Pagina principala
|
![]() Vos in vedrina![]() La bataja de Sgiornigh o di Sass Gross (italian: Battaglia di Giornico o dei Sassi Grossi; todesch: Schlacht bei Giornico) l'è stada combattuda el 28 de dicember del 1478 tra l'esercit milanes e quell di svizzer in del territori de Polesg e Boeuid, in Canton Tesin. La vittoria di Svizzer l'ha segnaa la fin di guerr per el domini de la Leventina. La bataja la gh'ha de vess colocada in del contest di guerr tra el Ducaa de Milan e i Canton svizzer per el domini de la vall del Tesin e de l'Ossola, oltra che in di gioeugh de egemonia in tra i statt italian. In tra el 1440 e 'l 1466 i svizzer del Canton Uri eren riessii a conquistà, pu o manch pacificament, tutta la Leventina, minga delonsg de la città-castell de Belinzona. Anzi, in del 1466 el duca Galeazz Maria Sforza el gh'aveva promettuu el possess de la vall ai Uran. Ma poeu dopo el duca el s'è refudaa de vess de parolla. 'Sto tradiment, insemma al sostegn che Milan el gh'aveva daa a Carlo el Temerari – che 'l combatteva contra i Svizzer in Borgogna – l'ha faa cress i tension intra i duu Stat. De sora maross, el papa Sist VI e 'l re de Napoli Ferdinand II voreven indebolì el podè de Milan in Italia – al temp Roma e Napoli eren dree a combatt contra Milan e Fiorenza – hann cercaa de mett i Svizzer anmò pussee in sul pè de guerra; tant l'è vera che in del 1477 el papa el gh'ha ciamaa ai Svizzer de vegnì giò in Italia "per salvà la Gesa", e 'l gh'ha anca mandaa su on banderon con su San Peder. Deggià che 'l pareva che i svizzer se voreven minga moeuv, el papa el gh'ha anca promiss el tesor ducal de Pavia.
![]() Te 'l savevet che ...![]() L'armandoleta (del latin tard pandura, del grech πανδοῦρα) a l'è un strument musegal a petaca de la familia di ligut, derivad de l'arab oud aprodad in Europa in del medioev. A l'è una variant italiana de origen cinch-centesca e l'è compagna del mandolin che insema a lee el s'è evolud. In de la so variant contemporanea, anca l'armandoleta, foeura che per i dimension, la gh'ha quater dobie corde acordade per quinte. L'armandoleta tenor (diapason de circa 44 cm), pussee rara, la presenta l'istessa acordadura del mandolin (sol, re, la, mi), un'otava sota; inscambi l'armandoleta contralt, pussee comuna, a l'è acordada, coma la vioeula, una quinta sota al mandolin (do, sol, re, la) diapason 40,5/41. Per quella reson la segonda la vegn di voeulte doperada in di orchestre a pateca indova la poeul havé el roeull che la vioeula la gh'ha in orchestra. (Va inanz)
![]() In di olter lengovI des Wikipedie con pussee de articoi: Ingles, Cebuan, Todesch, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnoeul, Italian, Arab Egizzian Alter lengov minoritari e piscinine: Bieloruss classegh, Breton, Giavanes, Veneto, Napolitan, Sundanes, Curd, Frison, Chines Wu, Scot
![]() Un proverbi a cas
"Al temp di castegn ol cul no 'l gh'ha ritegn" |
![]() Ocio!
![]() WikipediaWikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inanz apena de utent volontari. El so obietiv l'è de menà la cognossenza libera a tucc e in pussee lengov che se po. I nost Cinch Pilaster inn:
![]() Una vos de scriver
![]() Cossa se po fà?
|