Pagina principala
|
Vox ind la vedrinaLa bataja de Sgiornigh o di Sass Gross (italian: Battaglia di Giornico o dei Sassi Grossi; todesch: Schlacht bei Giornico) l'è stada combattuda el 28 de dicember del 1478 tra l'esercit milanes e quell di svizzer in del territori de Polesg e Boeuid, in Canton Tesin. La vittoria di Svizzer l'ha segnaa la fin di guerr per el domini de la Leventina. La bataja la gh'ha de vess colocada in del contest di guerr tra el Ducaa de Milan e i Canton svizzer per el domini de la vall del Tesin e de l'Ossola, oltra che in di gioeugh de egemonia in tra i statt italian. In tra el 1440 e 'l 1466 i svizzer del Canton Uri eren riessii a conquistà, pu o manch pacificament, tutta la Leventina, minga delonsg de la città-castell de Belinzona. Anzi, in del 1466 el duca Galeazz Maria Sforza el gh'aveva promettuu el possess de la vall ai Uran. Ma poeu dopo el duca el s'è refudaa de vess de parolla. 'Sto tradiment, insemma al sostegn che Milan el gh'aveva daa a Carlo el Temerari – che 'l combatteva contra i Svizzer in Borgogna – l'ha faa cress i tension intra i duu Stat. De sora maross, el papa Sist VI e 'l re de Napoli Ferdinand II voreven indebolì el podè de Milan in Italia – al temp Roma e Napoli eren dree a combatt contra Milan e Fiorenza – hann cercaa de mett i Svizzer anmò pussee in sul pè de guerra; tant l'è vera che in del 1477 el papa el gh'ha ciamaa ai Svizzer de vegnì giò in Italia "per salvà la Gesa", e 'l gh'ha anca mandaa su on banderon con su San Peder. Deggià che 'l pareva che i svizzer se voreven minga moeuv, el papa el gh'ha anca promiss el tesor ducal de Pavia.
A l' savivet qe ...El Gaspar Vimercaa (1410 circa - Milan, 4 de settember 1468) a l'è staa 'n condottiee e politegh milanes. Member de l'antiga familia di capitani di Vimercaa, l'è andaa in servizzi per el Ducaa de Milan finna de giovin e in di ultim guerr del Filipp Maria Vescont el guadagna 'me offizial la fiducia incondizionada del Franzesch Sforza. A la proclamazion de la Republega Ambrosiana, che la catta foeura el Sforza 'me sò condottiee, a l'è mandaa in la Bassa bergamasca e 'l se prodiga in la difesa de Carevasg, indova che 'l se destingh per la soa bravura in la tecnega de l'artilieria, indova che 'l riess a bloccà - in del 1448 - e a destrugà i difes del Marches de Mantoa. L'è elegiuu in tra i 24 defensor de la libertà de la Republega, el s'è mostraa finna de subit in tra i fautor de la nomena del Franzesch Sforza 'me Duca de Milan. In del 1450 a l'è in tra i organizzator de la Rivoeulta de Milan che, grazia a la pagura de avègh de sottamettès a la Republega de Venezia per soraviv, la permett de dervì i trattativ per fà tornà el Ducaa, guidaa del Sforza. In del renoeuvaa Ducaa a l'è faa consiliee del Duca e l'è creaa cont de Valenza. Restaa per ona desinna d'agn a Milan, a l'è ciamaa del Sforza a guidà i trupp milanes in la guerra contra Genoa, che 'l riess a ciappà el 19 de april 1464, a l'è nomenaa governator de la Città, menter 'l tacca la fortezza del Castellett, che la se rend dopo de pussee d'on mes, cont on gran us de l'artilieria. (Va inanz)
Ind i oltre lengue...I dex Wikipedie con plussee articoi: Ingles, Cebuan, Todesc, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnœl, Italian, Arab Egizian Oltre lengue minoritarie: Piemontes, Catalan, Sardegnœl, Galles, Galizian, Ciovaç, Alemann, Sicilian, Tatar de Crimeia, Mannes.
Un proverbe a cas
"O ta mangiet la minestra o ta saltet da la finestra" |
Ocio!
WikipediaWikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inants apena de utents volontare. Ol so obietiv l'è de menar la cognossenza libera a tuts e in plussee lengue qe s'pœl. I nost Cinq Pilaster i è:
Una vox de scriver
Cossa s'pœl far?
|