Và al contegnud

Pagina principala

De Wikipedia
Benrivad in su la Wikipedia in lengua lombarda
L'enciclopedia libera qe tuts i pœl dar una man a scriver
con 74 343 vox

Acess segur
Version standard

Clica chì per vardà l'indes di pagine Varda l'index   Varda la Guida essenziala   Pajina principala in Nœva Ortografia Lombarda   Dervir un cunt    Wikisource in Lombard    Wikizionari in Lombard

Vox ind la vedrina

Stana Katic

La Kate Beckett (17 de november del 1979) l'è vun di personagg principai de la serie TV Castle, interpetaa da la Stana Katic. L'è 'na detective, poeu promovuda capitana, de la squadra omicidi de la Polizia de New York e, da granda lettriss di sò romanz, la se troeuva a collaborà cont el Richard Castle dopo avè vist on omicidi compagn de vun d'on sò romanz.

Donna de grand valor, l'entra in Polizia per descrovì la verità in su la mort de la mader, cas irresolt. Lilinscì la incontra el Richard Castle, dopo che 'l sindegh de New York el ciama per jutàlla a resolv on cas compagn de quell de vun in di sò liber.

El Castle el se innamora de la Beckett, tant da avègh dedicaa el sò noeuv personagg Nikki Heat, che poeu el gh'ha on roeul determinant in d'ona puntada indova on maniach el proeuva a coppàlla per el personagg.

Intant el Castle el proeuva a descovrì pussee in su la mort de la sò mader, cas misterios anmò vert in quell moment, che 'l gh'aveva denter di poliziott corrott e intervent di politegh e mafios.

A la fin de la terza stagion la Beckett la descovriss che 'l sò capo, Roy Montgomery, l'era coinvolt in del cas che l'ha portaa a l'omicidi de la sò mamma. Però lu per salvàlla di omen, i so vegg amis, che voeuren coppàlla el se sacrifega. Al sò funeral parla la Beckett, che però l'è colpida de on cecchin. E lilinscì el Castle, prima casciaa via de lee, ghe deciara el sò amor e ghe domanda de restà con lu e de morì minga.

Dopo vess squasi morta de arrest del coeur, a l'è operada e salvada di medegh, ma la gh'ha avuu 'n amnesia e donca la recorda no la deciarazion del Castle.

Dopo tri mes senza ciamàll, la torna al Distrett, indova però gh'è ona capa assee severa, ma la sutta a indagà per di vij travers, semper cont el jutt del Castle, tornaa in Polizia grazia a la sò amicizia cont el Sindegh. Però pocch dopo dis al psicolegh de la polizia de recordàss tuscoss de quell che l'è suceduu.

(Inanz)

A l' savivet qe ...

La Piev

La Piev de San Florian a l'è una gesa parochiala de San Pietro in Cariano, in del coeur de la Valpolsella, in provincia e diocesi de Verona.

A l'è vista 'me vuna di gese romaneghe pussee belle de la zona.

A l'è tirada a man intorna al 900 in ducument del Berengari del Friul, ma la costruzzion del dì d'incoeu l'è del secol XII. Se pensa che l'è stada fada in su 'n cimiteri pagan, vist i materiai vegg che inn stad doperad.

Intorna al secol XII a gh'era sed vun di piovadenghi che l'era spartida la vall, oltra a quei de San Giorg e San Martin.

L'è destrugada in del terramot del 1117 e l'è fada su torna segond el stil romanegh verones: l'è restruturada in d'un stil pussee vesin a quell baroch in tra el 1731 e 'l 1748 e del 1871 l'è mitud el paviment che gh'è adess, in marmor.

(Va inanz)

Ind i oltre lengue...

I dex Wikipedie con plussee articoi: Ingles, Cebuan, Todesc, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnœl, Italian, Arab Egizian

Oltre lengue minoritarie: Piemontes, Catalan, Sardegnœl, Galles, Galizian, Ciovaç, Alemann, Sicilian, Tatar de Crimeia, Mannes.

Un proverbe a cas

Ocio!

  1. La lengua lombarda la g'ha miga un standard parlad o scriit, donca in su la Wikipedia i se dopera plussee de ortografie. L'è conseiad doperar-n vuna in tra la Scriver Lombard e la Nœva Ortografia Lombarda, ma i g'è anc dei grafie locai; per savir-n plussee, varda i ortografie acetade.
  2. La Wikipedia la garantess miga i so contegnids e l'è gnanca censurada per i s'cietin.

Wikipedia

Wikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inants apena de utents volontare. Ol so obietiv l'è de menar la cognossenza libera a tuts e in plussee lengue qe s'pœl.

I nost Cinq Pilaster i è:

  1. La Wikipedia l'è un'enciclopedia e miga un regœier de informazion senza controll
  2. La Wikipedia la g'ha un pont de vista neutral e i informazion i g'ha de vesser verifegabei
  3. La Wikipedia l'è libera: tuts i pœl dar una man a scriver e la g'ha la licenza dobia CC BY-SA e GDFL
  4. La Wikipedia la g'ha un codex de comportament e tuts i g'ha de rispetar-s
  5. La Wikipedia la g'ha miga dei regolle fisse fœra dei 5 pilaster.

Una vox de scriver

Cossa s'pœl far?