Pagina principala
|
Vos in vedrinaL'Union di Republegh Socialist Sovietegh (in russ Союз Советских Социалистических Республик), cognossuda anca cont el nomm de Union Sovietega, Сов́етский Со́юз, l'è stada ona republega federala comunista del Eurasia. L'è nassuda el 30 de december del 1922 da la Russia Zarista e la borlada sgiò el 26 de december del 1991, despoeu de vess stada ona superpotenza. Al moment del sò deslenguament, la gh'aea 15 republegh che la feven su. La pussee granda l'era la RSSF Russa, che incoeu l'è la Russia. L'URSS l'era on paes monopartitegh: l'unegh partii accetaa l'era el Partii Comunista del Union Sovietega, traa innanz de on Segratari General e del Politburo. In del febrar del 1917, a Pietrograd, la gent la s'è volzaa su contra 'l Regim Zarista e l'è gnuu faa su on governa traa innanz del princip Georgij Evgen'evič L'vov e anch ona Duma. El 15 de marz el Zar Nicola II el s'è traa seruch, dopo che la gent l'ha volzaa i pugn. El 7 de magg i Bolsevich fan la parposta de dà 'l poder ai soviet di lavorador, e 'l se met insemma on governa provvisori traa innanz del Aleksandr Fëdorovič Kerenskij. (innanz)
Te 'l savevet che ...La macchina del Turing a l'è 'n modell matematich de calcol che 'l reppresenta 'na macchina astratta che la manipola i dacc in su 'n bindell, potenzialment infinii, a segonda di regoll de 'na tabella. Anca se l'è 'n modell assee semplis, daa on algoritm informategh la se pò costruì semper la relativa macchina del Turing, per la tesi de Church-Turing. La lavora in su 'n bindell infinii dividuu in cell discrett e 'na testina la legg on caratter, ciappaa de 'n alfabett giamò deciduu prima, e a segonda del caratter el decid se spostà el bindell, se scriv on noeuv caratter, cambià de stat o fermà la computazion. L'è stada teorizzada in del 1936 de l'Alan Turing per parlà del problema de la decidibilità. La completezza Turing a l'è l'abilità de 'n sistema de istruzion de emulà 'na macchina del Turing, on lenguagg Turing complett a l'è bon de fà tucc i compit che se pòden dà a 'n computer, foeura che per la memoria finida. (Va inanz)
In di olter lengovI des Wikipedie con pussee de articoi: Ingles, Cebuan, Todesch, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnoeul, Italian, Arab Egizzian Alter lengov minoritari e piscinine: Normand, Arpitan, Mirandes, Romancc, Ladin sgiudee-spagnoeul, Estremegn, Avar, Colognasch, Gagauz, Tatar de Crimeja
Un proverbi a cas
"Scarliga merluss che l'è minga el to uss" |
Ocio!
WikipediaWikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inanz apena de utent volontari. El so obietiv l'è de menà la cognossenza libera a tucc e in pussee lengov che se po. I nost Cinch Pilaster inn:
Una vos de scriver
Cossa se po fà?
|