Imper Otoman

Articol di 1000 che tucc i Wikipedie gh'hann de havégh
De Wikipedia
(Rimandad de Impero Otoman)
Lombard Quell articol qì l'è scrivud in Lombard, cond l'ortografia Scriver Lombard.
Imper Otoman
Imper Otoman – Bandera Imper Otoman - Stemma
(detai) (detai)
Mot: دولت ابد مدت
Devlet-i Ebed-müddet
"Ol stat etern"
Daits aministrativ
Nom ufiçal دَوْلَتِ عَلِيّهٔ عُثمَانِیّه
Lengue ufiçale turc otoman
Lengue parlade turc otoman, albanes, arab, armen, serb, ebraeg, grec, bulger, curd
Capitala Costantinopel (incœ Istanbul)
Oltre capital Söğüt (1299 - 1335)
Bursa (1335 - 1363)
Edirne (1363 - 1453)
Politega
Forma de govern Monarqia assoluda islamega
* senza costituzion
(1299 - 1876)
(1878 - 1908)
(1920 - 1922)
* con costituzion
(1876 - 1878)
(1908 - 1920)
Sultan Dinastia otomana
Nassida 1299 con Osman I
Fin 29 de otober 1923 con Maomet VI
Causa Proclamazion de la Republica Turca
Territore e popolazion
Zona jeografiga Orient de Mez, Mediterraneo, Balcan
Territore orijinal Anatolia
Economia
Valuda Akçe
Kuruş
Relijon e societaa
Relijon principala Islam (sunnita)
Relijon de Stat Islam (sunnita)
Relijon minore Ortodossia, Catolicesim, Ebraism
Evoluzion territoriala
Evoluzion storega
Prima al g'era
Sultanad de Rum
Imper Bizantin
L'è stait sostituid da
Turqia

L'Imper Otoman (in lengua turca otomana دَوْلَتِ عَلِيّهٔ عُثمَانِیّه, Devlet-i ʿAliyye-i ʿOsmâniyye; in turc modern: Osmanlı Devleti o Osmanlı İmparatorluğu; in arab الدَّوْلَةُ العُثمَان يَّة, l-Dawla al-ʿUthmāniyya), l'è stait un imper turc qe l'è durad 623 agn, del 1299 a'l 1922.

Ol nom otoman al vegn del turc osmanlï ("qe l'è de Osman"), riferid a'l fondador Osman Gazi, soldad turc fondador de la dinastia otomana, qe l'ha ciapad ol titol de Sultan co'l nom de Osman I. Ol sultanad, e plu tarde imper co'l Maomet II (e la conquista de Istambul), l'è considerad ol continuador del sultand de Rum, e l'è durad fina a la nassida de la Republica Turca.

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Orijin e espansion[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ol fondador l'è stait Osman, qe l'ha cread un principad in Bitinia, e l'ha guidad fina a la conquista de Bursa ind el 1326. Ol so s-ciet Orkhan (1326-59), grazie a di guerre civil de l'Imper Bizantin, l'è rivad a conquistar Gallipoli e a entrar in Europa ind el 1354. Con Murad I la capital l'è spostada a Edirne, e con la fraca de la Serbia ind el 1389 i turqi i è i padron di Balcan. Dop de un period de crisi sota Bayazid I, fracad e brocad a Ankara (1402) da Tamerlan, l'espansion l'e continuada con Maomet II, qe l'ha conquistad Costantinopel (1453) e tœt qell qe al restava de l'Imper Bizantin, e al s'è proclamad insé Qaysar-ı Rum (Cesare di Romei).

Ind el secol dop i g'è staits duu sovran qe i ha fait dei grande conquiste: ol Selim I, qe l'ha vencid i Safavidi (e ciapad l'Armenia) e l'ha destruxid ol Sultanad Mameluc (e ciapad donca tœts i so territore), e Soliman ol Magnifig, qe l'ha conquistad l'Ungeria (e l'ha metid sota assede Vienna ind el (1529), e l'ha conquistad l'Arabia e Baghdad.

Prencepe de la decadenza[Modifega | modifica 'l sorgent]

Dopo la mort de Soliman l'è començad la crisi del poder central de l'imper, qe l'ha continuad però a vesser una granda minaça per i potenze ocidentai. Con la fraca de Lepanto (1571) i otomagn i ha perdid ol dominio naval ind el Mediteraneo, anc se l'espansion l'è indaita inanz con la conquista de Tunisia, Yemen e Cipro.

Dopo ol falliment de l'assede de Vienna del 1683, l'Imper l'ha duxid dar vià per la prima volta di territore. Da lé l'è començada la lenta ma costanta perdida dei territore a favor dei potenze ocidentai, co'l Imper Austrieg e Russ per i balcan, e França e Ingilterra (con la jonta de l'Italia ind el XX secol) per i territore african e del orient de mez.

La fin[Modifega | modifica 'l sorgent]

Despos de la Prima Guerra Mondial l'Imper, qe l'era alliad coi Imperi centrai, l'è stait spartid intra i potenze vincidore. Dop de la guerra grec-turca e la vitoria de l'Ataturk, ind el 1923 l'è staita proclamada la republica turca e diciarad desligad ol califad.

Bibliografia[Modifega | modifica 'l sorgent]