Gabriel Fauré

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
Fauré in del 1905

Grabriel Urbain Fauré (frances: [ɡabʁijɛl yʁbɛ̃ fɔʁe]; Pamiers, 12 masg 1845Paris, 4 november 1924) a l'è stat un composidor e organista frances. Insema al Debussy, al Ravel e al Saint-Saëns, a l'è stat vun di grand musicist frances de la fin del XIX secol e del principi del XX secol, el so stil musegal l'ha influenzad tant composidor di so agn.

In tra i so pussee famos lavorà a gh'è Pavane,[1] Requiem, Sicilienne, nociurn per piano e i canzon Après un rêve e Clair de lune. Ancaben i i so pussee famos e pussee acessibel composizzion inn generalment i so prim, el Fauré l'ha componid tant di so oeuvre pussee considerad in di tard agn, cont un stil armonegament e melodegament compless.

Biografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Prim agn[Modifega | modifica 'l sorgent]

El Fauré el nass a Pamiers, Ariège, in del sud de la Francia, el quint fioeul del Toussaint-Honoré Fauré (1810–85) e de la Marie-Antoinette-Hélène Lalène-Laprade (1809–87).[2] Segond el biografer Jean-Michel Nectoux, la familia Fauré la gh'è del XIII secol in quella banda de la Francia.[3] La familia un temp a l'era una sostanziala proprietaria teriera, ma del XIX secol i so mez eren vegnud manch. El so nono patern, Gabriel, a l'era un becher el qual fioeul el vegn maister de scoeula.[4] In del 1829 i sgent del Fauré se sposen. La so mader a l'era la fioeula de un member minor de la nobiltà. Luu a l'era l'unegh in tra ses fioeul a havé talent musegal; i so quater fradel hann lavorad in del giornalism, in de la politega, in del esercit e in del servizi civil, e la so sorela la gh'ha havud una vida tradizzionala coma mier de un funzionari publegh.[2]

El giovin Fauré Fauré l'è stat mandad a viver cont una mader "adotiva" in fina a quand che el gh'heva quater agn.[5] Quand che el so pader l'è stat nominas diretor de l'École Normale d'Instituteurs, una scoeula de formazzion per maister, a Montgauzy, vesin Foix, in del 1849, el Fauré el retorna a viver cont la so familia.[6] Gh'era una capela arent a la scoeula, che el Fauré el regorda in de l'ultem ann de la so vita:

«Son cressud, un s'cet assee tranquil e ben educad, un d'una banda de gran belezza. ... Ma l'unega roba che regordi ciara debon a l'è l'harmonium in quella capela piscinina. Ogne voeulta che a podevi scapà andavi lì – e se divertivi. ... Hoo sonad atrocement ... nissun metod, senza tecnega, ma se regordi che a seri felis; e quell el voeul dì havé una vocazzion, alora a l'è una roba bella fiss.[7]»
young man in elaborate scholastic uniform with frock coat
Fauré coma student, 1864

Una vegia dona orba, che a l'era vegnuda a scoltà e dà al bagai un consili, la dis al pader de la predisposizzion del Fauré per la musega.[5] In del 1853 el Simon-Lucien Dufaur de Saubiac, de la Assemblea Nazzionala, l'ha sentud el Fauré sonà e e l'ha avisad el Toussaint-Honoré de mandàl a l'École de Musique Classique et Religieuse (Scoeula de Musega Classega e Religiosa), mej cognossuda coma l'École Niedermeyer de Paris, che el Louis Niedermeyer l'era 'dree a fà su a Paris.[8] Despoeu de havégh pensad su per un ann, el pader el mena el fioeul de noeuv agn a Paris in de l'otober 1854.[9]

Note[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. Faure, Gabriel. (1913). 'El Gabriel Faure el sona Pavane, Op. 50, 1913 Welte Mignon registrazzion.'. YouTube.
  2. 2,0 2,1 Duchen, p. 13
  3. Nectoux (1991), p. 3
  4. Duchen, p. 12
  5. 5,0 5,1 Nectoux (1991), p. 4
  6. Duchen, p. 2
  7. Fauré in 1924, quoted in Duchen, p. 14
  8. Nectoux (1991), p. 5
  9. Nectoux, Jean-Michel. "Fauré, Gabriel (Urbain)", Grove Online, Oxford Music Online, accessed 21 August 2010 Modell:Subscription

Ligam de foeura[Modifega | modifica 'l sorgent]