Pagina principala
|
Vos in vedrinaL'Istruzzion e Formazzion Professional (Istruzione e Formazione Professionale in italian, breviad IeFP) a l'è un sistema scolastegh professional italian la che competenza, in bas a la Costituzzion, a l'è in man di Region. A diferenza di istitut professionai de Stat, che cont el so diploma de cinch agn permeten de andà a l'università, el cors di IeFP el dura trii agn e 'l dà una qualifega, con despess la possibilità de fà un quart ann e ciapà un diploma professional de tecnegh, ma i do sistema, del 2017, inn conligad e gh'è una corrispondenza in tra i vari percors, oltra a la possibilità de spostàss in tra el sistema professional e quell di IeFP e vice-versa. De solet, per quei che insegnen in di IeFP valen no i requisit per quei che insegnen in di scoeule statai e i Region dann minga un programa ofizzial de seguì ma domà di obietiv didategh per varie competenze, cont un mont ore minim per ogni competenza. Despess, i IeFP inn fad su de ent locai, consorzi de lavorent o de aziende, ma ghe n'è anca dent di scoeule statai. Di forme de istruzzion professional gh'eren in Italia sgiamò del dopo-guerra, in d'un sistema partid de quell scolastegh classegh e reservad domà a l'entrà in del mond del lavorà. Con la lesg costituzzional n. 3/2001 se meten i bas per l'evoluzzion de 'sto sistema, a passà la competenza de l'istruzzion professional ai Region, e in del 2003 la reforma Moratti la met in pè, 'me sperimentazzion, el sistema di IeFP, che gh'hann in comun con la scoeula un nivell fondamental coltural e donca l'è pu domà un sistema de formazzion professional, ma anca de istruzzion sgeneral. In del 2011 deventen part del sistema scolastegh ordinari e finissen 'me sperimentazzion. (Inanz)
Te 'l savevet che ...El Cors Venezzia a l'è un stradon central de Milan, che 'l conliga Piazza San Babila a Porta Venezzia. Vist 'me vun di sit pussee sciori e elegant de la cità, l'è part de quell che l'è ciamad el Quadrilater de la moda. El va poeu inanz in sul Cors Buenos Aires. Un temp el serviva soratut a conligà Milan con Berghem, e donca Venezzia, e Monscia: quand che 'l Ferdinand, fioeul de la Maria Teresa d'Austria, el va a Milan 'me governador el fa fà pussee belle i mure spagnoeule del Giuseppe Piermarini e 'l met i giardin publegh, roba che la mena i sciori milanes a fà su i so palazzi in su la noeuva strada: inscì, la deventa el center de la soa vita social, inveci del Cors de Porta Romana. (Va inanz)
In di olter lengovI des Wikipedie con pussee de articoi: Ingles, Cebuan, Todesch, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnoeul, Italian, Arab Egizzian Alter lengov minoritari e piscinine: Yoruba, Bavares, Navajo, Frison del Nord, Osset, Yakut, Gaelich scozzes, Sorab de sota, Emilian e romagnol, Aceh
Un proverbi a cas
"Chi volta el cul a Milan, volta el cul al pan" |
Ocio!
WikipediaWikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inanz apena de utent volontari. El so obietiv l'è de menà la cognossenza libera a tucc e in pussee lengov che se po. I nost Cinch Pilaster inn:
Una vos de scriver
Cossa se po fà?
|