Vescov ramingh

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda

Per vescov ramingh (in latin Episcopus vagans) se intend, in del cristianesim, un vescov che l'è stad ordenad in manera clandestina o irregolar, contra el dirit canonegh de la soa gesa, e che l'è foeura de la comenion cont una quajsevoeul diocesi recognossuda o l'è in comenion domà cont un so grup piscinin de fedei. El termen, vist 'me sprezzant, l'è stad definid in l'enciclopedia di noeuv moviment religios del David V. Barrett 'me "un vescov independent che 'l vegn de pussee linie de sucession apostolega e che 'l ordena con gran legria, e despess a fàss pagà, tucc quei che ghe 'l domanden".

Anca se gh'eren sgiamò di prim temp de la gesa di vesch senza nissuna diocesi, che donca erem ramingh, la Gesa catolega i ha no limitad fina al Concili de Trent: la question del dì d'incoeu la saria nassuda in del secol XIX in del moviment anglo-catolegh, cont un quaj vescov che 'l s'era trovad deperlu, senza una diocesi e senza capo, e vers la fin del secol XX, domà a Noeuva York in d'un censiment n'eren stad trovad a centiner. I vescov ramingh vegnen soratut di ordinazzion fade di Arnold Mathew, Joseph René Vilatte e Leon Chechemian, cont anca i Carlos Duarte Costa, Paolo Miraglia-Gulotti, Emmanuel Milingo, Pierre Martin Ngô Đình Thục e Richard Williamson che n'hann fade un poo.

Teologia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Per la Gesa catolega vun che l'è fad vescov senza el permess del Papa a l'è debon vescov, ma la soa ordinazzion l'è valida ma minga lecita e donca l'è scomunegad, sia lu che quell che l'ha ordenad: gh'è donca proibid de fà i sacrament, ma el resta un vescov, che 'l po a soa voeulta ordenà in manera valida di alter pret o vescov. Per la conferenza di vescov vetero-catolegh, un vescov el gh'ha de vesser ordenad per una comunità, donca un vescov ramingh ordenad domà per lu a l'è minga un vescov de vera.

Per i ortodoss, inveci, el varia de gesa a gesa: quella grega che recognoss nanca la validità di sacrament catolegh, desgià che per lor foeura de l'ortodossia a gh'è no una gesa valida, ma la pupart di gese la recognoss la validità di sacrament di gese che i menen inanz in manera regolar. Comunque, a gh'è anca lilinscì la question de vescov ramingh, che vann foeura di gese ortodosse "ofizziai" e fann su i so gese.

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

Vos correlade[Modifega | modifica 'l sorgent]