Academia de Brera

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
La Cort d'onor del palazz de Brera

L'Academia de Brera a l'è un'academia di bei art publega de Milan, in del quarter omonem.

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Fondada del 1776 de la Maria Teresa d'Austria in del Palazz de Brera ses'centesch, che l'era deventad de proprietà publega trii agn indree, part de un pol coltural con dent anca l'Istitut Lombard Academia de Scenza e Coltura, la Bibliotega Nazzionala Braidensa, l'Osservatori astronomegh e l'Ort botanegh. I lavorà del palazz inn fad del Giuseppe Piermarini, che 'l gh'havarà anca la prima catedra de architetura.

Del 1803 a l'è reorganizada e inn mitud di alter studi, e du agn adree inn verte i esposizzion ogni ann, con oeuvere di student de l'Academia ma anca de artista sgiamò afermad. Del 1809, inscì de slargà el Palazz, a l'è tirada sgiò la faciada de la Gesa de Santa Maria in Brera.

In del 1863 a l'è destacad el musee archeologegh e del 1882 la Pinacotega de Brera, che la resta comunque in di midem spazzi, menter del 1891 la Scoeula de Architetura. Con la reforma Gentile gh'è fad denter el licee artistegh.

Patrimoni[Modifega | modifica 'l sorgent]

El Stat Italian gh'ha dad in concession a l'Academia l'Isola Comacina, che vun gh'haveva lassad in eredità a l'Albert I del Belgi e che lu l'ha donad al governo italian del 1912. Gh'è anca una gran collezzion de statov in gess, un archivi e fond storegh, un gabinet di dissegn e di stampe, una quadraria, una fonotega e una bibliotega d'art del dì d'incoeu.

Ligam de foeura[Modifega | modifica 'l sorgent]

Alter proget[Modifega | modifica 'l sorgent]