Pagina principala
|
Vox ind la vedrinaEl pH a l’è ‘na grandèzza fisica che l’indica l'acidità (oppur la basicità) de on gas e de on liquid. El sìmbol "pH" a l’è staa inventà in del 1909 del chimich danés Søren Sørensen Il tèrmen p (operadór) a l’è el sìmbol de dò operazion matemàtich in su l’attività del cation ossòni in soluzion acquosa: a se fa innanz el logaritm in base 10 de l'attività e poeu a ghe se mètt el sègn men denanz. Per i proprietà di logaritm, a s'ottèn el medésim risultàa anca cont el calcolà el logaritm del reciproch de de l’attività di ion ossòni. Donca a se definiss inscì: indoe aH+ la rappresenta l'attività di catión ossóni. L'attività di ión ossòni a l’è ‘na grandèzza senza unitàa de misura, defàtt a l’è definibil inscì in tèrmen de concentrazion molar di ion ossòni: )
‘doe a l’è la concentrazion molar di catión ossòni, l'è la concentrazion molar unitaria (misa dent domà per fa de manera che l’argoment del logaritm el sia senza unitaa de misura) e a l’è el coefficient molar de attivitaa, on parametro senza unitàa de misura che ‘l misura i deviazion de la condizion ideàl caosàd soratùtt di interazion elèttrostatich intrai ion in soluzion. El coefficient de attività el tend a l'unità (e donca l'attivitàa la se vesina a la concentrazión molar di cation ossòni) per di soluzion acquos slongàd assée (≤ 0,1 mol/dm³). In quèj condizion chì, l'equazion de prima la pò vèss semplificada inscì: Ancabén el sia minga giust del ponto de vista matematich, a l’è d’usanza, per resón de curtèzza, de tralassà l’indicazion de la concentrazion unitaria ind l’argoment del logaritm (ma cont el suppònn comunque la soa presenza) e scriv el pH domà in quèlla manera chì:
De convenzión, el pH di soluzion acquos l’assumm di valór infra 0 (acidità màssima) e 14 (basicità massima). La condizion de neutralità la corrispónd al valór de mèzz, 7, tipich de l'acqua pura a 25 °C. El pH el poò vèss misuràa per via elèttrica, cont el sfruttà el potenziàl creàa de la differenza de concentrazion de ion idrògen in su i du lati de ‘na membrana de veder (vedée peaccàmeter), oppùr per via chimica, cont el sfruttà la capacità di quaj sostanza (ciamada indicadór) de cambià el sò color in funzion del pH de l'ambient 'ndoe l'è. De nòrma, chi sostanz chì hinn doperàd in soluzion, compagn per esempi de la fenòlftaleina e ‘l bloeu de bromotimòl. Despèss i indicadór vegnen doperàa anca sora di band de carta ( i inscì ciamàd "cartinn indicadór universàl"), che cambien el sò colór quand che vegnen pocciàa denter in di sostanz àcid o basich. L’esempi pussée comun a l’è quèll di " tornasól", de colór roeusa in ambient àcid e azur in ambient alcalin. (Innanz)
A l' savivet qe ...La Gesa de Santa Valeria a l'è una gesa parochiala de Seregn, in provincia de Monscia e de la Brianza e arcidiocesi de Milan. El Gofred de Busser, in del so Liber Notitiae Sanctorum Mediolani, el tirava a man un gesioeul dedicad a la Valeria in su la strada in tra Seregn e Meda, a consideràll però sota Marian, e lilinscì se venerava 'na Madona col Bambin, forsi del Branantin, reson che i porte de la gesa eren lassade semper verte. Del 1579 el Carlo Borromee el visita Seregn e 'l troeuva runent, e ghe dà l'orden de trà sgiò el portegh e de doperà i materiai per fà su la Gesa de San Vitor, che incoeu la gh'è pu, ma el farann no, tant che del 1611, con la visita del Federigh Borromee, el gh'ha de dà an'mò quell orden, desgià che l'era deventada sit che ghe viveven bestie e criminai, ma per via de la pesta el farann no e domà del 1650, per volé del don Giovann Peregh l'è fad su ancamò e del 1653 la deventa 'na gesa vera e propia, cont una soa navada e una capella per l'imagin de la Vergina. (Va inanz)
Ind i oltre lengue...I dex Wikipedie con plussee articoi: Ingles, Cebuan, Todesc, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnœl, Italian, Arab Egizian Oltre lengue minoritarie: Piemontes, Catalan, Sardegnœl, Galles, Galizian, Ciovaç, Alemann, Sicilian, Tatar de Crimeia, Mannes.
Un proverbe a cas
"A vestir su una fassina la par una rejina" |
Ocio!
WikipediaWikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inants apena de utents volontare. Ol so obietiv l'è de menar la cognossenza libera a tuts e in plussee lengue qe s'pœl. I nost Cinq Pilaster i è:
Una vox de scriver
Cossa s'pœl far?
|