Palazz de Brera

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
El Palazz vist de foeura

El Palazz de Brera a l'è un palazz de Milan, sit in via Brera al 28. A l'è stad fad su del secol XVII per havégh denter i gesuita e, quand che la compagnia l'è stada desligada, a l'è stad restruturad e, al temp de la Maria Teresa d'Austria, l'ha vist vegnì denter varie istituzzion de coltura, tant 'me l'Academia de Brera, la Pinacotega e la Bibliotega Nazzionala Braidensa.

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Un prim palazz l'è stad fad su in su 'n terren de proprietà del Guercc de Bagg per fàgh viver di religios Umiliad del secol XII, che 'l deventarà el monester principal de l'orden, con tacada la gesa de Santa Maria in Brera: quand che, del 1571, i Umiliad inn scassad el compless l'è dad ai gesuita che ghe fann su 'n palazz noeuv, che 'l sarà progetad in principi del Martin Bass e poeu del Franzesch Maria Righin del 1615 ma, anca grazzia a la pesta, el proget el sarà aprovad domà del 1651.

Del 1764 gh'è stad fad su l'osservatori astronomegh, che 'l gh'ha havud 'me diretor anca el Ruggero Giuseppe Boscovich. Quand che la Compagnia de Gesù l'è stada scassada del 1773 el palazz l'era minga fornid e 'l governa austriegh gh'ha dad al Giuseppe Piermarini l'incaregh de fornìll, roba che 'l fa del 1778 al 1795. Oltra a la scoeula di gesuita el governo asborgegh gh'ha mitud denter di alter istituzzion, tant 'me i Scoeule Palatine (che prima eren al Palazz Noeuv), la bibliotega, l'ort e l'Academia di bei art, oltra a 'n orelogg publegh che 'l gh'haveva de fà de meder per tucc quei de Milan. In del palazz, al temp, ghe viveva anca l'Isep Parin, che l'insegnava bei letere. Del votcent gh'è mitud dent anca l'Istitut Nazzional e la Pinacotega l'è destacada de l'Academia.

Al temp de la prima guerra mondial a l'è stad serrad e, dopo de la sconfita a Caporet, i quader inn stad spostad a Roma. Anca in la segonda guerra mondial i quader inn spostad e 'l palazz a l'è dannegiad di bombe.

Del 2013 gh'è dent anca la Società Storega Lombarda.

Architetura[Modifega | modifica 'l sorgent]

Al dì d'incoeu ghe stà adree al proget del Righin: la soa cort d'onor la guarna varie statue de gran personagg.

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

Alter proget[Modifega | modifica 'l sorgent]