Pagina principala
|
![]() Vos in vedrinaEl pH a l’è ‘na grandèzza fisica che l’indica l'acidità (oppur la basicità) de on gas e de on liquid. El sìmbol "pH" a l’è staa inventà in del 1909 del chimich danés Søren Sørensen Il tèrmen p (operadór) a l’è el sìmbol de dò operazion matemàtich in su l’attività del cation ossòni in soluzion acquosa: a se fa innanz el logaritm in base 10 de l'attività e poeu a ghe se mètt el sègn men denanz. Per i proprietà di logaritm, a s'ottèn el medésim risultàa anca cont el calcolà el logaritm del reciproch de de l’attività di ion ossòni. Donca a se definiss inscì: indoe aH+ la rappresenta l'attività di catión ossóni. L'attività di ión ossòni a l’è ‘na grandèzza senza unitàa de misura, defàtt a l’è definibil inscì in tèrmen de concentrazion molar di ion ossòni: )
‘doe a l’è la concentrazion molar di catión ossòni, l'è la concentrazion molar unitaria (misa dent domà per fa de manera che l’argoment del logaritm el sia senza unitaa de misura) e a l’è el coefficient molar de attivitaa, on parametro senza unitàa de misura che ‘l misura i deviazion de la condizion ideàl caosàd soratùtt di interazion elèttrostatich intrai ion in soluzion. El coefficient de attività el tend a l'unità (e donca l'attivitàa la se vesina a la concentrazión molar di cation ossòni) per di soluzion acquos slongàd assée (≤ 0,1 mol/dm³). In quèj condizion chì, l'equazion de prima la pò vèss semplificada inscì: Ancabén el sia minga giust del ponto de vista matematich, a l’è d’usanza, per resón de curtèzza, de tralassà l’indicazion de la concentrazion unitaria ind l’argoment del logaritm (ma cont el suppònn comunque la soa presenza) e scriv el pH domà in quèlla manera chì:
De convenzión, el pH di soluzion acquos l’assumm di valór infra 0 (acidità màssima) e 14 (basicità massima). La condizion de neutralità la corrispónd al valór de mèzz, 7, tipich de l'acqua pura a 25 °C. El pH el poò vèss misuràa per via elèttrica, cont el sfruttà el potenziàl creàa de la differenza de concentrazion de ion idrògen in su i du lati de ‘na membrana de veder (vedée peaccàmeter), oppùr per via chimica, cont el sfruttà la capacità di quaj sostanza (ciamada indicadór) de cambià el sò color in funzion del pH de l'ambient 'ndoe l'è. De nòrma, chi sostanz chì hinn doperàd in soluzion, compagn per esempi de la fenòlftaleina e ‘l bloeu de bromotimòl. Despèss i indicadór vegnen doperàa anca sora di band de carta ( i inscì ciamàd "cartinn indicadór universàl"), che cambien el sò colór quand che vegnen pocciàa denter in di sostanz àcid o basich. L’esempi pussée comun a l’è quèll di " tornasól", de colór roeusa in ambient àcid e azur in ambient alcalin. (Innanz)
![]() Te 'l savevet che ...![]() La fontana de Antescolis la se troeuva arent a la porta posteriora de la basilica de santa Maria Magiora de Bergom, ciamada de la Fontana, in via Arena. La fontana l’era vun di lavatoi antigh che l'è probabilment del XII secol e la ghe dava el nom a la vicinia citadina. La fontana e la vicinia a eren manzonade di nodar come di sit per la rogazzion de tanti at notaril a trovàss apress al tribunal. I vicinie a inn nassude per di reson purament religiose e con l’andà del temp inn deventade la division in rion de la cità e n'hann agevolàd l'aministrazzion desgià che i vicini gh’haveven de sotostàgh ai regolament del comun. Toveven el nom di varie gese che eren anca el post indove se riuniven i vicini per elensger i sò aministrador. L’unica che a Bergom la gh’haveva nò questa caratteristica chì, l’è quella de Antescolis, anca se l'era intra quei pussee importante grazzie a la sua posizzion al carrobi intra i diverse vie che conlighen Bergom de sora con Bergom de sota. Probabilment l’ha tolt el nom d’ona scola, forsi quella vescovil, desgià che ‘l palazz de la curia el se trovava in sul retro de la struttura. I fontane de la cità i eren cintade d’ona cancellada e in di prim ann del '300 gh’haveven di regolament precis. L’era inibid l'uso de segge che fudessen minga de ram, gh’haveven de restà sarrade de not, e apress l’era proibid fà di atività che podessen inquinànn l'aqua. A considerà che sovenz i cità eren infetade de la peste e de alter forme virai mortai, i sorgent andaven protesgiude per limità i contasg. Anca i vicini de la fontana de Antescolis gh’haveven de osservà ‘sti regolament chì. (Va inanz)
![]() In di olter lengovI des Wikipedie con pussee de articoi: Ingles, Cebuan, Todesch, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnoeul, Italian, Arab Egizzian Alter lengov minoritari e piscinine: Bass sasson, Nāhuatl, Forlan, Cors, Tibetan, Abcas, Picard, Odmort, Komi, Casciob
![]() Un proverbi a cas
"Braghe onte palanche pronte" |
![]() Ocio!
![]() WikipediaWikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inanz apena de utent volontari. El so obietiv l'è de menà la cognossenza libera a tucc e in pussee lengov che se po. I nost Cinch Pilaster inn:
![]() Una vos de scriver
![]() Cossa se po fà?
|