Pagina principala
|
![]() Vos in vedrina![]() Ol Jann Galeaz Viscont (Pavia, 16 de otover 1351 - Meregnan, 3 de setember 1402) l'è stait un member de la dinastia Viscont, Sior de Milan e, despò del 1395, prim Duca de Milan. Fiœl del Galeaz II e de la Bianca de Savoia, ind el 1360 l'ha sposad l'Isabella de Valois, s'cieta del re de França Joann II. La dota de la sposa l'è staita la Contea de Sommières, pò cambiada con qella de Vertus, de la qual ol Jann Galez al ciaperà ol sovernom de Cont de Virtuu. Ol matrimone l'è miga stait fortunad: tuts i s'cietin mas'c (Jann Galeaz, Azon, Carl) i è morts, e a la fin anca l'istessa mader, ind el partorir l'ultem, l'è spirada; domà l'unega fiœla, la Valentina, l'è restaita col pader. Intratant ol Jann Galeaz l'ha fait esperienza ind l'art de la guerra e de la diplomazia, grazia ai conflits intra la so fameia e i Savoia. Ind el 1373, aprœv a Monticiar, l'è stait vencid e ferid dei trupe nemixe. L'ann dop l'ha rapresentad ol so pader ind i tratative cond l'Amedee IV de Savoia, e l'ha firmad la pax de Casal. (innanz)
![]() Te 'l savevet che ...El castell de Meregnan, in de l'omonima cità lombarda, a l'è el resultad architetonegh de una serie de stratifegazzion per el segutà di diverse dinastie, del secol XIII al secol XVII. El prim receptum indova che poeu el vegn su el castell de incoeu, el vegn fad su a partì del 1243 per volontà del Cattellano Carbone, podestà de Milan, incargad de la cità de la difesa anca di campagne aproeuv. El castell in quell'epoca chì a l'era del tip antigh a mota castrala, con ronsgia e torrete, coma scrivud sgiò del Galvano Fiamma in su la so cronaga de la cita de Milan, ma l'è stad fad su anca quell lì in su una prima fortifegazzion che la gh'era in del medem sit, poeu destrugada in del 1239. La necessità de fà su una fortezza a Meregnan a l'era importanta per Milan per via di continov atach de l'imperator Federigh II, nevod del Federigh Barbarossa. In del 1279, i guelf e i ghibellin de Milan ghe firmen un tratad de pas. (Va inanz)
![]() In di olter lengovI des Wikipedie con pussee de articoi: Ingles, Cebuan, Todesch, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnoeul, Italian, Arab Egizzian Alter lengov minoritari e piscinine: Normand, Arpitan, Mirandes, Romancc, Ladin sgiudee-spagnoeul, Estremegn, Avar, Colognasch, Gagauz, Tatar de Crimeja
![]() Un proverbi a cas
"Chi volta el cul a Milan, volta el cul al pan" |
![]() Ocio!
![]() WikipediaWikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inanz apena de utent volontari. El so obietiv l'è de menà la cognossenza libera a tucc e in pussee lengov che se po. I nost Cinch Pilaster inn:
![]() Una vos de scriver
![]() Cossa se po fà?
|