Pagina principala
|
Vox ind la vedrinaI Bagg (anca de Bagg, da Baggio in italian) inn stad una familia nobil milanesa, el che nom l'è ligad a quell del borgh omonem. I Bagg hann jutad a fà de Bagg un center important di so temp, e gh'heven la soa sed al Palaziett, in del center de Bagg e arent a la Gesa Veggia, fada su per volontà del Papa Lissander II, cont una soa generosa donazzion. El prim member de la familia cognossud a l'è el Tazon de Bagg, despess reportad 'me "Badaglo", che 'l gh'ha havud 'me fioeul l'Arioland, che 'l gh'ha havud trii fioeui, l'Adelard, el Tazon e l'Anselmo, che hann dad origin ai vari ram de la familia. Del fioeul Adelard el gh'ha havud origin el ram capitaneal de Bagg. Del fioeul Tazon, inveci, el gh'ha havud origin el ram "de civitas Mediolani", pussee dent a la politega urbana e quell che 'l gh'ha havud i Sant. De l'Anselmo, inveci, l'è vegnud foeura el ram de Vignaa, che però l'è andad no inanz desgià che l'è restad senza ered. In del 875 inn reportad 'me proprietari de la Gesa de San Giovann ai Quater Facc, a l'epoca ancamò cont di carateristegh de tempi pagan. Se pensa che gh'habien havud sucess in del cresser in la società milanesa in la rivoeulta contra el vescov Landolf de Carchen, el che pader, che 'l governava 'me un tirann in su la cità, el saria stad mazzad propi del Tazon o de 'n so serv. El Tazon l'era, tra l'alter, ligad propi tant a la Basilega de Sant Ambroeus. El prim ducument che 'l revarda i possediment di Bagg in Bagg l'è del 967, ma a l'è probabel che gh'habien havud poder sgiamò de temp prima. (Innanz)
A l' savivet qe ...Paderna Dugnan (IPA: paˈdɛrna dyɲˈɲan, Paderno Dugnano in italian) a l'è on comun de 46 633 abitant de la citaa metropolitana de Milan, in Lombardia. Ona voeulta, a l'era un gròss center agricol ma a scomincià di agn '60 la s'è desvilupada l'industria e 'l numer de abitant a l'è vegnuu grand fin a rivà a asquas 50.000. El comun el se troeuva in del l'alta pianura lombarda, a 163 meter s.l.m., al margen meridional de la Brianza. El territòri comunal a l'è squas tutt urbanizzaa, foeura de la zona agricola orientala e settentrionala dent el Parch Grugntort-Villores e d'on quaj camp a redoss del fiumm Sceves, el cors d'acqua che la taja la cittaa da nòrd a sud. On alter cors d'acqua che la va a travers a Paderna Dugnan a l'è 'l canal Villores. Quel canal chì el corr minga lontan dal confine che 'l divid Paderna Dugnan dal comun de Vared. Part de l'area urbana de la Granda Milan e tacaa ai comun de Bollaa, Cinisell Balsom, Corman, Cusan, Limbiaa, Noeuva, Senagh e Vared, Paderna Dugnana a l'è on comun de la prima zenta urbana de Milan e a l'è situaa a circa ona desenna de chilòmeter a nòrd de Piazza del Domm. Segond la classificazion climatega el comun el se troeuva inde la "zona E", 2.404 GR/G e donca el limet massim permettuu per pizzà-sù el riscaldament a l'è de 14 or al dì dal 15 de ottober al 15 de april. (Va inanz)
Ind i oltre lengue...I dex Wikipedie con plussee articoi: Ingles, Cebuan, Todesc, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnœl, Italian, Arab Egizian Oltre lengue minoritarie: Piemontes, Catalan, Sardegnœl, Galles, Galizian, Ciovaç, Alemann, Sicilian, Tatar de Crimeia, Mannes.
Un proverbe a cas
"O ta mangiet la minestra o ta saltet da la finestra" |
Ocio!
WikipediaWikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inants apena de utents volontare. Ol so obietiv l'è de menar la cognossenza libera a tuts e in plussee lengue qe s'pœl. I nost Cinq Pilaster i è:
Una vox de scriver
Cossa s'pœl far?
|