Pagina principala
|
Vos in vedrinaEl baghèt (dal lumbard ‘’baga’’, parola prubabilment d’urigen celtega che la vö dì “sach de pel”) l'è un tipu da piva che la vegniva sunada, fin vèrs la metà dal secul passaa, in dala Pruvincia da Bèrgum. Pürtròp a scumenzá dal dòpu guera, al baghèt l’è stai dismentegaa e, prugressivament, sustitüi da óltar strüment (presempi la fisarmònica). Dumá ültimament di ricercadur e di stüdius hann cuntribüii a fal riviv e finalment incö l’è ancamò pussibil scultá la sò vus. In tücc i paes de l'Euròpa hinn cugnusüü di strüment cun nom cuma zampógna, cornamüsa o piva che hinn sta assè impurtant, e in tanti cas hinn ancamò, per l'espressività müsicala dal mond pupular. Hinn certament antich i sò urigin, dafát a gh'hinn nutizzi sicür che di aeròfún cun la risèrva d'aria evan giamò druvaa a Ruma indal prim sécúl dòpu Crist. Indal períut medieval una gran quantità da funt icunugrafich la docümenta che l'eva presenta una faméja da strüment che i eva druvaa nurmalment e che la sa diferenziáva in divers tipulugii.
Te 'l savevet che ...El Varon milanes de la lengua de Milan (o a la corta Varon milanes) l'è vun di pussee antigh test de la leteradura milanesa. Quell che el l'ha scrivud l'è 'l Giovann Capis, nassud a Dom intorna al 1550, mort despoeu del 1610. El Varon l'è un poo un dizzionari etimologegh di parolle milanese (intorna ai 570), che vegnen, segond l'autor, del latin e del gregh. El titol el fa vegnì in ment el Varon, che l'è famos perchè l'ha scrivud el De lingua Latina. El Varon l'è stad stampad la prima voeulta a Pavia cont i stampe del Bartoli, ma quella prima edizzion chì la se cognoss domà perchè l'è regordada in de la segonda, fada a Milan del Sgiovann Jacom Com in del 1606. Quell'edizzion chì, reveduda de l'Ignazio Albani (de Meraa, nassud a la fin del cinch-cent e mort intorna al 1650), la contegn anca el Prissian de Milan de la parnonzia milanesa, scrivud del Giovanni Ambrogio Biffi. (Va inanz)
In di olter lengovI des Wikipedie con pussee de articoi: Ingles, Cebuan, Todesch, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnoeul, Italian, Arab Egizzian Alter lengov minoritari e piscinine: Bieloruss classegh, Breton, Giavanes, Veneto, Napolitan, Sundanes, Curd, Frison, Chines Wu, Scot
Un proverbi a cas
"Chi vosa pussee la vaca l'è soa" |
Ocio!
WikipediaWikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inanz apena de utent volontari. El so obietiv l'è de menà la cognossenza libera a tucc e in pussee lengov che se po. I nost Cinch Pilaster inn:
Una vos de scriver
Cossa se po fà?
|