega | modifica 'l sorgent]

La Paris dei prim agn del Nœvcent la cognosseva un'ammirazion prefonda per l'art orientala e per i so manufats, in partigolar qei japones.

El Debussy en riman prefondament estasiad: l'andava in cerca de stampe e ojets japones 'me i oltr artist del Japon e de l'Orient.

La covertina de la prima edizion a stampa de La Mer a l'è staita una stampa japonesa, La granda onda de Kanagawa del Katsushika Hokusai.

El Debussy al cernis minga domà de riprodur fedelment l'imajin, ma la cambia, vers a l'astrazion: al cava via de fait i barqe e de conseguenza l'element uman de la stampa e de la soa œvra.

I color de l'onda representada ind la stampa inn minga naturai, ancaben un quai segn essenziai i identifiqen ciarament el sojet. I linee del disegn inn estremament semplifegade: i obbligen e stimolan qi al varda la stampa a completar el scenari tratejad mentalment, cont l'aiœd de l'immajinazion.

A qella poetega qì de l'essenzialitaa del Hokusai al se conliga l'intenzion del Debussy: lassar qe 'l publeg al completi l'ascolt de la soa œvra individualment, qe al recostruisca çoè la soa musega cont l'aiœt de la memoria e de l'immajinazion, senza vincolar la fruizion de la soa musega con sqemi tradizionai o preconfezionads. Qesta particolara cernida donca la respond minga domà a la moda del japonism ind la Paris de qei agn, ma a l'è per el Debussy una sorta de conferma a la soa poetega.

El Debussy, qe al scompartiss pienament el concet de art elitaria, al preferiss far stampar a l'editor Durand un numer esigu de copie, cont la consegna domà a poc elejuds de un prodot de volta eleganza e refinidura editoriala.

La sujestion de l'aiva e la liquiditaa ind la musega del Debussy[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'element marin de semper al haa stimolad la fantasia e la creativitaa dei artisti per el sens de immensitaa e mister insondabel qe al comunega, per l'attrazion invers l'ignod e l'inconoscibel, per i soi confin sfumads e mutevoli.

Cont La Mer, el Debussy al sussis minga un obiettiv descrittiv, plutost al ricerca el mister, al dipinj la mutevoleza e l'incerteza, ma a l'istess temp a l'è mai esplicid ind el messaj qe al trasmet, perqè al spinj l'ascoltador a usar la memoria e l'immajinazion.

Per qei peculiaritaa qì, La Mer la apartegn minga a la musega a programma, ma nanca totalment a la musega assoluda.

Ind una lettera a l'amix André Messager del setember 1903 al se lej: «Lavori a tri sqizi sinfoneg [...]. Forsi savii minga qe g'havaria havud de intraprender la bella carriera del marinar e qe domà per cas a hoo cambiad strada. Implunemanc a hoo mantegnud una passion sincera per el mar.». A l'è important regordar qe el pader del Debussy a l'era stait in marina in joventuu e qe anca per el fiœl al se prospettava la possibilitaa de lavorar in sui nav; per qell motiv qì el Debussy a l'è sincerament affascinad del mar qe al attrae irresistibelment la soa sensibilitaa e creativitaa artistega, e al prœva ind i confronts de quest element natural una nostaljega simpatia.

I contats qe 'l Debussy al g'haa havud cont el mar ind la soa vida i inn staits numeros: per esempi, quand al se trœvava a Roma per haver vinciud una borsa de studi del Conservatori de Pariji, plussee qe vesser affascinad dei monuments de la cittaa, al vardava i spiaje de Fiumicin; al ved l'Ocean ind un sojiorn in Bretagna e ne reman profondament colpid (al conta in qell'occasion del tentativ de «voltar in musega el son del mar»); Pourville, inscambi, ind la França setentrionala, a l'è stait un sit dens de segnifegad per el Debussy, un rifuj quand al sentiva el desideri e el besogn de allontanar-s de la vida frenetega e mondana de Pariji.

Ind la Pariji dei primi agn del Nœvcent, el contest storeg-cultural ind el qual la nass l'œvra, qell qe al premeva ai artists a l'era minga l'imitazion de la realtaa, la descrizion realistega e aderenta al ver de la natura, quant plutost comunegar l'impression qe l'artista 'l g'haa de la realtaa, la percezion qe ne scaturiss. Donca la natura la diventa una risorsa fondamentala qe la ispira la concezion qe 'l Debussy 'l g'haa de la musega: «un'art libera, un'art d'aria averta, un'art a misura dei elements, del vent, del ciel, del mar».

Un amix del Debussy, el Robert Godet[1], al nota un quai somiglianz intra la concezion estetega del composidor e qella del poeta Verlaine; in particolar, al individua in tuts e duu i artists una forta predilezion per l'element de l'aiva, present ind i œvre dei duu.

Anca el studios Vladimir Janckélévitch[2] al individua la carateristega de la liquiditaa 'me peculiara ind i œvre del Debussy.

El Michel Imberty[3] al recognoss qe «L'aiva del Debussy la diventa l'autentega dinamega de la soa œvra. L'aiva la g'haa un'evidenza materiala sonora qe la fa in luu un arqetip fondamental del qual i proceden tuts i mutaments, i cambiaments e i forme».

El Jacques Viret[4], al recognoss l'importanza de l'aiva ind la poetega debussiana, al la connota 'me «un'estetega del sottil, del lejer, de l'impalpabel, del flessibel, del mobel».

L'importanza del rœl qe l'aivaa la g'haa havud ind la creazion artistega del compositor a l'è confermada dei studios, dei criteg, dei corrispondenze personali e dei œvre, qe i inn estrinsecazion de qella caratteristega qì, el sens de liquiditaa, ottenud cont specifeg procediments tecnig-musegal.

Analisi de La Mer[Modifega | modifica 'l sorgent]

La strutura[Modifega | modifica 'l sorgent]

'Me al osserva el Jean Barraqué, «El Debussy al haa cread un nœv concett formal, qe al se podariss definir 'me forma averta»."L'œvra", al seguta el studios," la se mœv ind un cert sens deperlee, senza el sostegn de un modell prestabilid" . A l'è evident l'intenzion del compositor de oppor un refiud ind i confronts de qualsessia sqema precedent o tradizional. De soraplu, al osserva el criteg, el svilupp e l'esposizion, sezion canonege de un moviment musegal e tradizionalment descompagne, in qell'œvra qì i conviven, i se confonden, i inn minga separade: la se haa la sensazion de un continu fluss de musega, indistint, costant, articolad ind un descors indipendent de qualsessia limit o imposizion formal.

La strutura, de conseguenza, la se presenta 'me estremament eterojenea, analizabela minga cont una vision tradizionala.

Amalastant la strutura de La Mer la appaia asistematega e indefinida, priva de stabilitaa, ind un cert sens liquida e mutevola, in realtaa, se se analiza cont plussee attenzion l'œvra, al se scorj ciarament un projet studiad e definid, basad su una "jeometria averta", 'me al la definiss el studios Andrea Malvano.

La strutura formala de l'œvra la se articola segond i principi de la musega assoluda: in aparenza al se nota nessun adeguament a forme o model preconfezionad. Coerentement ai principi bas de la musega assoluda, el Debussy al atua un process de desemantizazion, mutuad del simbolism letterari: al consist ind l'eliminar l'element extra-musegal de la soa musega; per esempi el Debussy al riflet minga i contest naturai evocads dei titol (çoè el passaj de l'alba a'l mezdì sul mar, i jœg dei ond e la dialetega intra el vent e el mar).

Oltre peculiaritaa de l'œvra i inn el cercar de stimolar continuament i regords e l'imajinazion del publeg cont l'esplicitazion minga ciara dei idee musegale; el confonder costantement dimension temporale descompagne, de lonj de la concezion del temp linear e l'estrema frammentarietaa dei bran.

Prim moviment: De l'aube à midi sur la mer[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'esordi de qell moviment qì al sœmeia respegiar ind i forme ritmeg-musegal quant a l'è stait trattejad del titol del bran: el moment de l'alba a l'è connotad cont timbri scuri, situad ind el rejister grav e ind el proseguiment del percors musegal al se haa l'impression de un'ascesa invers a'l mezdì, connotad, a'l contrari de l'alba, de timbri lejer, rapids, brillants.

La dimension temporala a l'è de essenziala importanza ai fini de l'analisi: el titol de qell bran qì al presuppon l'itinerari del sol de l'alba invers a'l mezdì; donca a ge saria un concet de temp linear, natural, compost de una sequenza de moments qe i se susseguen fin a'l mezdì, el pont de arriv.

Inscambi, l'itinerari musegal al se descosta tant del titol e al va in direzion opposta: el tessud al sœmeia discontinu e estremament frammentari; al tratteja minga un process linear. El Pierre Boulez al commenta con estrema acuteza qe «cont luu el temp musegal al cambia despess de segnifegad».

La minga-linearitaa la se realiza quand el descors musegal al torna nœvament a presentar episodi jamò esposts: ciarament a l'è minga una semplex repetizion de quant diit, ma a g'è una rielaborazion qe ind una quai vœlta la rend irrecognossibel el tema jamò scoltad.

I dimension temporale de present, passad e futur i inn minga separade nettament, i inn minga percepibel: el moment de l'alba e qell del mezdì i inn minga distints, ma i vegnen presentads 'me un uneg e continu episodi musegal. Per qest a pœdom dir qe el descors musegal a l'è in antitesi cont el titol, qe al implega un process natural travers un temp linear: el Debussy al delud i aspettativ qe el so titol al crea ind la ment del publeg e in manera complessa al adotta la concezion de temp minga-linear.

Segond moviment: Jeux de vagues[Modifega | modifica 'l sorgent]

El tema indicad del titol al haa havud estrema fortuna ind la cultura musegala de fin Votcent.

L'idea de l'onda la se recollega a un'entitaa estremament multiform, eclettega, mutevola, frammentaria.

Qest segond moviment qì al esordiss cont una granda vivacitaa timbrega: tut al tœva forma in manera frammentaria e imprevedibela, la se haa una forta impression de caos e desorden.

El mar e el so vesser vulnerabel, mutevol, al se riflett e al vegn espress cont un organeg qe al cambia despess forma, qe al mostra tante sfaccettadure: la melodia la seguta fluidament, indistintament, la lassa minga, apparentement, el temp a l'ascoltador per far sì qe el material al se fermi ind la soa memoria.

El bran, despœ de l'ajitazion timbrega e ritmega iniziala, gradualment la tend invers a la calma, invers a l'immobilitaa e la smorza l'ajitazion cont un volum del son plussee bass: al se haa donca una sorta de iter musegal de una situazion de estrem desorden a un rajunjiment de l'ordin ind la sezion finala.

Terz moviment: Dialogue du vent et de la mer[Modifega | modifica 'l sorgent]

In qest'ultem moviment qì, a g'è un fort rapport conflittual intra episodi caoteg e oltri majorment armonios: i caratteristege dominants i inn instabilitaa e irrequieteza.

L'aspett timbreg del bran al connota vividament una situazion climatega canjanta, mutevola, instabela.

Al vegn fœra ciarament a l'ascolt, un fort sens de caos; successivament, al se haa un reciam a'l tema cicleg del prim moviment qe al porta cont sé un prim nivel de ordin.

El ‘dialog' a l'è caratterizad de forts opposizion, de una conflittualitaa profonda. A g'è no un tentativ de part del Debussy de conciliar, mediar intra ordin e desorden: ogne nozion la vegn mantegnuda intrega, la vegn minga influenzada, la se haa una semplic coesistenza e justaposizion.

El spunt descrittiv offert del titol al vegn gradualment abbandonad per mœver-s in direzion formala, astratta: el discors musegal al seguta cont uno svilup unegament l'idea de tension e distension, segond i principi de la musega assoluda.

Claude Monet, Impression, soleil levant, 1872
Claude Monet, Marine, Pourville, 1881
Claude Monet, La promenade sur la falaise, 1882

Parallelism intra La Mer e tri quader de Monet[Modifega | modifica 'l sorgent]

El tema de l'aiva a l'è car a'l Debussy quant ai pitor impressionists: l'aiva a l'è mobila e riflettenta, i color i se sconfonden, i se mescolan intra de lor; i imajin qe i se crean i inn ambigue e mutevole.

Propi ind l'aiva el Claude Monet al individua el so filter per rappresentar la realtaa: a l'è ind el so rifless qe tuts i elements paesaggisteg - ciel, cà, arbor, imbarcazion, omen - i perden la lor nitideza e i pœden vesser dipints con confini sfumads.

Vun dei major studios del Debussy, el Jankélévitch, al pon a confront el compositor propi cont el Monet. Luu de fait al dix: «El Claude Debussy a l'è el musicista dei aive dormiente e stagnante insì 'me el Claude Monet a l'è el pitor; propi 'me l'autor dei Ninfee, luu al sorveglia i marezi, i calme opalescenze e iridescenze qe i tremolen in su la superfix a spegg dei vivai».[5]

A l'è possibel donca crear un parallelism intra la concezion de l'aiva ind el Debussy e ind el Monet travers l'œvra La Mer articolada in tri divers moviments o sqizi, e tri diverse œvre del pitor frances:

Ind tuts e duu i artist a pœdom notar con ricorrenza el tema del moviment ajitad dei ond, de la profonditaa e dinamecitaa del mar.

In ambits artisteg profondament divers, el Debussy e 'l Monet i g'hann i istess obiettiv de rajunger con tecneg ind un cert sens compagne: l'indefiniteza, el vago, i sfumatur, la riproduzion de l'atem qe al fugg e a l'è mutevol, la justapposizion de color e figure musegale, la frammentarietaa del tessud pittoreg e de qell musegal, la riproduzion in su la tela e ind la partitura minga de la realtaa ma de la sensazion qe l'artista al g'haa de la realtaa.

Ind el 1902 anca el criteg d'art Camille Mauclair al nota la sœmeianza artistega intra el Debussy e 'l Monet. Ind i pajine de la “Revue Bleue” al scriv qe «i mirabel paesagg del Claude Monet i inn domà sinfonie de ombre luminose, menter la musega del Debussy, fondada minga sul concatenament dei motiv, ma su l'energia qe la vegn fœra del pur accostament dei son, al va plussee arent singolarment a qei quader: se tratta de un impressionism de maqie sonore».

Reazion e judizi criteg[Modifega | modifica 'l sorgent]

Una fruizion complessa[Modifega | modifica 'l sorgent]

'Me jamò accennad, la volontaa del compositor a l'è lassar un ampi marjen de libertaa interpretativa a'l fruitor.

La Mer, de fait, al se presenta 'me un'œvra priva de intents programateg e de risorse letterarie esplicitament indicade: de lonj de la normala fruizion, qella a la qual el publeg de qell temp a l'era abituad, el Debussy al inaugura una nœva manera de percepir la musega. A l'è staita qesta qì una dei motivazion per la qual i giudizi criteg e i reazion i eren varie e a vœlte contraddittorie e per i qual el publeg al trœva complessa e difficila la fruizion de qesta musega 'astrata', anca in rapport ai titol qe inscambi i connoten un precis contest descrittiv-natural.

A g'è intra l'autor e 'l percettor una diatanza qe la ostacola la comprension del messaj qe 'l Debussy al intendeva esprimer cont qell'œvra qì.

Dei reazion negative e diffidents al se pœl evincer ciarament la complessitaa de una nœva poetega, qe la se fonda in sul lassar liber el fruitor senza guidar i soe impression, ma con incitazion a recostruir attivament.

Judizi criteg[Modifega | modifica 'l sorgent]

I primi criteg i acoglien tiepidament e plussee despes negativament l'œvra. La concezion estetega del Debussy de fait la tend invers una direzion diversa de qella tradizionala, cont una descompagnitaa intra aspettative del publeg e esecuzion de l'œvra.

El Pierre Lalo[6], sostegnidor e ammirator del Debussy, al affermava de sentir-s minga de denanz la natura, ma plutost de denanz a la soa rappresentazion e riproduzion: al percepiva ciarament l'artificiositaa del process musegal.

De un olter parer, ma minga positiv, a l'è el Jules Jemain[7]: al dix qe 'l Debussy «al haa fait dialogar el vent e il mar domà ind una lengua incomprensibela».

El Paul Dukas[8], inscambi, al pon l'accent in su la difficoltaa de percepir ind la musega corrispondenze cont i elements extra-musegali suggerids dei titol.

La se slontana l'opinion del Guillaume Allix[9], qe de una banda al concorda cont i giudizi precedents, al recognoss a'l poema una mancanza de rapresentativitaa, ma de l'oltra al considera qesta caratteristega 'me una qualitaa qe la connota l'œvra 'me espression de musega pura.

Cont La Mer el Debussy al seguta el so nœv percors esteteg, radicalment innovativ: poc i riessen a percepir-l e a comprender la nœva strada dervida del Debussy.

Oltri criteg, inscambi, i esprimen la sensazion de uno stimol a la fruizion attiva e individuala: el Debussy al vœl qe el scoltador, cont l'us de l'imajinazion e del regord, al recomponga i framments presentads in manera apparentementa asistematega, a'l fin de giovar-s de una ricostruzion qe la necessita de una percezion attiva; a g'è no una guida in tal sens a l'imajinazion, nessun limit interpretativ.

Influenze esercitade de La Mer e riprese in ambit extra-musegal[Modifega | modifica 'l sorgent]

La partitura orqestrala de La Mer a l'è primariament sojet de trascrizion per pianofort. El Debussy al completa, poc despœ de haver ultemad la partitura orqestrala, una trascrizion per pianofort a quater man: la fruizion domestega ind i salots parijin de bran sinfoneg e orqestral a l'era estremament domandada.

Ind el 1909, el André Caplet al trascriv La Mer per duu pianoforts distints; al esegue minga la composizione deperluu, ma a l'è aiœdad e controllad del Debussy. Rispet a la trascrizion a quater man del Debussy, qella del Caplet la risulta plussee densa per la cernida dei duu pianoforts: ind una quai manera al prœva a rifletter l'eterogeneitaa orqestrala de l'organeg de La Mer.

Se a spostom l'attenzion invers a l'ambit letterari, un ciar riferiment a l'œvra del Debussy la se haa in A la ricerca del temp perdud del Proust: la riflession su la musega ind el romanz a l'è ricorrenta e profondida. Intra tuts i personaj collegads a la musega, al vegn fœra segurament la figura de un musicista, el Vinteuil, su cui la critega la haa tentad i plussee disparade ipotesi e confronts per capir a qual compositor o musicista el Proust al se riferiss. La descrizion a l'intern del romanz del Settimino del Vinteuil la haa fait ricondur quest'œvra descrivuda a La Mer: el sojet de l'œvra del Vinteuil a l'è un'aurora mattutina e el paragon cont el prim moviment de La Mer, De l'aube à midi sur la mer, a l'è immediad.

El Antonio Zambelli, in su la musega de La Mer, al haa costruid un raccont del titolo "el cadò de la Laura". El raccont, entrad intra i finalisti del concors letterari nazional "Premi Bukowski 2016" a l'è stait inserid ind l'antolojia "Bukowski. Inedits de ordinaria follia. Vol.3", edita ind el giugn 2016 de la cà editrix Giovane Holden di Viareggio.

A proposit del mondo cinematografeg, La Mer a g'è ind nessuna pellicola famosa: la motivazion a l'è staita individuada del studios Andrea Malvano ind el caratter intrinseg de l'œvra, frammentari, instabel, adat minga a far de sfond a una scena. Al sarà però el concet de liquiditaa de la musega qe a g'è in La Mer a influenzar e fornir risors creative per i compositor qe i se accingeraann a comporr una colona sonora legada a'l tema de l'aiva e del mar: donca, indirettament, l'œvra la diventa una sorta de model ind i colone sonore 'acquatege'.

La musega a sojet marin del Nœvecent la g'haa ciar riferiments e debits invers a La Mer: al diventa un model indiscuss, una font essenziala, una risorsa anca per riprese esplicite. Un quai œvre e compositor[10] qe i hann attint a La Mer i inn:

Discografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ogne diretor al haa accentuad un aspet de La Mer ind la soa esecuzion e incision, cont interpretazion de l'œvra in manera orijinala:

Note[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. Robert Godet, Claude Debussy, in «La Semaine Littéraire», Ginevra, 13-27 aprile 1918
  2. Vladimir Jankélévitch, Debussy et le mystère, Neuchâtel, Editions de la Baconniere, 1949.
  3. Michel Imberty, Les écritures du temps : sémantique psychologique de la musique, Parigi, Dunod, 1981
  4. Jacques Viret, Debussy l'aquatique et Strawinsky le tellurique: éléments naturels et poétique musicale, in «Revue musicale de Suisse Romande», 1997
  5. Vladimir Jankélévitch, Debussy et le mystère (1949)
  6. «Le Temps», 24 otober 1905 (citad del Malvano, Claude Debussy La Mer, p. 41).
  7. «Le Ménestrel», 30 novembre 1905 (citad del Malvano, Claude Debussy La Mer, p. 41.)
  8. «La Chronique des arts et de la curiosité», 4 november 1905, p.280 (citad del Malvano, Claude Debussy La Mer, p.42).
  9. Bulletin français de la S.I.M., 15 febrar 1905 (citad del Malvano, L'ascolto di Debussy, p. 193)
  10. Trats del capitol 'I mil sens de la musega' del Claude Debussy La Mer del Andrea Malvano, present in bibliografia

Bibliografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • El Andrea Malvano, L'ascolto di Debussy: la recezione come strumento di analisi, EDT. 978-88-6040-516-6
  • El Andrea Malvano, Claude Debussy La Mer, Bologna, Albisani Editore, 2011. 978-88-95803-12-8

Sitografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Vox correlade[Modifega | modifica 'l sorgent]