Domm de Milan

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
El Domm de Milan
«In nomine patris, fili et spiritus sancti; l'è el noster Domm, l'è la gesa di vegg, l'è la cà de Milan, l'è tutt de màrmor, l'è grand, l'è bell, l'è lù, domà lù, in tutt el mond, inscì bell, inscì grand.»

El Domm de Milan l'è la gesa pussee granda de Milan, e la se troeuva in mezz a la Piazza del Domm, in del center de la cittaa. L'è vunna di construzion gotich pussee famos e pussee grand del mond.

El Domm l'è dedicaa a la Santa Maria Nassent, e in scimma a la gulia pussee valta del Domm gh'è ona statua tutta dora de la Madonna ciamada, per l'apont, "la Madoninna".

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Indova che gh'è adess el domm, ona voeulta a gh'era la cattedral veggia veggenta de Santa Maria Maggior e la Basilica de Santa Tecla, la pussee granda di dò.

Quij che hann deciduu de fà sù el Domm hinn staa l'arcivescov Antoni de Saluzz e el scior de Milan Gian Galeazz Vescont. In del 1418 el papa Martin V l'ha consacraa l'altar magiora.

In del 1400, dopo el Filippin di Organi e 'l Giorgg di Organi gh'è staa el March Solee e 'l Giovann Solee de Carona, in del XV secol Giovann Antoni Amadee che l'ha faa sù el lanternin de la cupola, Gian Giacom Dolcebuono e Pellegrin Tibald, finna a tanta che, in del 1572 San Carlo Borromee l'ha consacraa la gesa, ancaben che la fabrica l'era nanmò finida.

El progett del Domm del Richino

In del XV secol gh'hann lavoraa dent el Martin Bass, el Francesch Maria Richino, el Lelio Buzzi e 'l Carlo Buzzi, i Quadrio. In del XVIII secol hann faa sù la gulia pussee alta, 'dove che gh'hann miss dessoravia la statua dora de la Madoninna.

Finalment, in del 1813 s'hinn decis a finì anca la facciada, squas cincent ann dopo che hann mettuu giò la primma preja, dal moment che 'l Napoleon el voreva toeù chì la coronna de rè d'Italia.

Per tutt el XIX secol el lavorà principal l'è staa quell de finì i guli, i ornament de architettura e mett a post el porton principal, de bronz, faa del Ludovich Pogliaghi: tra quij che gh'hann lavoraa in di primm ann del Vottcent, a podom regordà Luigi Acquisti.

In temp de la Seconda guerra mondial la Madonnina l'è staa coverta con di strasc, per minga andà a ris'c de fà la gibigianna che la podess vess vista di reoplan che vegneven a lassà giò i bomb. Dopo la guerra, el Domm, che gh'aveva avuu di dagn, l'è staa restavoraa e al post di ultim port che eren anmò de legn gh'hann miss di port de bronz, faa di scultor Arrigo Minerbi, Giannino Castiglioni e Luciano Minguzzi.

La manutenzion de la cattedral la ghe tocca a la Veneranda fabbrica del Domm, che la desmett mai de lavorà, e l'è per quest che a Milan se dis "la Fabbrica del Domm" per tucc quij lavorà che finissen pù.

Galleria de foto[Modifega | modifica 'l sorgent]

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

Alter progett[Modifega | modifica 'l sorgent]

Vos corelaa[Modifega | modifica 'l sorgent]