Pàol Diàcon

De Wikipedia

Chest artícol a l'è scricc in Lumbàrt, ortograféa orientàl unificàda.


El Pàol Diàcon

Pàol Diàcon (en latì Paulus Diaconus), (Cividale del Friuli 725÷730 - Monte Cassino 797÷799) l'è stat en frà benedetì, stüdiùs e stòrich de urìgin longobàrda.

L'è nasìt col nòm de Warnefred en chèla che alùra l'ìa la capitàl del Dücàt del Friuli. La sò famìa la fàa part de la nubiltà longobarda, el disidìa de 'ntal Leupegis, che gh'è vivìt ai tép del re Albuì.

Se pènsa che 'l g'hape stüdiàt a Pavía, la capital longobarda, quan che regnàa Ratchis, e che 'l sàpe restàt a la cort real apò a sóta i re Aistolfo e Desiderio.

A cumincià del 782, el partècipa al «Rinasimènt carulìngio» e 'l pàsa sich agn a la cort del Carlo Magn e piö tàrde el tùrna 'n Itàlia endóche l'ambia a scrìer la sò Historia Langobardorum, 'na stória del pòpol dei Longobàrcc de le sò urìgin 'nfìna a l'an 744 (mort del re Liutprando) e scriìda del 787 'nfìna al 789.

Colegamèncc de fò[Modifega | modifica 'l sorgent]