Pagina principala
|
Vos in vedrinaI Bagg (anca de Bagg, da Baggio in italian) inn stad una familia nobil milanesa, el che nom l'è ligad a quell del borgh omonem. I Bagg hann jutad a fà de Bagg un center important di so temp, e gh'heven la soa sed al Palaziett, in del center de Bagg e arent a la Gesa Veggia, fada su per volontà del Papa Lissander II, cont una soa generosa donazzion. El prim member de la familia cognossud a l'è el Tazon de Bagg, despess reportad 'me "Badaglo", che 'l gh'ha havud 'me fioeul l'Arioland, che 'l gh'ha havud trii fioeui, l'Adelard, el Tazon e l'Anselmo, che hann dad origin ai vari ram de la familia. Del fioeul Adelard el gh'ha havud origin el ram capitaneal de Bagg. Del fioeul Tazon, inveci, el gh'ha havud origin el ram "de civitas Mediolani", pussee dent a la politega urbana e quell che 'l gh'ha havud i Sant. De l'Anselmo, inveci, l'è vegnud foeura el ram de Vignaa, che però l'è andad no inanz desgià che l'è restad senza ered. In del 875 inn reportad 'me proprietari de la Gesa de San Giovann ai Quater Facc, a l'epoca ancamò cont di carateristegh de tempi pagan. Se pensa che gh'habien havud sucess in del cresser in la società milanesa in la rivoeulta contra el vescov Landolf de Carchen, el che pader, che 'l governava 'me un tirann in su la cità, el saria stad mazzad propi del Tazon o de 'n so serv. El Tazon l'era, tra l'alter, ligad propi tant a la Basilega de Sant Ambroeus. El prim ducument che 'l revarda i possediment di Bagg in Bagg l'è del 967, ma a l'è probabel che gh'habien havud poder sgiamò de temp prima. (Innanz)
Te 'l savevet che ...La Basilega de San Michel Magior a l'è una gesa in stil romanegh lombard de Pavia, vista 'me vuna di pussee belle in quell stil la. Fada su per la prima voeulta del secol VII, al temp di lombard antigh, a l'è stada costruida ancamò di secoi XI e XII. L'ha ciapad el nom de Magior per spartìlla de una gesa noeuva che l'era stada fada su apena foeura di mure de Pavia e l'è stada la gesa palatina del Palazz Real di lombard, che di rest inn stad trovad sota e l'era mituda in su la prima moneda coniada de lor. La gesa la brusa del 1004 e l'è donca fada su ancamò, cont un lavorà fornid per el 1130, cont un interruzzion per el gran terramot del 1117. Lilinscì inn stad incoronad Re d'Italia el Berengari I, el Guid de Spoleto, el Lodovigh III, el Rodolf III de Borgogna, l'Ugh de Provenza, el Berengari II d'Ivreja, l'Arduin, l'Enrigh II e infin el Barbarossa. Quand che el Gian Galeazz Vescont l'è stad fad Duca de Milan l'ha volud festegià in la basilega e l'ha fad su la contea de Pavia, reservada a l'ered al trono, e l'ha fad guarnà el so coeur, dopo mort, lilinscì, menter el corp l'è stad mitud sota a la Certosa de Pavia. (Va inanz)
In di olter lengovI des Wikipedie con pussee de articoi: Ingles, Cebuan, Todesch, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnoeul, Italian, Arab Egizzian Alter lengov minoritari e piscinine: Waray, Basch, Bass azer, Minangkabau, Tamil, Latin, Asturian, Ladin dolomitegh, Marathi, Ocitan
Un proverbi a cas
"Amor de fradei, amor de cortei" |
Ocio!
WikipediaWikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inanz apena de utent volontari. El so obietiv l'è de menà la cognossenza libera a tucc e in pussee lengov che se po. I nost Cinch Pilaster inn:
Una vos de scriver
Cossa se po fà?
|