Australia

De Wikipedia
(Rimandad de Aüstralia)
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
Australia
Australia - Bandera Australia - Stema
There's NOTHING like Australia
Australia - Localizazion
Australia - Localizazion
Daits aministrativ
Nom intreg Commonwealth de l'Australia
Nom ofiçal Commonwealth of Australia
Lengue ofiçai nissuna
Capitala Canberra
Politega
Forma de govern monarchia custituzzional federal
Capo de Stat Carl III del Regn Unid
Capo de Govern Anthony Albanese
Superfix
Totala 7 692 024 km²
Popolazion
Totala 26 473 055 ab.(31 marz 2023)
Densitaa 3.44 ab./km²
Jeografia
Continent Oçeania
Confin Indunesia, Növa Zelanda, Papua Növa Guinea e Timor Est
Fus orari UTC+10
Economia
Valuda dollar australian
PIL (nominal) 1 675 418,67 milion de USD (2022)
PIL pro capite (nominal) 54 348,23 USD (2019)
Varie
Codex ISO 3166 AU, AUS, 036
TLD .au
Prefiss tel. +61
Sigla autom. AUS
Inn nazional Advance Australia Fair
Evoluzion storega
Proclamazion 1º genar 1901
 

L'Australia (nom ofizzial: Commonwealth of Australia) a l'è un paes de l'Oceania, con capitala Canberra, anca se i cità pussee popolos, grand e important a inn Sydney, Melbourne, Brisbane, Perth e Adelaide. A l'è el sest paes al mond per grandezza, cont una superfis de 7.741.220 km² e una popolazzion de pussee de 25 milion de persone, che viven per la pupart in sui coste. El paes a l'è spartid in Stat federad e territori, ognedun cont i so podé.

Etimologia[Modifega | modifica 'l sorgent]

El nom del paes el vegn del latin australis, o ben meridional, per via de l'espression latina "terra australis incognita" (=terra meridional descognossudaa) che l'indicava un imaginari continent che 'l ciapava denter squas tut l'emisfer austral. El termin latin el vegn poeu del gregh αυστηρός, o ben gram, succ, perchè atigament el nom l'indicava l'ora, un vent che 'l bofa de sud.

Geografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'Australia del satellit

L'Australia a l'è in de l'emisfer austral, serciad de l'Ocean Pacifegh a est e de l'Ocean Indian a ovest e a sud, a nord del Mar de Timor e del Mar di Arafura e del Mar di Corall in del nord-est, inscambi a sud de la Granda Zoca Australiana e a sud-est del Mar de Tasman. De sorapu a nord, la Terra de Arnhem e la penisola de Capo York formen la Zoca de Carpentaria. L'Australia a l'è fada su del Mainland o ben la part continental o l'isola principal, cont i Stat del Noeuv Galles del Sud, el Victoria, el Queensland, l'Australia Ocidental e l'Australia Meridional; el Stat insular de la Tasmania e di olter isole minor, 'me i Isole Cocos e Keeling, l'Isola de Nedal, l'Isola Norfolk, l'Isola de Lord Howe, l'Isola Macquarie (ritenuda part de la Tasmania) e l'isola Heard. Canberra la reclama anca el Territori antartegh australian cont i so bas.

Popolada di aborigen per pussee de 40 000 agn, a l'è stada colonizada del Regn Unid a partì del XVIII secol. I australiani, a inn un popol multietnegh, con minga domà aborigenen e europee, ma anca asiategh e american.

Organizazzion politiga[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'Australia a l'è una monarchia parlamentar federal del Commonwealth, el re a l'è el Carl III, inscambi el prim minister a l'è l'Anthony Albanese (del 2022).

Alter proget[Modifega | modifica 'l sorgent]