Pagina principala
|
Vos in vedrinaL'influenza spagnoeula, o gripp spagnoeula, diversamént conossùda come la spagnoeula o la granda influenza, l’è stada ‘na pandemìa de influenza, stranamént mortál, che infra el 1918 e ‘l 1920 l’hà coppàa desènn de persònn in del mond. L’è stada la primma di pandemìj del sècol quèll di vint caosada del virus de l'influenza H1N1. L’è rivada a infettà circa 500 milión de persònn in tutt el mond, anca on quàj abitànt di isól distànt de l’Oceano Pacifich e del Mar Glaciál Artich e l’hà provocàa la mòrt de 50 millión de persònn de 'na popolazión mondiál de pressappòch 2 miliárd. Per via de la mortalità, l’è stada definida come “la forma pussée grave de pandemia de la storia de l'umanitaa: defàtt l’hà caosàa pussée de vìttimm de la terrìbil pèste negra del sècol quèll di quattòrdes. La malattìa l’hà ridòtt de bon l'aspettativa de vita in sul princippi del sècol quèll di vint che, in del primm ann de diffusion de la pandemìa, la risultava sbassada de circa 12 ann. La pupàrt di epidemìj de influenza la faseva foeura quasi unicamént i paziént anziàn o giamò indebolìi; inscambi, la pandemìa del 1918 l’hà mazzàa soratùtt di gióvin madùr san in precedenza. Hinn stàa espréss divèrsi spiegazión possìbil per l’alt tass de mortalità de quèlla pandemìa chì. ‘Na quàj ricerca la suggerìss che la varianta specìfega del vìrus la gh’avèss ‘na natura stranamént violenta. On grupp de ricercadór, ch’ hànn cattàa su el virus di còrp di vìttimm congelàd, l'ha desquttàa che la trasfezión in di animàj la caosava a la svèltal'insufficienza respiratòria progressiva e la mòrt travèrs ona tempèsta di citochìnn (o ben 'na reazión foeura de misura del sistèma immunitari de l'organismo). A s’è donca pensàa che in di giovìn madùr la mòrt la fudèss ligada ai fòrt reazión immunitari; inveci la probabilità de sopravvivenza, ind ona quàj àrea, inscambi, la sarìss stada pussée elavada in di soggétt cont on sistèma immunitari pussée débol, compàgn di fioeulìtt e di anzián. Quand che el virùs responsàbil de la Spagnoeula l’è stràa trovàa e ricostruìi, l’è stàa possìbil de studiàll de manera pussée approfondida, ma i proprietà che l’hànn fàa inscì devastànt hinn stàa nò ben capìd. (Va inanz)
Te 'l savevet che ...Per vescov ramingh (in latin Episcopus vagans) se intend, in del cristianesim, un vescov che l'è stad ordenad in manera clandestina o irregolar, contra el dirit canonegh de la soa gesa, e che l'è foeura de la comenion cont una quajsevoeul diocesi recognossuda o l'è in comenion domà cont un so grup piscinin de fedei. El termen, vist 'me sprezzant, l'è stad definid in l'enciclopedia di noeuv moviment religios del David V. Barrett 'me "un vescov independent che 'l vegn de pussee linie de sucession apostolega e che 'l ordena con gran legria, e despess a fàss pagà, tucc quei che ghe 'l domanden". Anca se gh'eren sgiamò di prim temp de la gesa di vesch senza nissuna diocesi, che donca erem ramingh, la Gesa catolega i ha no limitad fina al Concili de Trent: la question del dì d'incoeu la saria nassuda in del secol XIX in del moviment anglo-catolegh, cont un quaj vescov che 'l s'era trovad deperlu, senza una diocesi e senza capo, e vers la fin del secol XX, domà a Noeuva York in d'un censiment n'eren stad trovad a centiner. I vescov ramingh vegnen soratut di ordinazzion fade di Arnold Mathew, Joseph René Vilatte e Leon Chechemian, cont anca i Carlos Duarte Costa, Paolo Miraglia-Gulotti, Emmanuel Milingo, Pierre Martin Ngô Đình Thục e Richard Williamson che n'hann fade un poo. (Va inanz)
In di olter lengovI des Wikipedie con pussee de articoi: Ingles, Cebuan, Todesch, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnoeul, Italian, Arab Egizzian Alter lengov minoritari e piscinine: Piemontes, Catalan, Sardegnoeul, Galles, Galizzian, Ciovasch, Alemann, Sicilian, Cherokee, Mannes.
Un proverbi a cas
"Chi vosa pussee la vaca l'è soa" |
Ocio!
WikipediaWikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inanz apena de utent volontari. El so obietiv l'è de menà la cognossenza libera a tucc e in pussee lengov che se po. I nost Cinch Pilaster inn:
Una vos de scriver
Cossa se po fà?
|