Pagina principala

De Wikipedia
Benrivad in su la Wikipedia in lengua lombarda
L'enciclopedia libera qe tuts i pœl dar una man a scriver
con 73 985 vox

Acess segur
Version standard

Clica chì per vardà l'indes di pagine Varda l'index   Varda la Guida essenziala   Pajina principala in Nœva Ortografia Lombarda   Dervir un cunt    Wikisource in Lombard    Wikizionari in Lombard

Vox ind la vedrina

Immagin al microscòpi elettrònich del virus de l'influenza A sottatipo H1N1 (ricreàa in laboratòri)
Del 29 de màgg del 1919, Massachusetts. Compàgn che in tucc i paés, anca chì, dòpo l'impienìda di ospedàj, hinn stàa costruìi di ospedàj de campagna per dàgh contra ai bisògn di malàa

L'influenza spagnoeula, o gripp spagnoeula, diversamént conossùda come la spagnoeula o la granda influenza, l’è stada ‘na pandemìa de influenza, stranamént mortál, che infra el 1918 e ‘l 1920 l’hà coppàa desènn de persònn in del mond. L’è stada la primma di pandemìj del sècol quèll di vint caosada del virus de l'influenza H1N1. L’è rivada a infettà circa 500 milión de persònn in tutt el mond, anca on quàj abitànt di isól distànt de l’Oceano Pacifich e del Mar Glaciál Artich e l’hà provocàa la mòrt de 50 millión de persònn de 'na popolazión mondiál de pressappòch 2 miliárd. Per via de la mortalità, l’è stada definida come “la forma pussée grave de pandemia de la storia de l'umanitaa: defàtt l’hà caosàa pussée de vìttimm de la terrìbil pèste negra del sècol quèll di quattòrdes.

La malattìa l’hà ridòtt de bon l'aspettativa de vita in sul princippi del sècol quèll di vint che, in del primm ann de diffusion de la pandemìa, la risultava sbassada de circa 12 ann. La pupàrt di epidemìj de influenza la faseva foeura quasi unicamént i paziént anziàn o giamò indebolìi; inscambi, la pandemìa del 1918 l’hà mazzàa soratùtt di gióvin madùr san in precedenza.

Hinn stàa espréss divèrsi spiegazión possìbil per l’alt tass de mortalità de quèlla pandemìa chì. ‘Na quàj ricerca la suggerìss che la varianta specìfega del vìrus la gh’avèss ‘na natura stranamént violenta. On grupp de ricercadór, ch’ hànn cattàa su el virus di còrp di vìttimm congelàd, l'ha desquttàa che la trasfezión in di animàj la caosava a la svèltal'insufficienza respiratòria progressiva e la mòrt travèrs ona tempèsta di citochìnn (o ben 'na reazión foeura de misura del sistèma immunitari de l'organismo). A s’è donca pensàa che in di giovìn madùr la mòrt la fudèss ligada ai fòrt reazión immunitari; inveci la probabilità de sopravvivenza, ind ona quàj àrea, inscambi, la sarìss stada pussée elavada in di soggétt cont on sistèma immunitari pussée débol, compàgn di fioeulìtt e di anzián.

Quand che el virùs responsàbil de la Spagnoeula l’è stràa trovàa e ricostruìi, l’è stàa possìbil de studiàll de manera pussée approfondida, ma i proprietà che l’hànn fàa inscì devastànt hinn stàa nò ben capìd.

(Va inanz)

A l' savivet qe ...

Representazzion de l’Alboin ind i Croneghe de Norimberga

L’Alboin (latin: Alboinus, anglo-sassen: Ælfwine; 530 zirca – Verona, 28 de sgiugn del 572) l’è stait rè di Lombard, a partì de intoren al 563 a rivà al 572. Adree al sò regn, i Lombard hann fenid la sò migrazzion storega cont el rivà a stabilìss ind el territori lombard, conquistad de lu medem intra el 569 e el 572. L’haveva ciapad el post del pader, el rè Aldoin.

Adree al sò regn in Pannonia gh’è stait un badaluch de bataje intra i Lombard e Sgepid, pœu fenid con la vitoria di Lombard grazzia a una strategega lianza coi Aver. Intra la coalizzion de popoi de lu comandad ind la storega migrazzion, gh’era denter di Baver, Sgepid, Bulgher, Aver e 20'000 guerrer sassen cont i sò fameje, ancaben che el numer total di persone che s’eren tacad adree a l’invasion de l’Alboin el saja ancamò oget de descussion intra i studios. El Pavol Diacon el porta che lor chì sajen stait intoren ai 100'000, che almanch 26'000 eren propri di guerrer, anca se a gh’è di testimonianze de l’epoca che disen che i eren financa 500'000. De sora maross, i studios pussee moderen parlen de una quantitaa intra i 100'000 e i 150'000; per esempi, el Jörg Jarnut, el porta che i eren un bell 150'000 persone, ma el Stefano Gasparri el parla sgiamò de un numeron intra i 100'000 e i 300'000.

(Va inanz)

Ind i oltre lengue...

I dex Wikipedie con plussee articoi: Ingles, Cebuan, Todesc, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnœl, Italian, Arab Egizian

Oltre lengue minoritarie: Piemontes, Catalan, Sardegnœl, Galles, Galizian, Ciovaç, Alemann, Sicilian, Tatar de Crimeia, Mannes.

Un proverbe a cas

"Amor de fradei, amor de cortei"
Sqiça qé per atualizar la pajina

Ocio!

  1. La lengua lombarda la g'ha miga un standard parlad o scriit, donca in su la Wikipedia i se dopera plussee de ortografie. L'è conseiad doperar-n vuna in tra la Scriver Lombard e la Nœva Ortografia Lombarda, ma i g'è anc dei grafie locai; per savir-n plussee, varda i ortografie acetade.
  2. La Wikipedia la garantess miga i so contegnids e l'è gnanca censurada per i s'cietin.

Wikipedia

Wikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inants apena de utents volontare. Ol so obietiv l'è de menar la cognossenza libera a tuts e in plussee lengue qe s'pœl.

I nost Cinq Pilaster i è:

  1. La Wikipedia l'è un'enciclopedia e miga un regœier de informazion senza controll
  2. La Wikipedia la g'ha un pont de vista neutral e i informazion i g'ha de vesser verifegabei
  3. La Wikipedia l'è libera: tuts i pœl dar una man a scriver e la g'ha la licenza dobia CC BY-SA e GDFL
  4. La Wikipedia la g'ha un codex de comportament e tuts i g'ha de rispetar-s
  5. La Wikipedia la g'ha miga dei regolle fisse fœra dei 5 pilaster.

Una vox de scriver

Cossa s'pœl far?