Bataja de Sgiornigh

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Vedrína
Vedrina
Vedrina
Quest articol chì l'è in la Vedrina de la Wikipedia Vedrina
Ona miniadura de la Bataja de Sgiornigh ciappada del liber "Cronegh de Luzerna" (1513) del Diebold Schilling.

La bataja de Sgiornigh o di Sass Gross (italian: Battaglia di Giornico o dei Sassi Grossi; todesch: Schlacht bei Giornico) l'è stada combattuda el 28 de dicember del 1478 tra l'esercit milanes e quell di svizzer in del territori de Polesg e Boeuid, in Canton Tesin.

La vittoria di Svizzer l'ha segnaa la fin di guerr per el domini de la Leventina.

El contest[Modifega | modifica 'l sorgent]

La bataja la gh'ha de vess colocada in del contest di guerr tra el Ducaa de Milan e i Canton svizzer per el domini de la vall del Tesin e de l'Ossola, oltra che in di gioeugh de egemonia in tra i statt italian.

In tra el 1440 e 'l 1466 i svizzer del Canton Uri eren riessii a conquistà, pu o manch pacificament, tutta la Leventina, minga delonsg de la città-castell de Belinzona. Anzi, in del 1466 el duca Galeazz Maria Sforza el gh'aveva promettuu el possess de la vall ai Uran. Ma poeu dopo el duca el s'è refudaa de vess de parolla. 'Sto tradiment, insemma al sostegn che Milan el gh'aveva daa a Carlo el Temerari – che 'l combatteva contra i Svizzer in Borgogna – l'ha faa cress i tension intra i duu Stat. De sora maross, el papa Sist VI e 'l re de Napoli Ferdinand II voreven indebolì el podè de Milan in Italia – al temp Roma e Napoli eren dree a combatt contra Milan e Fiorenza – hann cercaa de mett i Svizzer anmò pussee in sul pè de guerra; tant l'è vera che in del 1477 el papa el gh'ha ciamaa ai Svizzer de vegnì giò in Italia "per salvà la Gesa", e 'l gh'ha anca mandaa su on banderon con su San Peder. Deggià che 'l pareva che i svizzer se voreven minga moeuv, el papa el gh'ha anca promiss el tesor ducal de Pavia.

Inscì, despoeu on quai incident de confin intra Milanes e Uran – per ona quistion de possess de bosch – gh'è s'cioppaa la guerra. In del november del 1478 on'armada de 7000 Svizzer l'ha traversaa el San Gotard e hann faa varè i sò vegg diritt cont el conquistà la Leventina, e lì hinn staa saludaa 'me liberator. Poeu hinn andaa inanz e hann assediaa Belinzona (30 de november): la città l'era difesa del parmesan Marsilio Torello, che l'è staa bon de resist; donca i Svizzer hann faa on sbregh in di mur de la città, ma hann renonziaa a conquistàlla, e inscì hinn andaa inanz fina quasi a Lugan e Locarn. On rosc de Svizzer l'ha provaa a rivà in sul lagh de Comm col traversà la Val Morobbia, ma l'è staa respingiuu di abitant de la zona.

Milan l'è staa costrett a mett in pee in quatter e quattr'ott on'armada de pussee 10.000 omen – tirada su intra el Locarnes e la Valtolina – che l'è rivada in de la vall del Tesin col passaa de Pont de Tresa e del Pass Sant Iori. In 'sta manera, i Milanes hinn staa bon de scascià via i Svizzer de de foeura di mur de Belinzona. Quei lì, a l'improvis, hann deciduu de reparà: el 16 de dicember, quand che i Milanes eren ancamò al Pian de Magadin, hann bandonaa el camp in pressa per tornà cà intravers el San Gotard e San Bernardin.

La nev – che adess la fioccava con pussee forza – la j'ha costringiuu a lassà el camp per evità de trovass senza ligamm: donca a difend la Leventina hinn restaa domà 175 soldaa svizzer – Uran per la pupart, ma anca de Luzerna, Zurigh e Svitt – oltra che on rosc de circa 400/500 de Leventines.

Vers la bataja[Modifega | modifica 'l sorgent]

I comandant milanes avarien vorsuu moccalla lì e reparà anca lor: hann scrivuu al duca che 'l temp l'era semper pesg per via de la nev e del fregg, e donca el saria staa mej andà via, lassà alter 400 soldaa a Belinzona e andà inanz con la guerra cont el rivà de la primavera. Ma duu dì adree, el Consili Segrett ducal l'ha deciduu che l'era mej andà inanz con la guerra: in 'sta manera se saria stabilii per semper el domini milanes in su la Leventina e la Mesolcina. Besognava devastà la Leventina e desradisà per semper el problema di invasion urann cont el fà su ona granda fortezza in scima a la vall. In fond, i 10.000 soldaa eren pussee numeros de tucc i abitant de la vall, e quest – in di penser del governa milanes – el saria bastaa per menà la campagna senza problema; dessorapù, lassà spettà l'esercit per mis e mis el saria staa on cost tropp gross.

Inscì i soldaa milanes hinn partii per la Leventina, in dò colonn longh probabilment tra i cinch e i sett chilometer che ghe andaven adree a la ligna del fiumm Tesin. Intant che i fant traversaven foeura la Riviera, i canon veniven menaa giò del Monscender fina a Belinzona. On alter contingent pussee piscinin el saria dovuu partì de la Val de Bregn per poeu rivà in la Leventina intravers el Pass de Nara: ma la nev – e forsi la sort de la bataja principal – l'ha impedii quella manoeuvra chì.

I dò colonn di Milanes hinn rivaa fina al princippi de la Leventina, indè che la vall la se strensg e 'l fiumm l'è puttost taccaa a la riva de drizza. Donca, probabilment, i soldaa che rivaven de Iragna de quella sponda lì gh'hann avuu de traversà foeura el fiumm. Pussee inanz el Tesin el se sposta in su la riva de mancina e 'l fa su on alter pont bell strecc – arent a Boeuid e apena prima de Sgiornigh – donca el par che, quand l'è rivaa in la bassa Leventina, i soldaa s'eren oramai mettuu insemma in d'ona unega colonna.

La bataja[Modifega | modifica 'l sorgent]

I Milanes, che vanzaven a fadiga per via de la nev e 'l giazz, hann conquistaa Boeuid, Personegh e Polesg, ma quella manoeuvra chì l'era stada ona pensada di Svizzer, comandaa del luzernes Frischhans Teiling[1] e del leventines Francesch Stanga. El Teiling l'è staa proppi spert in del capì in che manera l'avaria poduu spartì polido i sò poch soldaa: ona part l'era stada tegnuda a l'entrada del paes de Sgiornigh – per fàggh cred ai milanes de vorè combatt in pianura – i alter duu rosc de soldaa s'eren mettuu in sui dò riv del fiumm. Intertant i Leventines, che cognosseven ben el territori, s'eren mettuu sui bricch de soravia a Sovri.

Apena hann veduu rivà la vanguardia milanesa, i Svizzer l'hann taccada de denanz e de fianch: e intant i Leventines aveven faa tomborlà giò per i bricch on mucc de sass e tronch. I Milanes se le spettaven minga: la vanguardia la s'è trovada contra el foeugh di s'ciopp e di canon, e la gh'ha quasi avuu nanca el temp e l'ispazzi per combatt. Inscì l'è stada battuda, e 'l gross de l'armada el s'è montonaa su tutt in de la streccera senza podèss s'ceràss polido. Adess i Svizzer gh'aveven tucc i vantagg de la posizion: anca l'armament, pussee leger, el ghe permetteva de combatt mej, intant che i milanes fadigaven a moeuves. El frecass l'ha faa imbizarrì i cavai e i mui. I soldaa milanes hann scominciaa a stremiss e a scappà via, cont el lassà giò ona motta de riforniment e armi: in tanti hann provaa a passà el fiumm per andà in su la riva de drizza, ma l'è staa on lavorà mal pensaa e mal gestii. Per 'sta reson, ghe n'è on fracch che hinn mort negaa. Intant che scappaven via, i Svizzer e i Leventines hann seguttaa a andaggh adree e a coppài. L'inseguiment l'è andaa inanz fina a Biasca, poeu i Svizzer hinn tornaa indree.

Se stima che i mort milanes sien staa almanch 1.400/1.500, intant che i Svizzer hann perduu domà 51 omen (50 leventines e vun de Svitt). I ferii svizzer hinn staa dodes, tra i quai el capitani leventines Francesch Stanga, che 'l saria mort poch dopo.

I conseguenz[Modifega | modifica 'l sorgent]

El disaster l'è staa inscì gross per i Milanes che gh'è nissun document ofizial che 'l ne parla: l'è staa tutt cuntaa su a vos, e gh'è minga document milanes che se riferissen a l'aveniment – intant che la corispondenza precedenta a la bataja l'è ben bondanziosa.[2] Inscambi i Svizzer n'hann parlaa de bon, anca in de la storiografia apena sucessiva – l'episodi l'è staa regordaa per esempi in de la Cronega del Diebold Schilling, anca se cont on quai eror.[3]

Apoeus a la bataja, i soldaa svizzer hann ciappaa su on gran botin faa de armi, cavai, reforniment e alter, che hann portaa in patria. I soldaa milanes mort in sul camp hinn staa interaa lilinscì indè ch'eren staa coppaa, per regordàggh ai tesines la potenza de l'armada svizzera. I scud milanes hinn ammò conservaa, tra i vari sit, a Luzerna. I abitant de Sgiornigh inveci hann conservaa per secoi i canon e i s'ciopp: l'è staa inscì fina al 1799, quand che gh'hinn staa portaa via de l'armada austriega e russa.

Dopo la bataja, i Milanes hann cercaa de fà la pas coi Svizzer: quell event chì l'è poduu suced in del settember del 1479 grazzie a la mediazion del re Luis XI de Francia. Con la pas de Luzerna (1480) i Milanes gh'hann concess la Leventina ai Svizzer, hann renonziaa a qualsessia tentativ de dervì anmò la guerra in quei band lì e hann pagaa 124.000 ducaa per risarciment. I svizzer gh'hann anca otegnuu l'esenzion di dazzi doganai in del ducaa. I noeuv raport de podè hinn staa recognossuu del capitol del Domm de Milan in del 1487, quasi des agn adree a la bataja.

Dopo la bataja, la Leventina l'è passada definitivament sotta el domini svizzer, che 'l va inanz anca 'dess: l'è restada in del Canton Uri fina al 1803, per poeu vess taccada al rest del Canton Tesin. L'episodi l'è staa regordaa in del 1937, quand che a Sgiornigh l'è staa faa su on monument per regordà la resistenza di leventines a l'invasor milanes. La tradizion la gh'ha daa ona granda importanza al lanz de sass contra l'armada milanesa, tant l'è vera che ancamò adess in del territori comunal de Sgiornigh a gh'è on sit ciamaaSass Gross.

Not[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. O Theiling, segond alter font.
  2. Anca in de la storiografia italiana l'episodi l'è nò inscì cognossuu e documentaa.
  3. Per esempi gh'è scrivuu che la bataja l'è stada fada in del 1483, che i svizzer s'hinn spartii in dò band inscambi de tre e che i milanes eren pussee de 14.000.

Font[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Theodor von Liebenau, La battaglia di Giornico, in «Bollettino storico della Svizzera italiana», ann 1, numer 1, Carlo Colombi, Belinzona 1879, 2-8; Ibidem, ann 1, numer 2, 25-31; Ibidem, ann 1, numer 4, 73-83; Ibidem, ann 1, numer 5.
  • Eligio Pometta, La Guerra di Giornico e le sue conseguenze 1478, Tipo-Litografia Cantonale Grassi & co., Belinzona 1928.
  • Arnold Keller, La Geografia Militare della Svizzera, Settore: Ticino, Confederazione Elvetica, studi militar 1912.
  • Emilio Motta, Effemeridi ticinesi, restampa, Edizioni Metà Luna, Giubiasch 1991.
  • Emilio R. Rapa, Storia della Svizzera, Bompiani, 1993 (segonda edizioni 2004).
  • Angelo Cellerino, Il ducato di Milano dalla morte di Galeazzo Maria Sforza alla fine dell'indipendenza, in AA.VV. Storia d'Italia (a cura de Giuseppe Galasso), vol. 6, Turin, UTET, 1998.
  • Gastone Cambin, Le rotelle milanesi. Bottino della Battaglia di Giornico 1478. Stemmi-imprese-insegne, Luzerna, Società Svizzera di Araldica, 1987.
  • G. Stefani, Dizionario corografico della Svizzera Italiana, in AA.VV. Dizionario corografico universale dell'Italia, Milan/Turin, 1854.
  • Stefano Franscini, La Svizzera Italiana, vol. 1, Lugan, 1838, pagg. 20-22.

Ligamm de foeura[Modifega | modifica 'l sorgent]