Pagina principala
|
Vos in vedrinaLa borlada de Costantinopel (in grec: Ἃλωσις τῆς Κωνσταντινουπόλεως; in turc: İstanbol'on Fethi, Conquista de Istanbul) l'è staita la conquista otomana de la capitala de l'Imper Bizantin ind el 29 de maj del 1453. La toma de la citaa l'ha segnad la fin de l'Imper d'Orient, qe al durava de circa mella agn; i territore restaits i sarà conquistads ind el jir de poc agn (la Morea ind el 1460, e l'Imper de Trabisonda, stat bizantin indipendent nassid despò de la IV croxada, ind el 1461). L'assede, guidad del sultan Maomet II, de apena 21 agn, l'era començad do mis inants. I bizantin i era guidads de l'imperador Costantin XI Paleolog, incoronad ind el 1448. Dei storeg i dovra la data de la borlada de la citaa per marcar la fin del Medioev. I Turc Otoman i era rivads ind l'Anatolia a'l prencepe del XIV secol. Ind el 1331 i hera conquistad Nicea, la principala citaa bizantina de la rejon; ind el 1354, grazie a la guerra civila intra l'imperatrix Ana de Savoia e 'l Joann VI Catecuzen, i hera ciapad Gallipol, qe l'era insé deventada una testa de pont ind i Balcan. Ind el 1361 l'era la volta de Adrianopel (ciamada dei turc Edirne), qe ind el 1365 la deventerà la nœva capitala otomana. A l'Imper Bizantin i restava adoma Costantinopel, Tessalonega (perdida ind el 1422) e la Morea. La capitala (enclav bizantina in territore otoman) la sarà assediada plu volte, ma senza resultads. Ind el 1394 la bataia de Nicopel e ol rivar del Tamerlan, qe al vencerà i Otoman ind la bataia de Ankara (1402), i salverà la citaa. Ind el 1422 i Otoman i sarà fermads sota i mure del Teodosi.
Te 'l savevet che ...El Palazz de Brera a l'è un palazz de Milan, sit in via Brera al 28. A l'è stad fad su del secol XVII per havégh denter i gesuita e, quand che la compagnia l'è stada desligada, a l'è stad restruturad e, al temp de la Maria Teresa d'Austria, l'ha vist vegnì denter varie istituzzion de coltura, tant 'me l'Academia de Brera, la Pinacoteca e la Biblioteca Nazzionala Braidensa. Un prim palazz l'è stad fad su in su 'n terren de proprietà del Guercc de Bagg per fàgh viver di religios Umiliad del secol XII, che 'l deventarà el monester principal de l'orden, con tacada la gesa de Santa Maria in Brera: quand che, del 1571, i Umiliad inn scassad el compless l'è dad ai gesuita che ghe fann su 'n palazz noeuv, che 'l sarà progetad in principi del Martin Bass e poeu del Franzesch Maria Righin del 1615 ma, anca grazzia a la pesta, el proget el sarà aprovad domà del 1651. Del 1764 gh'è stad fad su l'osservatori astronomegh, che 'l gh'ha havud 'me diretor anca el Ruggero Giuseppe Boscovich. Quand che la Compagnia de Gesù l'è stada scassada del 1773 el palazz l'era minga fornid e 'l governa austriegh gh'ha dad al Giuseppe Piermarini l'incaregh de fornìll, roba che 'l fa del 1778 al 1795.
In di olter lengovI des Wikipedie con pussee de articoi: Ingles, Cebuan, Todesch, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnoeul, Italian, Arab Egizzian Alter lengov minoritari e piscinine: Yoruba, Bavares, Navajo, Frison del Nord, Osset, Yakut, Gaelich scozzes, Sorab de sota, Emilian e romagnol, Aceh
Un proverbi a cas
"Braghe onte palanche pronte" |
Ocio!
WikipediaWikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inanz apena de utent volontari. El so obietiv l'è de menà la cognossenza libera a tucc e in pussee lengov che se po. I nost Cinch Pilaster inn:
Una vos de scriver
Cossa se po fà?
|